Carpeta d’aprenentatge i autonomia de l’alumnat

Ens havíem proposat un format de carpeta d’aprenentatge encara molt enganxat al dossier, per ajudar els alumnes a fer la transició: els alumnes havien de col·lectar en forma de dossier tots els materials i activitats i marcar amb un asterisc visible 5 punts del dossier que fossin rellevant per a ells des d’un punt de vista de l’aprenentatge (m’ha costat molt, em va costar, però ara ja ho sé, no sé com es fa, …) i justificar en un full al final cadascun d’aquests asteriscs, per a potenciar una primera reflexió i apropiació de la feina feta.

No estem satisfets del resultats, la nostra apreciació és que els alumnes de 1er no tenen la maduresa suficient per al tipus de reflexions que els demanem, segons sorgeix de la darrera trobada de treball del grup Impulsor de la Xarxa CB al centre, de la que compartim observacions:

Des del punt de vista metodològic, un aspecte amb dificultats ha estat el fet que els alumnes recullin apunts del que s’explica, molta feina perquè recollissin apunts. Treballant sense llibres cal donar molta orientació sobre com treballar els apunts. Problemes d’ordre: fulls incloent materials de diverses matèries, desídia. Marc de treball molt vinculat a CCBB Autonomia i Iniciativa Personal, però cal donar suport a alumnes amb dificultats organització, el recurs al format digital no ho resol tot, cal que ells aprenguin a resoldre dificultats organització.
En fer matèria nova i treballar per projectes, alumnes poc estructurats, molt dispersos i manca de curiositat i es perdien molt en els projectes: com combinar estructuració sense fer propostes massa tancades? Necessitat comunicar més clarament objectius on arribar i provocar que emergeixi una ruta didàctica per arribar-hi. Els costa molt prioritzar idees fonamentals.
Llibreta d’aprenentatges no ha funcionat, els alumnes no són prou madurs per a fer la reflexió sobre el propi aprenentatge. Fer que ordenin els materials que tenen ja és un primer pas molt important. OK sessions en què organitzem al final del trimestre quins objectius teníem i quines activitats hem fet i quina relació hi ha entre elles. Alumnes poc competents en organització llibretes i materials. Fer servir el moodle perquè els alumnes puguin recuperar els materials d’activitats, o si falten hi tinguin accés. Però molts alumnes poc autònoms no fan ús de recursos digitals que se’ls ofereix, no sempre per manca de capacitat, sinó de compromís.

En definitiva, la Carpeta d’Aprenentatge és encara una eina en procés de desenvolupament per a nosaltres i els nostres alumnes.

Qualificació, dues incongruències i avaluació “Dins la caixa”

En el projecte, una de les coses que ens ha coixejat una mica és la qualificació.

Penso que hem fet moltes coses bé en l’avaluació en el seu sentit de feed-back per a millorar i identificar què estem aprenent.

Hem ofert als alumnes bastides i suports per a l’elaboració dels seus productes (plantilles per al pòster científic i per al disseny d’experiments…) dinàmiques d’avalució col·laboratives (els alumnes s’han avaluat els pósters entre si mitjançant una rúbrica de coavaluació abans d’imprimir-lo, per donar oportunitat a modificar-lo). A més hi ha hagut un acompanyament del professorat en el disseny d’experiments, el treball en comissions, ….

Penso que ens ha costat deixar reflectit en forma de qualificació aquest seguiment, i que és important que els alumnes posin en valor la feina que estan fent, també, a través de la seva participació en la qualificació continuada.

Per això en el següent projecte interdisciplinar, el que estem fent ara sobre el Mercat de Tecnologia Romà , hem incorporat graelles de seguiment de la tasca de cada dia en què incorporem notes sobre el treball dels alumnes.

logoassessABPEn una de les comissions, estem també provant una eina que hem creat per a l’avaluació i qualificació de projectes, el fitxer de descàrrega lliure AssessABP, amb l’objectiu de poder avaluar no només en base a tasques, sinó obtenir una avaluació en relació a criteris d’avaluació, matèries i nota global de forma automàtica i generar un butlletí individual sobre el projecte. Això ens pot servir per a deslligar les notes del projecte de les notes trimestrals, i no obstant poder recollir un impacte en les matèries.

AssessABP és una variació i simplificació d’una eina d’avaluació que estem usant i avaluant al centre, IndComp.

