Arxiu de la categoria: Treballem en equip

Aquest apartat conté els articles que recullen les descripcions, explicacions i reflexions col·lectives que es generen durant la posada en pràctica del projecte.

Músiques de l’Holocaust: projecte “on the way”

Publicat el per
Respon

Mentre hem anat treballant en el projecte de l’Holocaust, hem escoltat músiques vinculades al tema. Una d’elles és la pregària tradicional en hebreu “Ani Ma’amin” (Tinc fe). Hem comentat la lletra, dins el context de la religió jueva, que parla de tenir fe en la vinguda del Messies. Es creu que era cantada en alguns camps d’extermini pels jueus que eren conduïts a les cambres de gas. Sovint es canta el dia commemoratiu en record de les víctimes de l’Holocaust.

Malgrat el context trist de la cançó, a tots els alumnes els va agradar molt, especialment al Genia qui, segons les seves paraules, “no se la podia treure del cap”. Llavors vaig proposar a la Begonya (@Begonya), la professora de música, si els alumnes podien interpretar la cançó en la seva matèria. Era una bona oportunitat per treballar aspectes transversals com l’empatia, l’emoció, el treball en equip…Vaig aprofitar que la Begonya s’apunta a un bombardeo, per fer allò que el Jordi Domènech (@jdomenechca) diu: els projectes “on the way”, és a dir, els que surten quan “enredes” un company, per treballar conjuntament algun contingut interdisciplinari, sense haver-ho previst. Jo en dic projectes “a-salto-de-matting”.

Finalment, la vàrem cantar durant els actes de Sant Jordi, amb la Begonya al piano i l’Óscar (@OAltide), també professor de música, dirigint-nos. Ens va sortir prou bé! La versió que vàrem escollir és la de The Miami Boys Choir (amb arranjaments de la Begonya).

La lletra fa:

Ani ma’amin b’emuna shlema

Be’viat hamoschiach

Vi’af al pi vi’af al pi sheyit mame’ha

Im kol zeh achakeh lo

Bechol yom sheyavo

Ani ma’amin Ani ma’amin

“Mireu què he trobat!”

Publicat el per
Respon

“Mireu què he trobat!” és una frase meravellosa per mostrar als altres descobertes pròpies, que poden resoldre preguntes o donar pistes per avançar la recerca.

Els grups que avancen a bon ritme són els que comparteixen aquestes descobertes personals, sense descartar res d’entrada, i que permeten que tothom faci aportacions. També avancen els grups els membres dels quals prenen la iniciativa per fer les feines, en funció de les aptituds personals i gairebé sense necessitat de dir-se res.

Avui en Jinshuo ha descobert que, a part dels diaris de l’Anna Frank i de la Rywka Lipszyc, hi ha altres diaris d’adolescents, com el de la Miriam Wattenberg. En Marc ha investigat sobre l’indret on hi havia el búnker de Hitler a Berlin i ha trobat que s’hi van construir uns habitatges, però que està senyalitzat i explicat amb una placa.

Documentem-nos

Publicat el per
Respon

En aquesta primera fase, els alumnes s’estan documentant i triant els materials de suport que els poden ser útils per a la seva recerca: des de pàgines web fins a llibres, que els ajudaran a respondre les seves preguntes.

foto2   20160303_090137 (1)

A l’inici de la classe, el/la portaveu del grup planteja en quina fase està el seu treball. Jo els vaig fent suggeriments, tan orals com per mitjà del document google que m’han compartit. També tenen un recull d’enllaços amb documentació general (documentals, webs de continguts i recursos, films, testimonis, música…) en la plataforma moodle de l’institut com, per exemple, aquesta guia didàctica de la Shoah.

foto1

Al final de la classe, el/la portaveu planteja els dubtes que els han sorgit, com els van resolent, com han avançat i quines qüestions es plantegen per a la propera sessió (acords que també han de quedar reflectits en el document google compartit de grup). De moment, estem dedicant una de les tres hores de ciències socials setmanals al projecte.

Preparats, llestos…ja!

Publicat el per
Respon
Avui és pròpiament el primer dia en què cada grup comença a treballar sobre el tema escollit. Quines preguntes els sorgeixen? Com creuen que trobaran les respostes? Com les comunicaran? Aquestes serien les tres parts principals de l’estructura bàsica del seu projecte, així com la rúbrica d’avaluació. Cada grup s’ha de posar un nom: una lletra de l’alfabet hebreu i també haurà de fer un logotip basat en la idea de la “petjada“.
20160218_090522  20160218_090503
Cada grup fa un document “google doc” compartit amb mi, que permetrà veure el procés creatiu (a ells però també a mi): veure el seu punt de partida, com van fent aportacions cada membre del grup, quins camins agafen -a vegades inesperats-, com se’n surten amb les dificultats, quins resultats obtenen i fins a quin punt el que han après coincideix amb els objectius que inicialment s’havien posat. En aquest document compartit hi haurà d’haver la planificació del treball; els compromisos adquirits per cada un; els documents que van trobant per fer la recerca; la recerca pròpiament dita i les conclusions.
bet
A més, hi haurà d’haver un producte final que servirà per comunicar la recerca. El producte final no és el més important -si més no en aquest cas-, és a dir, és un mitjà per comunicar. “Què feu habitualment per comunicar els resultats d’un projecte?”, els pregunto. “Una presentació (tipus ppt o prezi) o un vídeo”, em responen. “Doncs aquest cop”, els dic: “imaginació al poder! De quines altres maneres podríeu comunicar el que heu après?” Llavors sorgeixen alternatives: una creació literària, una performance artística (plàstica i/o escènica), una dramatització, una actuació musical, de dansa, etc.
20160218_090538

