Valoració personal: cada projecte és únic

Publicat el per
Respon

Personalment, valoro amb satisfacció el projecte, sobretot per la seguretat que la majoria d’alumnes recordaran molt més fàcilment allò sobre el que han fet recerca de manera vívida: la idea que l’aprenentatge es dóna perquè també hi ha sentiment. Tot projecte és irrepetible i el curs vinent, si el torno a fer, em pregunto com podria millorar alguns aspectes, com:

  • Valdria la pena delimitar el tipus de temes sobre els quals han treballat els alumnes o és millor deixar-ho obert, com he fet enguany?
  • Malgrat que els alumnes tenien el seu rol definit en els grups, no tothom s’hi ha compromès: com millorar aquest compromís?
  • El procés de recerca en alguns grups s’ha allargat excessivament i, al final, han hagut de córrer: per què ha passat això?
  • Com assegurar-se que les fonts d’informació que han usat els alumnes són al màxim contrastades i fiables?
  • Els productes finals per comunicar els resultats de la recerca han estat força convencionals: es podria aconseguir que la presentació del producte final fos més imaginativa i comunicativa?

exemple1

Finalment, m’ha faltat una activitat de síntesi més potent que la que hem fet. Vaig proposar al Luis, el professor de Llengua i Literatura Castellana, expert en teatre, que els alumnes poguéssin fer una representació teatral a partir del producte final de dos grups (una dramatització sobre els diaris de dues noies de l’Holocaust). Al final no ens ha donat temps, però l’embrió del guió hi és…per al curs vinent!

Valoracions finals: hem après perquè ho hem sentit

Publicat el per
Respon

Un cop acabat el projecte, toca fer les valoracions finals. Aquests són alguns dels comentaris dels alumnes:

  • “No és el mateix que ens expliquis tu el tema, que l’investiguem nosaltres i ens posem en la pell de les persones que l’han viscut”.
  • “Personalment em quedo amb tots els valors viscuts i les activitats en què hem col·laborat tota la classe”.
  • “Algunes vegades hauríem necessitat que ens donessis més idees i recursos”.
  • “Un tema plantejat així és molt més creatiu”.
  • “He après a reconèixer situacions del passat en el present i, en certa manera, això ajuda a no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, però no sembla que tothom ho tingui clar”.
  • “En el grup hi ha hagut gent que s’ha “penjat” i no ha fet gaire feina i això ha estat bastant empipador”.
  • “Ha estat una manera diferent de treballar; he après a reflexionar i a planificar-me”.
  • “Cada vegada que ha vingut algú de fora i ens ha explicat alguna cosa en primera persona, m’ha estat més fàcil posar-me en la pell dels que ho van patir”.
  • “He après a obrir els ulls davant de conflictes, encara que no hi estiguem involucrats. La guerra és la guerra i tothom hi surt afectat”.

Caf_4A

 

Fem un kahoot?

Publicat el per
Respon

El Roger i altres alumnes em van ensenyar l’aplicació Kahoot, una eina de gamificació pensada per dissenyar preguntes tipus test i les seves respostes, fet que suposa haver d’integrar els coneixements, crear bones preguntes, compartir-les i respondre-les, tot aprenent i jugant de forma col·laborativa. La integració de la perspectiva lúdica suposa que l’aprenentatge es fa des de la motivació i des de la participació de l’alumne.

20160613_174240

Vaig demanar a cada grup que formulés unes preguntes i que dissenyés també les quatre possibles respostes, sobre qüestions referents al seu tema de recerca. Havien de ser qüestions tancades, però no necessàriament havien de ser memorístiques, tot i que la tendència va ser fer-ne.

20160613_163715

Després vaig fer una tria de les preguntes formulades, les vaig introduir a l’aplicació i en va sortir un kahoot de 30 preguntes, que va servir com a activitat de cloenda, si bé no vaig usar-lo per a la qualificació. Amb més temps, he d’estudiar les possibilitats d’aquest aplicació: cada grup podria tenir preparat un kahoot de la comunicació del seu projecte i proposar-la als seus companys. També hauria de treballar amb els alumnes les possibilitats de fer preguntes alternatives a les més conceptuals.

 

La tele ens visita

Publicat el per
Respon

Quan estàvem acabant les exposicions, uns reporters de TV3 ens van visitar per gravar algunes escenes sobre el projecte, que dies després van passar per la tele.