Dues incongruències

Cada projecte té una narració i hi conviuen objectius del projecte i objectius d’aprenentatge. Això genera dues incongruències:

-Què hem d’avaluar: els objectius del projecte (si aconseguim una parada de cuina súper-mega-guai) o els objectius d’aprenentatge (tecnologia i aliments a l’època de la roma antiga, densitat, pressuposts, mescles,….)?

Que un producte “quedi molt bé” i respongui a la necessitat proposada, suposa automàticament que “hem après molt?”. Sospito que això depèn de l’alineació dels objectius d’aprenentatge amb els del projecte, tenint present que l’evolució natural en els segons implica canvis en els primers.

-La narració del projecte que viuen els alumnes “estem-fent-un-mercat-de-tecnologia-romana-que-lo-vais-a-flipar-porque-somos-unos-cracks-y-los-romanos-más” és com una caixa de Schrödinger. El projecte, el rol emancipat dels alumnes i la seva narració són vius mentre no entrin les dinàmiques qualificadores “como un elefante en una cristalería“. Un cop oberta la caixa, ens podem trobar que hem matat el gat. “Sí, sí, molt guais tots, però tu tens un 6, tu un 8 i tu un 4, perquè…no sou firaires: sou alumnes i això una escola“.

Posar l’avaluació “dins la caixa”

Per tant, les pràctiques avaluadores o qualificadores haurien de ser “dins la caixa”, formar part de la narració.

No sé molt bé quina pinta hauria de tenir això. Però hem fet una prova que pinta bé: durant el congrés, enlloc de demanar als alumnes que “`posessin nota” als pòsters dels alumnes (Back to School-World Mode), els hem demanat que cada equip sigui un equip especialista en un tema (Nitrits, Carbonats, Riu Congost…) i recullin informació dels pòsters dels seus companys per a fer-ne un Review. Els alumnes han de mirar els pòsters dels companys i cercar si ofereixen alguna conclusió rellevant sobre el seu tema i registrar-la juntament amb l’autoria per a després escriure un Review sobre el tema (una cosa que forma part de la narració real del que és un congrés científic), que podria formar part d’un informe global per a compartir amb l’ajuntament. Això implica avaluar si els pòsters són comprensibles i si ofereixen informació rellevant, sense sortir de la “Caixa” del rol de científics.

La veritat és que aquesta part d’avaluació “Dins la caixa” (Segueixes essent un científic Mode) ha estat una prova que no hem acabat de completar. Només hem encarregat a alguns alumnes el Review i els resultats indiquen que necessitaven més acompanyament. Tampoc hem continuat fins a oferir un informe a l’ajuntament. Potser per al curs que ve.

Però penso que val la pena incidir en aquesta via d’avaluació “Dins la Caixa”, en un format i suport didàctic coherent amb la narració del projecte.

Voler fer-ho bé: interaccions

Article elaborat per Imma Selga

La preparació i realització del Congrés va implicar diversos treballs en paral·lel. D’una banda, fer els experiments i elaborar el treball científic. D’una altra, organitzar el congrés. Per a l’organització, vam crear tres comissions: Disseny i Logística, Comunicació i Relacions Públiques.

Cada Comissió es dividia en diverses subcomissions de treball i cada alumne participava activament en una d’elles.
El primer repte va ser la mateixa previsió de tasques a fer. Si mai s’ha viscut un congrés, és difícil imaginar tot el que implica.
Però, a mi m’agradaria posar el focus en una d’aquestes accions.

Va haver-hi un grup d’alumnes encarregats de trobar científics que aportessin ponències i un altre, de cercar entitats col·laboradores per poder oferir un petit refrigeri a tots els congressistes.

Uns i altres van cercar informació i enviar mails. Tot i això, fou necessari passar a una acció més directe: trucar per telèfon. I aquí la primera sorpresa; no sols volien fer les trucades, les volien fer bé. Es preparaven les converses, es posaven nerviosos, anticipaven situacions, parlaven educadament…i, alhora, descobrien la complexitat d’una entitat o empresa fins arribar a parlar amb la persona adient.

Quan vam realitzar el Congrés, un dels ponents ens va comentar el gratament sorprès que havia quedat el dia que el va trucar una alumna per demanar-li la seva participació. Aquesta mateixa alumna, a més, s’havia presentat i l’havia rebut a la seva arribada.

Per a mi, tot aquest eixam de petites accions reals i d’interacció humana, són potser les que donen més sentit educatiu i fan gran el projecte. Els alumnes s’emporten aprenentatges vitals, que els posicionen i els empoderen com a persones. Se senten capaces i importants, amb participació en el món dels adults.