 

A propòsit del film “La professora d’història”

Publicat el per
Respon

Acaba de publicar-se a la revista digital del Memorial Democràtic, Temps i espais de memòria, un article que vaig fer arran del film La professora d’història (vegeu-ne dossier didàctic en francès). Aquesta pel·lícula, basada en fets reals, explica l’experiència d’una docent en un institut dels afores de París, amb un grup d’adolescents desmotivats, amb baixa autoestima, d’entorns desfavorables i de cultures diverses. La professora aconsegueix engrescar-los en un projecte sobre l’Holocaust, que canviarà radicalment la dinàmica de la classe i les relacions entre els alumnes, alhora que també aprendran història i en veuran la utilitat per a la seva vida.

Captura de pantalla 2016-02-06 08.21.24

A partir del film, proposo una reflexió sobre la natura dels projectes transversals -en aquest cas, dins la pròpia matèria- i de com aquest tipus d’experiències, sobretot si inclouen les paraules clau “indagació, autonomia, iniciativa, vivència, col·laboració…” poden ajudar a que alguns alumnes poc motivats o amb baixes expectatives personals hi trobin alicients i vegin que tothom té alguna cosa a dir i a aportar al grup.

Això sí, la professora del film és una rara avis en el seu centre, on treballa de forma aïllada, mentre que la gràcia d’aquest tipus de projectes és la transversalitat i el treball en equip dels mestres, com fem a la Xarxa Cb !!

Post-its

Publicat el per
Respon

Constituir els grups de treball dels alumnes és un pas necessari però no sempre és fàcil prendre la decisió encertada. La finalitat és que tothom s’acostumi a treballar amb tothom i alhora que tothom vegi que pot aportar coses al grup, independentment de per qui estigui format.

EUREKA! La cultura assembleària em va proporcionar una idea: els post-its. És comú (tot i que potser d’aquí a un temps ja no estarà de moda) usar post-its perquè els membres de les plataformes ciutadanes puguin aportar la seva opinió. Vaig traslladar aquesta idea a la classe.

Després de tres setmanes, durant les quals havíem anat introduint temes, preguntes i idees sobre l’Holocaust, els alumnes havien de dir finalment per escrit quin tema volien treballar. Se’m va acudir que ho escriguessin en un post-it, amb el seu nom. Vaig recollir-los i els vaig agrupar per temàtiques afins i, al dia següent, vaig transcriure el resultat en la pissarra. Si hi havia un tema que només l’havia proposar una persona, no tirava endavant, com no fos que a d’altres els semblés interessant i decidissin canviar i optar per un nou tema de treball. Es permetien, per descomptat, les rectificacions.

En dos dels grups de 4rt va ser relativament senzill formar els grups per afinitats en el tema del treball, però en un dels grups va costar més, perquè també els costa més treballar de manera cooperativa i alguns alumnes mostraven -sorollosament- reticències per treballar amb segons quins altres companys o companyes.

En conclusió, els grups es van formar en part a partir d’agrupar els alumnes amb interessos comuns (d’acord amb el que havien expressat per escrit), però també vaig ser flexible i no vaig forçar l’agrupament d’alumnes que d’entrada no volien treballar plegats. El requisit era que els grups fossin de 3 o 4 persones (amb alguna excepció molt justificada).

Els temes plantejats pels alumnes en general van ser força genèrics (ara caldrà concretar-los) i en algun cas confonien el tema de recerca amb el producte final. Per exemple, uns alumnes volien fer una maqueta d’un camp de concentració. “Per a quina finalitat la voleu fer?”. El pas següent serà fer-se una bona pregunta sobre el tema escollit i definir el procés de recerca i el producte final.

A veure què…

Em presento

Publicat el per
Respon

Sóc la Maria Ojuel, professora a l’Institut Quatre Cantons al barri del Poblenou de Barcelona. M’introdueixo en el món dels blogs amb “Sobreviure per no oblidar”, que recollirà la planificació, posada en pràctica i avaluació d’un projecte a 4rt d’ESO, des de les ciències socials. Compto amb l’ajut puntual però inestimable dels meus company@s Begonya, Iris, Luis i Óscar, professor@s de música i llengües.

institut_maria

L’Institut Quatre Cantons és un centre de nova creació; va néixer el curs 2011-12 amb 5 docents. Enguany, la primera promoció d’alumnes estrena el 1r de batxillerat. És un institut amb alumnes heterogenis (per sort), que és un reflex d’un barri en transformació contínua.

2015-09-17 11.44.29