No et quedis mirant: Actua!

El passat 27 de gener es va celebrar el Dia Internacional en Homenatge a les Víctimes de l’Holocaust i altres genocidis amb diversos actes. Aquest dia és l’aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz, l’any 1945. Des de fa diversos anys, el Memorial Democràtic, juntament amb el departament d’Ensenyament, celebra un acte en què participen els alumnes de diversos instituts. Per primer cop, una representació dels alumnes de 4rt d’ESO del nostre centre va assistir a l’acte. Cinc d’ells van llegir un escrit amb els testimonis de persones salvades i dels seus salvadors.

2016-01-27 11.19.17

Isaak Revah, jueu sefardita de Tessalònica, va fer una conferència sobre el salvament d’un grup de jueus gràcies a les gestions del diplomàtic Romero Radigales. Durant la seva exposició, Revah va subratllar el caràcter vacil·lant o directament negatiu de la política franquista per desfer el mite de l’Espanya franquista “salvadora” de jueus.

2016-01-27 12.33.13

També es va projectar un curtmetratge, Toyland, que després hem compartit amb la resta d’alumnes de 4rt, i que és molt impactant. Per acabar, hi va haver una actuació musical, en què es va interpretar, primer en jiddisch i després traduïda al català, la cançó S’brent (“Crema”), composta per Mordechaj Gebirtig, mort al ghetto de Cracòvia. Diu: “…I vosaltres ho miràveu sense fer-hi res, mentre el nostre petit poble està cremant”. El lema del Dia Internacional de l’Holocaust enguany és, justament: “No et quedis mirant: Actua”. Gràcies a la Iris, la professora d’alemany del centre, que m’acompanyava a l’acte, els alumnes van entendre una mica les paraules en jiddisch, la llengua alemanya parlada pels jueus d’Europa central i oriental.

Captura de pantalla 2016-01-30 19.23.46

Encara que a alguns alumnes se’ls va fer llarg l’acte, penso que tothom va marxar amb la motxilla plena de preguntes, respostes, dubtes i emocions per compartir.

Posa’ns un tràiler!

Una anècdota divertida: avui estàvem comentant, a partir d’un relat de ficció, com es vivia en una colònia industrial, la relació paternalista de l’amo amb els obrers, el fet que els obrers de les colònies estaven allunyats dels nuclis urbans i, en conseqüència, dels focus de lluita obrera i no hi solia haver conflictes, etc. I llavors els he anunciat que aviat tractaríem el tema (de la lluita obrera) i jo, tota “motivada”, els he dit:

  • “Això us interessarà, oi?”

I el Roger que diu:

  • Bueno, si ens poses un tràiler… “

Captura de pantalla 2016-01-18 18.01.12

Hem rigut, però, sens dubte, el Roger té raó: un sketch promocional pot captar el seu interès…Segons com sigui el tràiler, potser sentiran el desig de veure la “pel·lícula” sencera…

De fet, durant aquests dies en què he anunciat el tema general del projecte del trimestre -l’Holocaust i altres genocidis- m’he dedicat a fer tràilers de possibles temes de treball: hem llegit fragments dels diaris de l’Anne Frank i de la Rywka Lipszyc, hem vist fragments de documentals o films sobre el tema, hem escoltat algunes cançons en yiddish, hem llegit fragments de testimonis de persones salvades i dels seus salvadors, i ens estem preparant per assistir -una part del grup en representació de la resta- a un acte el proper 27 de gener, que és el dia Internacional en Homenatge a les Víctimes de l’Holocaust. Tot això són tràilers, per aconseguir captar l’interès dels alumnes i obrir perspectives que s’ajustin més a les seves inquietuds i interessos.

 

Els cartrons de treball de Le Brun

“L’èxit d’un projecte no es mesura per la qualitat de la producció final i, malgrat que no sé com es mesura o si es pot mesurar, sí que sé que és directament proporcional a la quantitat d’alumnes i docents que se senten responsables del procés”.
 
Aquest és el primer punt de les “28 cosas a desaprender trabajando por proyectos” de @sergidelmoral i m’agrada perquè, només començar, posa l’accent en dos elements bàsics dels projectes: el procés i el resultat.
 