Alhora l’adult també es troba en una nova posició i la relació que s’estableix és molt més simètrica i rica. S’obre una altra mirada. I amb ella tots hi guanyem i aprenem.

La importància dels referents en l’aprenentatge

Estem encarant ja el final de curs, i quan miro enrere en tot el que hem realitzat al llarg d’aquest curs, se m’omple la cara de satisfacció. Satisfacció per com hem treballat; per com ens hem coordinat com equip i hem après els uns dels altres. Cadascú ha aportat des de la seva vessant granets de sorra que han fet que els diferents projectes fossin molt engrescadors. Tant per als professors mateixos com per als alumnes. I aquí és on em ve la reflexió de la importància que té el fet que els alumnes puguin comptar amb uns professors que siguin realment un referent en el seu procés de construcció del seu aprenentatge.

Cadascun dels projectes que hem abordat ha servit per anar despertant futures vocacions científiques entre els alumnes. I això no seria possible si darrere no hi hagués un equip de professors que els engresqués a treballar i assolir els objectius. I el fet de tenir clar des del primer moment quin era l’objectiu (o el producte final a produir) del projecte, ens ha permès que els nois i noies treballessin de manera conjunta per assolir tots la mateixa finalitat: acabar el projecte a temps i satisfets de la qualitat del mateix.

Els /les alumnes han vist com els professors ens hem hagut de coordinar per oferir-lis les eines per poder desenvolupar els seus projectes. En el meu cas particular, el professor de ciències requeria que els seus alumnes maneguessin dades i poguessin representar-les gràficament. Ens vam coordinar perquè des de l’àrea de matemàtiques expliqués als alumnes com introduir dades en un full de càlcul, i posteriorment fer-ne l’anàlisi gràfica i estadística bàsica. Des del primer moment se’ls va explicar que l’objectiu de treballar amb els fulls de càlcul era tenir les eines necessàries per poder posteriorment tractar-les dins del projecte de fluids. I després en veuen el resultat sobre el terreny. Aquest és un factor clau per a que tinguin entusiasme en treballar per projectes: que els seus aprenentatges s’apliquin a la vida real.

Estem ja pensant en quins poden ser els projectes de cara a l’any vinent. Ens venen al cap moltes idees, i en concret, com introduir la robòtica i la programació de forma tan engrescadora com hem fet amb les ciències enguany. Només que ens coordinem i definim clarament els objectius a assolir com ho hem fet aquest any, i siguem capaços de transmetre als alumnes les nostres ganes d’abocar-nos-hi, estic convençut que els alumnes tindran ganes ja de començar a treballar-hi!

ESTIRANT DEL FIL FINS AL FINAL

L’altre dia parlava amb una companya i em transmetia l’important que era per a ella que els alumnes arribessin a extreure conclusions, que anar estirant del fil de qualsevol observació, experiència, recerca o vivència, fins arribar a un final era bàsic per tancar el cicle del coneixement. Potser aquest final és l’inici d’una nova etapa que permet l’alumne/a anar construint el seu aprenentatge en espiral o a esglaons o, també pot ser és el moment que ajuda a mirar endarrere, a reflexionar o a tornar a fer.

Amb aquesta premissa, amb la intenció d’arribar fins al final, vam començar fent-nos preguntes al voltant del tema dels fluids. El Congrés Científic ens va servir per comunicar les nostres recerques i en aquesta comunicació va ser essencial adonar-se de què alguns resultats eren consistents (es repetien els mateixos en altres experiències i amb la literatura científica que s’havia llegit), altres valors fluctuaven dintre d’uns marges (deguts potser a errors humans en l’experimentació) i altres no eren prou complerts (faltava rigor científic). Però tots ells ens van servir per a la reflexió i la millora de l’aprenentatge científic.

Ara, en aquest darrer trimestre, hem tornat a estirar del fil. Hem començat a fer-nos preguntes al voltant de les cèl·lules: Plantes i animals són diferents a nivell cel·lular? Éssers vius més grans ho són perquè tenen més cèl·lules o perquè les seves cèl·lules són més grans? A partir d’elles hem anat dissenyant petites recerques, seguint el mateix procés que anteriorment però enriquint l’experiència de tot allò que s’havia après, corregit o millorat en el Congrés. El producte ha estat la creació d’un article científic (a continuació es mostren alguns d’ells) que mira d’arribar, com a mínim, fins al final.

