Arxiu de la categoria: La veu dels alumnes

Aquest apartat conté els articles que expressen les opinions, reaccions i reflexions dels alumnes.

Qui comanda la nau?

Publicat el per
Respon
Durant un acte recent, organitzat per la Fundació Bofill, sobre personalització dels aprenentatges, el Ramon Grau (@RamonGrauQC), director del centre, va fer servir la metàfora de l’equalitzador per “mesurar” fins a quin punt un projecte, activitat, unitat didàctica, està “comandada” pel docent o per l’alumne, o per ambdòs.
On està el “balanç del poder”? Qui comanda la nau? Els alumnes o el professor? Potser hi ha aspectes que comanda el mestre o que són compartits però, el que està clar és que els botons de l’equalitzador han de tendir a estar al màxim cap a l’alumne si el que es vol és que es faci coresponsable dels propis aprenentatges.
Em va fer pensar en el projecte que estic narrant per mitjà d’aquest blog: el tema general -l’Holocaust- els he proposat jo, però els alumnes n’escullen els continguts, els recursos i els productes. Pel que fa a les evidències d’aprenentatge/avaluació, són compartides: jo he posat unes condicions mínimes del que ha de ser un bon projecte, però també hi haurà una part de responsabilitat dels propis alumnes (auto i coavaluació) al llarg del procés i en acabar. Caldrà intentar que en aquest aspecte el botó llisqui més cap a l’alumnat…
2016-03-15 19.35.41

“Mireu què he trobat!”

Publicat el per
Respon

“Mireu què he trobat!” és una frase meravellosa per mostrar als altres descobertes pròpies, que poden resoldre preguntes o donar pistes per avançar la recerca.

Els grups que avancen a bon ritme són els que comparteixen aquestes descobertes personals, sense descartar res d’entrada, i que permeten que tothom faci aportacions. També avancen els grups els membres dels quals prenen la iniciativa per fer les feines, en funció de les aptituds personals i gairebé sense necessitat de dir-se res.

Avui en Jinshuo ha descobert que, a part dels diaris de l’Anna Frank i de la Rywka Lipszyc, hi ha altres diaris d’adolescents, com el de la Miriam Wattenberg. En Marc ha investigat sobre l’indret on hi havia el búnker de Hitler a Berlin i ha trobat que s’hi van construir uns habitatges, però que està senyalitzat i explicat amb una placa.

Documentem-nos

Publicat el per
Respon

En aquesta primera fase, els alumnes s’estan documentant i triant els materials de suport que els poden ser útils per a la seva recerca: des de pàgines web fins a llibres, que els ajudaran a respondre les seves preguntes.

foto2   20160303_090137 (1)

A l’inici de la classe, el/la portaveu del grup planteja en quina fase està el seu treball. Jo els vaig fent suggeriments, tan orals com per mitjà del document google que m’han compartit. També tenen un recull d’enllaços amb documentació general (documentals, webs de continguts i recursos, films, testimonis, música…) en la plataforma moodle de l’institut com, per exemple, aquesta guia didàctica de la Shoah.

foto1

Al final de la classe, el/la portaveu planteja els dubtes que els han sorgit, com els van resolent, com han avançat i quines qüestions es plantegen per a la propera sessió (acords que també han de quedar reflectits en el document google compartit de grup). De moment, estem dedicant una de les tres hores de ciències socials setmanals al projecte.

Post-its

Publicat el per
Respon

Constituir els grups de treball dels alumnes és un pas necessari però no sempre és fàcil prendre la decisió encertada. La finalitat és que tothom s’acostumi a treballar amb tothom i alhora que tothom vegi que pot aportar coses al grup, independentment de per qui estigui format.

EUREKA! La cultura assembleària em va proporcionar una idea: els post-its. És comú (tot i que potser d’aquí a un temps ja no estarà de moda) usar post-its perquè els membres de les plataformes ciutadanes puguin aportar la seva opinió. Vaig traslladar aquesta idea a la classe.

Després de tres setmanes, durant les quals havíem anat introduint temes, preguntes i idees sobre l’Holocaust, els alumnes havien de dir finalment per escrit quin tema volien treballar. Se’m va acudir que ho escriguessin en un post-it, amb el seu nom. Vaig recollir-los i els vaig agrupar per temàtiques afins i, al dia següent, vaig transcriure el resultat en la pissarra. Si hi havia un tema que només l’havia proposar una persona, no tirava endavant, com no fos que a d’altres els semblés interessant i decidissin canviar i optar per un nou tema de treball. Es permetien, per descomptat, les rectificacions.

En dos dels grups de 4rt va ser relativament senzill formar els grups per afinitats en el tema del treball, però en un dels grups va costar més, perquè també els costa més treballar de manera cooperativa i alguns alumnes mostraven -sorollosament- reticències per treballar amb segons quins altres companys o companyes.

