Seqüència d’aprenentatge: Com és possible que les nedadores de natació sincronitzada aguantin tant de temps la respiració sota l’aigua?

Com ho hem fet?

Per respondre la pregunta: Com és possible que les nedadores de natació sincronitzada aguantin tant de temps la respiració sota l’aigua? vam fer la següent seqüència d’aprenentatge:

1. Activitats prèvies sobre l’ésser viu. Vam fer un recordatori de projectes realitzats en cursos anteriors. Vam acordar una definició entre tots i després la vam comparar amb la del diccionari.

2. Visionat de vídeo de nedadores de sincronitzada: Vam comentar i ens vam qüestionar si les nedadores tenen aire al cos o bé si els hi entra aigua quan estan dins de l’aigua.

3. Pregunta inicial: Què entra i que surt del nostre cos? Vam realitzar un mural col·lectiu fent una llista del que entra i surt del cos. Vam arribar a la conclusió que al cos hi entra una matèria i que en surt una altra; que allò que entra pateix una transformació abans de sortir. Per exemple: l’aire quan surt fa una olor i té una temperatura diferent a l’aire que ha entrat. O el menjar, que entra al cos sent aliment i surt sent excrements i pipi.

entra

 

4. Coneixements previs. A partir de una de les respostes (entra i surt aire) ens vam formular la pregunta: Quin recorregut fa l’aire en el nostre cos? En una silueta humana vam dibuixar el recorregut que crèiem que fa l’aire pel nostre cos. (Avaluació Inicial)

inicial

5. Anàlisi i interpretació dels dibuixos individuals. Entre tots es va crear un diàleg i vam compartir d’idees entre iguals. Ens vam replantejar les idees inicials i vam construir-ne de noves idees.

cerca

6. Reestructuració i ampliació. Vam reprendre el mural, el vam complimentar i vam corregir alguns conceptes per tal de fixar les idees vàlides.

7. Recerca d’informació: mitjançant activitats de comprensió lectora (consultem llibres, webs…) vam ampliar coneixement i obtenir nous punts de vista. Van sorgir nous dubtes: diafragma? Sang?

8. Experimentació funció diafragma: a partir del visionat d’un vídeo explicatiu del diafragma, vam elaborar maquetes per entendre el funcionament del diafragma i la seva implicació en el moviment en els pulmons i per tant en el sistema respiratori. Ara bé, encarar continuàvem molt confosos sobre algunes idees en relació a la sang.

diafragma

9. Dissecció pulmons i connexió amb el cor. Per poder comprovar de primera mà tot el que havíem descobert de funcionament de l’aparell respiratori, vam disseccionar uns pulmons de xai i vam enregistrar les dades que ens va proporcionar l’experimentació: canvi de color, de volum, parts que manipulem…

pulmons

10. Activitat d’estructuració de les idees prèvies. A partir d’una conversa tenint present tota la informació que tenim fins ara, fem un petit resum i ens adonem que encara no entenem la funció que té la sang.

11. Activitat d’introducció de nous punts de vista: Vam visionar el vídeo de la sang i vam intentar entendre’l des d’una visió “micro” de la sang. A partir d’activitats de dramatització vam aconseguir entendre la seva funció, recorregut, connexions… ( partícules d’oxigen, globus vermells…)

Conclusions:

  1. Activitat d’estructuració: Vam elaborar dues maquetes. Dos equips cooperatius amb tres tasques concretes cada grup:
  2. EC: Retolar la maqueta.
  3. EC: Elaborar els òrgans i elements que hi intervenen.
  4. EC: Decidir quin era el recorregut de la sang.

Entre tots van fer l’ensamblatge (recorregut).

– Exposició oral de cada EC a la resta de companys.

maqueta

2. A sobre de la silueta humana i amb paper vegetal vam tornar a representar el recorregut de l’aire. (Avaluació final).

vegetal

3. Per concloure, vam respondre a la pregunta inicial del projecte tenint en compte tot allò après. Les conclusions finals a les que vàrem arribar van ser: 1) Si el cos no respira el diafragma es queda pujat, els pulmons desinflats i per tant no entra aire i no pot fer el seu recorregut pel cos. 2)Respirem per obtenir oxigen de l’aire per a què el nostre cos funcioni. 3)Quan no respirem podem morir perquè sense oxigen el cos no funciona.

4. Respirem per tenir força, poder moure’ns.

Activitat de transferència: Com boten les pilotes?

