Com ho hem fet?
Per respondre la pregunta: Com és possible que les nedadores de natació sincronitzada aguantin tant de temps la respiració sota l’aigua? vam fer la següent seqüència d’aprenentatge:
1. Activitats prèvies sobre l’ésser viu. Vam fer un recordatori de projectes realitzats en cursos anteriors. Vam acordar una definició entre tots i després la vam comparar amb la del diccionari.
2. Visionat de vídeo de nedadores de sincronitzada: Vam comentar i ens vam qüestionar si les nedadores tenen aire al cos o bé si els hi entra aigua quan estan dins de l’aigua.
3. Pregunta inicial: Què entra i que surt del nostre cos? Vam realitzar un mural col·lectiu fent una llista del que entra i surt del cos. Vam arribar a la conclusió que al cos hi entra una matèria i que en surt una altra; que allò que entra pateix una transformació abans de sortir. Per exemple: l’aire quan surt fa una olor i té una temperatura diferent a l’aire que ha entrat. O el menjar, que entra al cos sent aliment i surt sent excrements i pipi.
4. Coneixements previs. A partir de una de les respostes (entra i surt aire) ens vam formular la pregunta: Quin recorregut fa l’aire en el nostre cos? En una silueta humana vam dibuixar el recorregut que crèiem que fa l’aire pel nostre cos. (Avaluació Inicial)
5. Anàlisi i interpretació dels dibuixos individuals. Entre tots es va crear un diàleg i vam compartir d’idees entre iguals. Ens vam replantejar les idees inicials i vam construir-ne de noves idees.
6. Reestructuració i ampliació. Vam reprendre el mural, el vam complimentar i vam corregir alguns conceptes per tal de fixar les idees vàlides.
7. Recerca d’informació: mitjançant activitats de comprensió lectora (consultem llibres, webs…) vam ampliar coneixement i obtenir nous punts de vista. Van sorgir nous dubtes: diafragma? Sang?
8. Experimentació funció diafragma: a partir del visionat d’un vídeo explicatiu del diafragma, vam elaborar maquetes per entendre el funcionament del diafragma i la seva implicació en el moviment en els pulmons i per tant en el sistema respiratori. Ara bé, encarar continuàvem molt confosos sobre algunes idees en relació a la sang.
9. Dissecció pulmons i connexió amb el cor. Per poder comprovar de primera mà tot el que havíem descobert de funcionament de l’aparell respiratori, vam disseccionar uns pulmons de xai i vam enregistrar les dades que ens va proporcionar l’experimentació: canvi de color, de volum, parts que manipulem…
10. Activitat d’estructuració de les idees prèvies. A partir d’una conversa tenint present tota la informació que tenim fins ara, fem un petit resum i ens adonem que encara no entenem la funció que té la sang.
11. Activitat d’introducció de nous punts de vista: Vam visionar el vídeo de la sang i vam intentar entendre’l des d’una visió “micro” de la sang. A partir d’activitats de dramatització vam aconseguir entendre la seva funció, recorregut, connexions… ( partícules d’oxigen, globus vermells…)
Conclusions:
- Activitat d’estructuració: Vam elaborar dues maquetes. Dos equips cooperatius amb tres tasques concretes cada grup:
- EC: Retolar la maqueta.
- EC: Elaborar els òrgans i elements que hi intervenen.
- EC: Decidir quin era el recorregut de la sang.
Entre tots van fer l’ensamblatge (recorregut).
– Exposició oral de cada EC a la resta de companys.
2. A sobre de la silueta humana i amb paper vegetal vam tornar a representar el recorregut de l’aire. (Avaluació final).
3. Per concloure, vam respondre a la pregunta inicial del projecte tenint en compte tot allò après. Les conclusions finals a les que vàrem arribar van ser: 1) Si el cos no respira el diafragma es queda pujat, els pulmons desinflats i per tant no entra aire i no pot fer el seu recorregut pel cos. 2)Respirem per obtenir oxigen de l’aire per a què el nostre cos funcioni. 3)Quan no respirem podem morir perquè sense oxigen el cos no funciona.
4. Respirem per tenir força, poder moure’ns.