M’ha fet pensar en això la visita a una exposició al Caixafòrum sobre els “cartrons” de treball del pintor Charles Le Brun (1619-1690), qui va dissenyar les pintures decoratives d’alguns salons del Palau de Versalles. Le Brun era el pintor reial i va idear una decoració al servei de la propaganda de la monarquia del rei Sol. Primer feia uns esbossos a petita escala i després feia els dissenys a escala natural sobre uns cartrons de treball, a partir dels quals, usant diferents tècniques, es transferien les línies bàsiques del dibuix a la paret. A partir d’aquest dibuix inicial, un equip de decoradors hi posaven els colors. Els cartrons podien usar-se diversos cops, ja que sovint la decoració es repetia. Un cop fetes les pintures definitives, els cartrons, molt desgastats, ja havien complert la seva funció i podien destruir-se.
 
Però, en el cas de Le Brun, alguns cartrons van ser conservats: els seus successors els van guardar per si calia refer alguna pintura i, perquè, tenint en compte la importància del pintor, podien considerar-se patrimoni nacional. Això ens permet avui conèixer algunes pintures ja desaparegudes i, en aquelles que encara subsisteixen, el procés de treball de les decoracions murals, des del disseny fins al producte final.
 
En el cas de les decoracions del Palau de Versalles, està clar que el procés és tan important com el resultat final, sobretot per a nosaltres, espectadors moderns però, en canvi, per als espectadors de l’època, només comptava el resultat final.
 
I, què passa amb els projectes? Cal prestar atenció al producte final; cal definir-lo ja sigui de manera bàsica o bé deixar-lo obert, però cal tenir també alguna idea del resultat, fita o repte derivat dels objectius d’aprenentatge. És important que l’alumnat prengui consciència de la importància del procés (i no posi el focus únicament en el producte final): quin és el punt de partida? què en sabem? com ho farem? d’on traurem la informació? com ens organitzem? on érem i on som? què estem aprenent? què hem après, finalment? hem aconseguit el que ens proposàvem?
 
esbòs
Deixar petjades, conservar els esborranys i els “esbossos” (com els de Le Brun), guardar la documentació del procés…ha de ser un objectiu important, tant si treballem en entorns digitals com convencionals i, en conseqüència, ha de formar part, també, de l’avaluació del projecte.

Possibles temes a partir dels quals es poden estirar fils

El leit motiv del projecte serà l’Holocaust i altres genodicis. A partir d’aquí, poden sorgir múltiples subprojectes si estirem el fil de temes diversos. Aquests temes poden sortir de plantejar-se bones preguntes de recerca:

  • Per què Hitler volia exterminar els jueus?
  • Quants jueus vivien a Europa en aquella època?
  • Com se sabia qui era jueu i qui no?
  • Quants camps de concentració hi va haver i com eren?
  • Què eren els ghettos i com s’hi vivia?
  • Quina va ser la posició de Franco i Mussolini respecte a l’extermini jueu?
  • Com van aconseguir salvar-se alguns jueus?
  • Per què hi ha turistes israelians que visiten els Pirineus?
  • Només hi havia jueus als camps de concentració?
  • La població alemanya no jueva coneixia el que estava passant?
  • Què es considera “genocidi”?
  • Quins altres genocidis han ocorregut recentment al món?
  • ………………………….

2015-11-25 16.46.23

Aquestes preguntes les he improvisat, però responen a preguntes que molt sovint es fan els meus alumnes. De tota manera, caldrà tenir en compte els interessos i les preguntes dels alumnes concrets que faran el projecte, un cop s’hagin documentat una mica sobre el tema o hagin fet alguna de les lectures recomanades. Un cop formulades les preguntes, es poden agrupar per temes semblants i a partir d’aquí en poden sorgir els subprojectes. Seguirem pensant-hi!