20160526_10515020160526_103953

Estaven interessats en l’ús de les tecnologies a l’escola i en maneres motivadores de treballar, tant per a professors com per a alumnes. Van gravar mentre l’Àlex i del Pol exposaven el seu projecte sobre Oskar Schindler i els van fer preguntes sobre la web que havien dissenyat per comunicar la recerca. Nosaltres també vam aprendre com es grava un reportatge i com es comunica.

Dues estrelles i un desig: una retroacció constructiva

Publicat el per
Respon

Durant aquests dies els diferents grups de cada projecte han començat a presentar a la resta de company@s de classe el resultat de la seva recerca. El grup de l’Andrea, el Pol, l’Àlex i la Maria en són els primers. He demanat que un altre grup els fes una retroacció constructiva quan acabessin l’exposició; és a dir, que pensés dos aspectes positius i un a millorar i els ho comuniqués. El grup de l’Emma, la Mirjam i l’Anna s’hi ha ofert.

20160520_095946

20160520_095024

Aquesta manera d’avaluar-se entre iguals pretèn aconseguir una retroacció constructiva, ja que obliga els company@s a valorar la feina dels altres (dues coses que els hagin semblat bé) i també a fer crítica constructiva (un aspecte millorable, amb alguna idea de millora). L’Emma ha fet molt bé aquesta retroacció constructiva; segur que el grup s’ha sentit valorat en la seva feina i alhora els ha fet adonar-se d’un aspecte millorable per a la propera ocasió. La dinàmica la vaig aprendre de la Dra. Jane Jones (@Yelkajane), professora al King’s College London, i ella en diu “two stars and one wish” (dues estrelles i un desig). En aquesta ocasió, aquesta retroacció oral és més àgil i senzilla que omplir una taula de coavaluació escrita.

Músiques de l’Holocaust: projecte “on the way”

Publicat el per
Respon

Mentre hem anat treballant en el projecte de l’Holocaust, hem escoltat músiques vinculades al tema. Una d’elles és la pregària tradicional en hebreu “Ani Ma’amin” (Tinc fe). Hem comentat la lletra, dins el context de la religió jueva, que parla de tenir fe en la vinguda del Messies. Es creu que era cantada en alguns camps d’extermini pels jueus que eren conduïts a les cambres de gas. Sovint es canta el dia commemoratiu en record de les víctimes de l’Holocaust.

Malgrat el context trist de la cançó, a tots els alumnes els va agradar molt, especialment al Genia qui, segons les seves paraules, “no se la podia treure del cap”. Llavors vaig proposar a la Begonya (@Begonya), la professora de música, si els alumnes podien interpretar la cançó en la seva matèria. Era una bona oportunitat per treballar aspectes transversals com l’empatia, l’emoció, el treball en equip…Vaig aprofitar que la Begonya s’apunta a un bombardeo, per fer allò que el Jordi Domènech (@jdomenechca) diu: els projectes “on the way”, és a dir, els que surten quan “enredes” un company, per treballar conjuntament algun contingut interdisciplinari, sense haver-ho previst. Jo en dic projectes “a-salto-de-matting”.

Finalment, la vàrem cantar durant els actes de Sant Jordi, amb la Begonya al piano i l’Óscar (@OAltide), també professor de música, dirigint-nos. Ens va sortir prou bé! La versió que vàrem escollir és la de The Miami Boys Choir (amb arranjaments de la Begonya).

La lletra fa:

Ani ma’amin b’emuna shlema

Be’viat hamoschiach

Vi’af al pi vi’af al pi sheyit mame’ha

Im kol zeh achakeh lo

Bechol yom sheyavo

Ani ma’amin Ani ma’amin

Escollir el producte adient per comunicar la recerca

Publicat el per
Respon

Els productes finals que han escollit els diferents grups d’alumnes per comunicar la seva recerca són, en general, presentacions, maquetes, relats, dramatitzacions, pòsters i pàgines web, com la que ha projectat l’Àlex per al seu grup, format també per la Mari, el Pol i la Júlia. A l’Àlex se li dóna molt bé la creació de pàgines web.