ANIMAL AND PLANT CELLS, LA CÈL·LULA VEGETAL I ANIMAL, QUÈ SINÓ DE LES CÈL.LULES

I Scientific Congress

Finalment, el passat 18 de març, els alumnes de 1r d’ESO de l’Institut de Granollers han pogut veure el resultat del seu treball al Congrés que van organitzar a la sala de L’Aplegador de Roca Umbert.

L’alumnat va poder presentar els pòsters dels seus treballs experimentals sobre fluids de la Terra i, juntament amb d’altres convidats assistents, va poder escoltar les ponències del Manel Isnard, el Jordi Camins i la Marta Estrada.

Moltes gràcies a tothom per l’esforç, la participació, la col·laboració i la feina!

 

Scientific Congress 7th Day, 6th Day, 5tn Day

Informacions recollides per la Comissió de comunicació

7th Day

Avui dia 16 de març 2016, les comissions com per exemple de la comunicació o la de relacions públiques han estat acabant els preparatius del Congrés: s’ha comprat el menjar necessari pel coffe-breake que es farà a les 10:00, per així relaxar-se una mica. Hem plastificat i retallat les targetes identificatives i hem preparat unes preguntes per entrevistar els ponents. Els alumnes implicats en la creació de la pel·lícula, ja li estan posant música i diferents textos per acompanyar les imatges, escriuen per exemple els mètodes que es van utilitzar per poder fer els experiments o el procés hem dut a terme al llarg de totes aquestes sessions. La comissió de logística ha anat a Roca Umbert per veure com es penjaran els pòsters i altres tasques relacionades amb la distribució dels espais.

6th Day

Avui día 9 de març 2016, ja estem pensant en finalitzar totes les tasques. Ja tenim acabats els pòsters als que ens vam dedicar en dies anteriors. Ja està gairebé acabat el triptic i els carnets identificatius. També s’ha parlat amb possibles patrocinadors i s’han enviat invitacions a diverses persones, escoles i instituts. També ja tenim enllestit l’horari del Congrés:

1st Earth’s Fluids Scientific Congress
08:45: Inauguració del Congrés.
09:00 – 09:30: Sr. Manuel Is
nard. Responsable de Medi fluvial del Consorci per Defensa del de la Conca del riu Besòs. Tema de la ponència: Restauració fluvial i fototrampeig (retorn de la llúdriga a la conca del Besòs).
09:30-10:00: Primera Sessió de Pòsters de les Investigacions de l’Institut.
10:00-10:30: Coffe-break.
10:30-11:00: Sr. Jordi Camins. Glaciòleg. 
Tema de la ponència: Gel glacial.
11:00-11:30: Segona Sessió de Pòsters.
11:30-12:00: Sra. Marta Estrada. Biòloga i oceanògrafa. Circulació Global. 
Tema de la ponència: Canvi global a l’oceà.
12:00-12:15: Comunicació Pòsters guanyadors.
12:15-12:45: Presentacions Ponències de l’Institut.
12:45-13:00: Cloenda del Congrés.

5th Day

Avui, dia 2 de març 2016, la comissió de relacions públiques ja ha pogut quedar amb tots els ponents que participaran en el nostre congrés per explicar diferents temes relacionats amb la natura i el medi ambient. Els ponents seran la Marta Estrada, el Jordi Camins i en Manel Isnard.

Hem acabat els experiements i les conclusions i la metodologia seguida ho plasmarem en uns pòsters. Alguns dels experiments que hem fet tenen relació amb l’anàlisi de l’aigua procedent de diversos llocs: així hem pogut saber quines quantitats de pH, nitrits, nitrats, fosfats, amoni i carbonats contenen. També, alguns grups, s’han dedicat a investigar com afecten aquestes aigües al creixement de les plantes.

Pòsters, tríptic, cartes, carnets,….

Tot seguit, una mostra d’algunes produccions necessàries per a la celebració del Congrés:

PÒSTERS

Alfa Arnau, Y i D Alfa Diego, A i C ALFA Ikram, C, J ALFA Noel, Z i A ALFA Sergi, M i E ALFA Unai A Y I Gisela_Melissa-maliha_itziar_v3 Irene_roger_aaron_v3 Juan i Haoxiang Poster Mario_Kevin_v3 poster christian i marta3 Poster congres VASL 3 Poster Iván_V3 POSTER LUCA DENISSE MARC_3 posterXavi i JoseManuel_3 Randa Jade_v3

TRÍPTIC

TRIPTIC

CARTES

Mail patrocinadors base

carta invitació

CARNETS

CARNET ACOLLIDACARNET CONGRESSISTACARNET LOGÍSTICACARNET PREMSA CARNET SEGURETAT