Avui, la sessió ha estat força interessant. Comencem, com és habitual, organitzant l’aula, de manera que cada grup ocupa l’espai que té reservat i prepara el material necessari per continuar la seva tasca. El portaveu de cada grup comparteix amb els companys en quin punt es troba el seu treball i el que tenen previst fer aquest matí.
El grup que fa el conte explica que han trobat una pàgina web (http://xtec.cat/ceipjoncadella/biblioteca/paginesweb/comesfaunconte.htm) que els ha ajudat molt i que, ara, estan “construint” els personatges.
El grup de la faràndula necessita un/a narrador/a i negocia amb un company del grup del joc per a què faci aquest paper. El noi accedeix encantat.
Els del mural han decidit que també faran un poster digital. Han descobert els programes publisher i fotoshop.
Les noies de la carpeta d’aprenentatge són unes màquines: no paren de llegir, resumir, fer esquemes… Comenten que han trobat un tutorial a internet i que volen fabricar-se una carpeta física per arxivar tot el que fan. Una em demana cartolines, l’altra necessita, urgentment, una fotocòpia de la carta de poblament de Tortosa amb la transcripció i també del sistema de rotació biennal -Poden ser en color, profe? (cara de bona nena, saben que, aquestes, són un bé escàs)
I, per últim, el grup del joc de taula té la paraula.
– Profe, Yassine, t’ha d’explicar una cosa…, i té fotos i video.
Yasine explica que el seu pare, que treballa en una obra ha trobat uns enterraments de fa 1500 anys i que els arqueòlegs estan investigant.
Tota la classe està pendent d’aquesta magnífica notícia. Així doncs, compartim les fotos i el video i, acordem que farem un petit informe de la notícia.
Última hora de dijous. Acaba la classe. Estic sola i… passa pel meu cor la poderosa metàfora de Lewis Carroll
– Podries dir-me, si us plau, quin camí he de prendre per sortir d’aquí? – va preguntar l’Alícia.
– Depèn molt del punt on vulguis anar – va contestar el Gat.
– M’és igual on – va dir l’Alícia.
– Aleshores no importa quin camí segueixis – va dir el Gat.
– … sempre que arribis a alguna part – va afegir l’Alícia, a manera d’explicació.
-Ah!, segur que ho aconseguiràs- va dir el Gat-, si camines el suficiente.
Alícia al país de les meravelles