Algunes lectures per començar a plantejar-se bones preguntes

Per anar “fent boca”, ja els he anunciat als i a les alumnes de 4rt d’ESO de la matèria de ciències socials que durant el segon trimestre faríem un treballl en equip sobre l’Holocaust (i altres genocidis) i a les persones que ja vulguessin saber coses sobre el tema els he recomanat dues lectures nadalenques: El diari d’Anne Frank i El diari de la Rywka i, a tothom els he recomanat que es llegíssin aquest article sobre la Rywka. Alguns alumnes ja s’havien llegit el diari de l’Anne Frank; l’altre diari és de recent publicació i mostra la vida d’una noia jueva, la Rywka, al ghetto de la ciutat polonesa de Lotz. Una alumna ha constatat que tots dos diaris són de dues noies. A partir d’aquí pot sorgir una bona pregunta de recerca!

 

Em presento

Sóc la Maria Ojuel, professora a l’Institut Quatre Cantons al barri del Poblenou de Barcelona. M’introdueixo en el món dels blogs amb “Sobreviure per no oblidar”, que recollirà la planificació, posada en pràctica i avaluació d’un projecte a 4rt d’ESO, des de les ciències socials. Compto amb l’ajut puntual però inestimable dels meus company@s Begonya, Iris, Luis i Óscar, professor@s de música i llengües.

institut_maria

L’Institut Quatre Cantons és un centre de nova creació; va néixer el curs 2011-12 amb 5 docents. Enguany, la primera promoció d’alumnes estrena el 1r de batxillerat. És un institut amb alumnes heterogenis (per sort), que és un reflex d’un barri en transformació contínua.

2015-09-17 11.44.29

Com fer els equips cooperatius?

El proper trimestre voldria fer un treball de trimestre en grup, que impliqui la col·laboració entre els alumnes, ara que ja els conec millor. Constato, però, que els costa treballar cooperativament si no tenen un producte final o una tasca molt definida. Potser estan acostumats a fer-ho quan fan projectes que impliquen tasques actives, del tipus “fer un guió sobre…per filmar una seqüència…”, però no tant en tasques més reflexives, que impliquin haver d”interpretar, recrear, comparar, relatar…Ho haurem de treballar!

Ja tinc el tema del projecte del segon trimestre: serà sobre l’Holocaust i altrs genocidis. A partir d’alguna lectura prèvia i d’acord amb les bones preguntes que es plantegin els alumnes -alguns dels quals ja han treballat el tema, encara que sigui de manera tangencial, en altres matèries o projectes de cursos anteriors- poden sorgir molts subtemes.

Com constituir els grups? Els alumnes de l’institut ja estan asseguts en grup per defecte, però no necessàriament treballem sempre en grup i, de fet, no tots els grups “funcionen” quan fem tasques col·laboratives. Crec que els faré triar el subtema i constituiré els grups a partir del que hagin triat, procurant que siguin grups de 3-4 persones, encara que es repeteixin subtemes.

Un projecte es pot fer de moltes maneres…

Un projecte es pot fer de moltes maneres i, posats a llençar-me a la piscina, començaré des de la pròpia matèria, tot plantejant una mena de petit treball de recerca a la matèria de ciències socials de 4rt d’ESO al final de cada trimestre.

Aquest primer trimestre n’estan fent un d’individual, que he plantejat de manera força oberta. Poden triar entre fer la història personal o la història de la seva família (o d’una part d’ella). Cada alumne ha creat un document de google drive que ha compartit amb mi i així jo puc seguir el procés d’elaboració del projecte. Primer de tot, hem treballat el tema de la planificació:

  • Què vull fer?
  • Amb quina finalitat?
  • Com ho vull fer?
  • Quin serà el producte final/presentació?

També hem consensuat els mínims que han de tenir tots els treballs:

  • Una introducció amb la planificació i els objectius.
  • La recerca pròpiament dita
  • Unes conclusions (què he après fent el treball? he aconseguit els objectius proposats?)

Més informació

El missatge és que cada alumne arribi fins allà on vulgui arribar o cregui que pot arribar. També els he recordat que és un treball d’història (perquè la tendència, sobretot si han escollit la història de la seva vida, és fer-ne un treball més de “tutoria”) i, per tant, han de fer ús de les eines de l’historiador o historiadora.