20160428_105215-1 20160428_105224

L’Àlex ha escollit la plataforma on allotjar la web i el grup ha pactat l’estructura de la pàgina, centrada en el seu projecte: el cas d’Oskar Schindler, un industrial alemany, membre del partit nazi, que aconseguí salvar prop de 1.200 jueus de la mort. També han visualitzat la pel·lícula que en va fer Spielberg, “La llista de Schindler”, per comprovar fins a quin punt recull la realitat i com reconstrueix la personalitat de l’empresari. Avui han decidit que també inclouran un apartat a la web per parlar del film.

Com més investiguem, més preguntes ens fem

Publicat el per
Respon

El grup de la Carla, el Roger, l’Óscar i el Raül estan investigant sobre els judicis de Nuremberg i el paper que hi va tenir el fotògraf català Francesc Boix. Constaten que, com més investiguen, més els sorgeixen noves preguntes.

Per exemple, l’Óscar i la Carla es preguntaven d’altre dia com es van viure els judicis contra els criminals nazis en l’Espanya franquista. La Carla recordava que quan va fer el projecte del primer trimestre sobre la seva família, jo els havia donat la referència de l’hemeroteca digital de La Vanguardia, per si els era útil per trobar informació de fets i de persones (des del 1881). Llavors va decidir buscar informació sobre els judicis al diari. Un dels articles que els ha cridat l’atenció es diu “El genocidio, novísimo término judicial”. El grup ho ha pogut relacionar amb el que ens va explicar l’Armen Gabriel Sirouyan sobre el concepte i, en concret, sobre el genocidi armeni.

20160428_110516 (1)

Rebem la visita de l’Alessandro Sergio Cizmic

Publicat el per
Respon

Avui ha vingut l’activista Alessandro Sergio Cizmic a l’institut. Nascut a Gènova, de família gitana croata, ara viu a Barcelona. El grup de la Icíar, la Carol i el Raúl fan el seu projecte sobre el Porrajmos (l’Holocaust gitano) i li hem demanat ajuda. De pas, m’ha semblat interessant que fes una xerrada sobre el tema a tot el grup 4rt C. El Pol s’ha ofert per presentar-lo en italià. La Icíar i la Carol han fet aportacions sobre el tema, del qual ja en són una mica expertes.

20160428_162917

Primer hem fet un repàs de la història del poble Rom: origen i llengua; religió i formes de vida; arribada a Catalunya (ara fa 6 segles); bandera i himne (des del Primer Congrés Gitano del 1971)…

20160428_16561620160428_172556-1Després, l’Alessandro ens ha convidat a mirar les imatges penjades a la classe de Johann Trollman “Rukeli”, un boxejador alemany amb una prometedora carrera esportiva truncada pel fet de ser gitano (sinti). El desembre de 1942, Himmler va signar un decret en què els gitanos s’equiparen als jueus i, en conseqüència, famílies senceres són deportades. Trollman va ser deportat al camp de Neuengamme, on va ser assassinat. Es calcula que mig milió de gitanos van morir durant el Porrajmos, molts d’ells a Auschwitz. La Carol ha resumit a la pissarra les dades més rellevants sobre Trollman.

La tasca d’un activista com l’Alessandro és preservar la memòria del Porrajmos i donar-lo a conèixer per mitjà de la campanya “Na Bistar” (No Oblidem). S’ha acomiadat i ens ha regalat a tot@s un braçalet amb els colors de la bandera gitana i la frase “Rromani Zor” (força gitana).

20160428_222742-1

Com va la feina?

Publicat el per
Respon

Els alumnes porten un parell de mesos amb el projecte (hi dediquem una de les tres classes setmanals de matèria aproximadament) i és hora de valorar com està funcionant, quins aspectes ens dificulten avançar i com els resoldrem (o si sabem com resoldre’ls o com demanar ajuda). Les preguntes d’autoavaluació del grup que els proposo són:

  • Tenim clar l’objectiu del nostre treball?
  • Tothom en el grup té el seu rol?
  • Hem fet una recerca prou variada i significativa d’informació, o bé tenim poques coses o disperses, o massa informació?
  • Tenim clar el producte final del nostre treball?
  • En general, ens és fàcil o ens costa treballar junts i posar-nos d’acord? Per què?

Després, de manera individual, cada alumne expressa als seus companys i companyes les expectatives del treball i valora la seva aportació. Els dic que construeixin frases com: “jo crec que…; estic segur/a que…; no estic segur/a que…; considero que la meva aportació és…perquè…”

fotoblog