De moment, en el projecte hem treballat l’aparell locomotor i el sistema nerviós seguint el Model Ésser viu. Ha arribat el moment de treballar les màquines simples seguint el Model Físic.

Aquesta segona part del projecte s’inicia amb una pregunta suggerida per nosaltres: Com és que els tennistes llancen la pilota amb una raqueta enlloc de fer-ho amb la mà?

Experimentació: llançaments amb diferents pilotes i la mateixa raqueta

Abans de baixar al pati, varem pesar les pilotes i varem formular les hipòtesis. Al pati, també vam mesurar les distàncies de cada llançament. De tornada a la classe, amb les dades recollides van elaborar un gràfic de barres.

També, varen fer esquemes de cada llançament, representant  amb vectors les forces que hi intervenien (vent, gravetat, impuls del llançament) tot interpretant-les relacionant-les amb els resultats obtinguts.

                       Experimentació: llançaments amb la mà i amb raqueta i la mateixa pilota

De manera anàloga, varem introduir noves variables a investigar: la llargada de la palanca (variable independent) en relació a la distància recorreguda (variable depenend).

Conclusió: Els llançaments amb la mà no aconsegueixen llançar la pilota tant lluny com els llançaments amb la raqueta i a més a més et canses més.

Experimentació: Aixecament de pesos amb palanques de diferent llargada.

Malgrat que les tres palanques tenien llargades diferents, el punt de recolçament (fulcre) es situava en el mateix lloc i per assegurar-nos el vam mesurar i marcar amb un gomet, tant el punt d’aixecament de la taula (Resistència), com el punt de recolzament  (fulcre).

Només calia que cada nen/a apliqués la força amb cadascuna de les tres palanques i evidenciés en quina havia de fer més o menys esforç.

Vam concloure que la llargada de la palanca tenia alguna cosa a veure ja que a mesura que fos més llarga disminuia l’esforç.

Amb aquesta activitat va quedar molt clar els tres punts que determinaven una palanca. Fulcre (F), Resistència (R), i Força (P).

Experimentació: Analitzem 4 palanques diferents.

Se’ls va proposar analitzar una raqueta, una desgrapadora, una tisora i el carro de recollida sel·lectiva de paper.

Cada un dels membres dels equips cooperatius (grups base) serà l’encarregat d’analitzar una de les 4 palanques proposades, de manera que l’aula en un primer moment s’organitza en 4 equips d’especialites (un per palanca).  D’aquesta manera, quan tornin al grup base, cada nen podrà explicar a la resta de l’equip les conclusions de les seves respectives observacions.

.Així, tots són imprescindibles per a poder acomplir l’activitat proposada.

Se’ls va proposar una situació en la que havien d’emprar una palanca real o inventada, tot indicant-ne les seves parts i n’havien de justificar els avantatges del seu ús.

Al mateix que vàrem compartir tant els criteris de realització se’ls va indicar els criteris de qualitat a través d’una rúbrica, essent l’instrument de guia (abans de l’activitat) i d’autoavaluació (després de l’activitat).

L’ús de la rúbrica tenia una doble finalitat: d’una banda que cada nen s’adonés d’on estava, però sobretot indiqués què li faltava per millorar. D’aquesta manera la rúbrica esdevinia un instrument d’autoregulació dels aprenentatges.