Durant la implementació del projecte, hi ha diferents moments on es posen de manifest les evidències d’aprenentatge dels infants. A les converses, als fulls d’experimentació, a les exposicions orals… Però per poder tenir una evidència clara i saber fins a quin punt realment cada alumne individualment ha integrat tot el que hem treballat durant el projecte vam pensar la següent activitat de transferència:

Activitat de transferència: per comprovar si els alumnes havíem adquirit correctament els conceptes treballats vam visionar una vídeo en slowmotion d’un cotxe que s’esclafa quan impacta contra un mur. Van haver d’explicar què havia passat utilitzant el vocabulari après i aplicant els conceptes adquirits. Van explicar perquè no hi havia un rebot similar al de la pilota quan un cotxe impacta contra una pared o perquè el cotxe s’esclafava.( Avaluació final)

10 9

 

Planificació

A l’escola Tanit, aquest curs, tots treballem les olimpíades com a eix transversal. Els infants de la classe de tercer van fer una recerca sobre les olimpíades, els esports i el valors olímpics i ens vam plantejar una sèrie de preguntes sobre aquest tema. Després de decidir entre tots quines eren preguntes investigables i quines no, vam acordar intentar donar resposta a les preguntes següents: Com reboten les pilotes? i Com és possible que les nedadores de natació sincronitzada aguantin tant de temps la respiració sota l’aigua?. La tria d’aquestes dues preguntes ens ha permès desenvolupar diferents aspectes del model físic, del model matèria i del model ésser viu.

1

2 3

Neus Sanmartí i Teresa Pigrau.2015 http://www.tresorderecursos.com

Seqüència d’aprenentatge: Com boten les pilotes?

Com ho hem fet?

Per respondre la pregunta: Com reboten les pilotes? van fer la següent seqüència d’aprenentatge:

  1. Experiment inicial: a partir de l’experimentació amb pilotes de materials diferents ens fixem en els seus rebots. Busquem i acordem criteris per decidir si una pilota bota o no bota.

112.Representació. Després de la tria de criteris, dibuixem com ens imaginem per dins i per fora una pilota que bota i una que no bota. Avaluació inicial.

3.Conversa col·lectiva: posada en comú dels dibuixos i parlem sobre què necessitem per fer botar una pilota. D’aquí sorgeix la necessitat de  parlar de la superfície. Acordem el seu significat i ho constatem amb el diccionari. També ens adonem que necessitem parlar de l’impacte, la força que necessita la pilota per poder botar, diferenciant llençar-la de deixar-la caure i del recorregut que fa la pilota tenint en compte el punt de partida, la trajectòria i el punt final.

74.Experiment de la superfície: utilitzem superfícies de diferents materials (fusta, catifa i rajola) observem la trajectòria, mesurem la duració i el recorregut del rebot a cada superfície. Comprovem que la superfície més tova bota menys i deduïm que la pilota exerceix una força quan impacta a la superfície i pensem com comprovar-ho.

2

1

123

5.Experiment del rebot en aigua: Fem el rebot sobre unes galledes transparents plenes d’aigua i unes plenes de sorra.  Comprovem que la pilota no bota.  Observem les galledes de sorra i la marca de la pilota i observem i mesurem el volum de l’aigua quan hi ha la pilota a la galleda. Constatem que l’impacte de la pilota fa desplaçar la matèria de la superfície.

 

12

 

Conclusions:

  1. Conversa i posada en comú. Diem que l’impacte de la pilota sobre l’aigua i la sorra fa desplaçar la matèria i per aquest motiu la pilota no rebota.
  1. Visualització de vídeos de rebot de pilota en slowmotion:  dibuixem el que hem vist i fem una reflexió en comú. Diem que quan la pilota impacta contra una superfície dura, com no desplaça matèria, la força de l’impacte fa que la pilota es deformi. Perquè això pugui ser, el material de la pilota ha de ser elàstic – independentment de si té aire a dins o no-. Quan la pilota torna a la seva forma inicial fa el rebot.

https://www.youtube.com/watch?v=sVTJNv3-mWk

https://www.youtube.com/watch?v=3jI57WMOzbU

cropped-444.png

  1. Activitat de transferència: per comprovar que havíem adquirit correctament els conceptes treballats vam visionar una vídeo en slowmotion d’un cotxe que s’esclafa quan impacta contra un mur. Vam haver d’explicar què havia passat utilitzant el vocabulari après i aplicant els conceptes adquirits. Vam explicar perquè no hi havia un rebot similar al de la pilota quan un cotxe impacta contra una pared o perquè el cotxe s’aixafava. Avaluació final.

10 9

La rúbrica: rols dels equips cooperatius

L’eina que hem emprat per a avaluar el grau d’assoliment del desenvolupament de cada rol dels equips cooperatius, és la rúbrica.

Aquesta rúbrica ha estat confeccionada amb els alumnes pactant per cada rol quatre nivells d’assoliment.

La rúbrica com a instrument d’avaluació permet a l’alumne  fer un procés de  metacognició, perquè el convidar reflexionar i, en conseqüència, a regular els seus aprenentatges.

111 img_1100