En conclusió, els grups es van formar en part a partir d’agrupar els alumnes amb interessos comuns (d’acord amb el que havien expressat per escrit), però també vaig ser flexible i no vaig forçar l’agrupament d’alumnes que d’entrada no volien treballar plegats. El requisit era que els grups fossin de 3 o 4 persones (amb alguna excepció molt justificada).

Els temes plantejats pels alumnes en general van ser força genèrics (ara caldrà concretar-los) i en algun cas confonien el tema de recerca amb el producte final. Per exemple, uns alumnes volien fer una maqueta d’un camp de concentració. “Per a quina finalitat la voleu fer?”. El pas següent serà fer-se una bona pregunta sobre el tema escollit i definir el procés de recerca i el producte final.

A veure què…

No et quedis mirant: Actua!

Publicat el per
Respon

El passat 27 de gener es va celebrar el Dia Internacional en Homenatge a les Víctimes de l’Holocaust i altres genocidis amb diversos actes. Aquest dia és l’aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz, l’any 1945. Des de fa diversos anys, el Memorial Democràtic, juntament amb el departament d’Ensenyament, celebra un acte en què participen els alumnes de diversos instituts. Per primer cop, una representació dels alumnes de 4rt d’ESO del nostre centre va assistir a l’acte. Cinc d’ells van llegir un escrit amb els testimonis de persones salvades i dels seus salvadors.

2016-01-27 11.19.17

Isaak Revah, jueu sefardita de Tessalònica, va fer una conferència sobre el salvament d’un grup de jueus gràcies a les gestions del diplomàtic Romero Radigales. Durant la seva exposició, Revah va subratllar el caràcter vacil·lant o directament negatiu de la política franquista per desfer el mite de l’Espanya franquista “salvadora” de jueus.

2016-01-27 12.33.13

També es va projectar un curtmetratge, Toyland, que després hem compartit amb la resta d’alumnes de 4rt, i que és molt impactant. Per acabar, hi va haver una actuació musical, en què es va interpretar, primer en jiddisch i després traduïda al català, la cançó S’brent (“Crema”), composta per Mordechaj Gebirtig, mort al ghetto de Cracòvia. Diu: “…I vosaltres ho miràveu sense fer-hi res, mentre el nostre petit poble està cremant”. El lema del Dia Internacional de l’Holocaust enguany és, justament: “No et quedis mirant: Actua”. Gràcies a la Iris, la professora d’alemany del centre, que m’acompanyava a l’acte, els alumnes van entendre una mica les paraules en jiddisch, la llengua alemanya parlada pels jueus d’Europa central i oriental.

Captura de pantalla 2016-01-30 19.23.46

Encara que a alguns alumnes se’ls va fer llarg l’acte, penso que tothom va marxar amb la motxilla plena de preguntes, respostes, dubtes i emocions per compartir.

Posa’ns un tràiler!

Publicat el per
Respon

Una anècdota divertida: avui estàvem comentant, a partir d’un relat de ficció, com es vivia en una colònia industrial, la relació paternalista de l’amo amb els obrers, el fet que els obrers de les colònies estaven allunyats dels nuclis urbans i, en conseqüència, dels focus de lluita obrera i no hi solia haver conflictes, etc. I llavors els he anunciat que aviat tractaríem el tema (de la lluita obrera) i jo, tota “motivada”, els he dit:

  • “Això us interessarà, oi?”

I el Roger que diu:

  • “Bueno, si ens poses un tràiler… “

Captura de pantalla 2016-01-18 18.01.12

Hem rigut, però, sens dubte, el Roger té raó: un sketch promocional pot captar el seu interès…Segons com sigui el tràiler, potser sentiran el desig de veure la “pel·lícula” sencera…

De fet, durant aquests dies en què he anunciat el tema general del projecte del trimestre -l’Holocaust i altres genocidis- m’he dedicat a fer tràilers de possibles temes de treball: hem llegit fragments dels diaris de l’Anne Frank i de la Rywka Lipszyc, hem vist fragments de documentals o films sobre el tema, hem escoltat algunes cançons en yiddish, hem llegit fragments de testimonis de persones salvades i dels seus salvadors, i ens estem preparant per assistir -una part del grup en representació de la resta- a un acte el proper 27 de gener, que és el dia Internacional en Homenatge a les Víctimes de l’Holocaust. Tot això són tràilers, per aconseguir captar l’interès dels alumnes i obrir perspectives que s’ajustin més a les seves inquietuds i interessos.

 

Algunes lectures per començar a plantejar-se bones preguntes

Publicat el per
Respon

Per anar “fent boca”, ja els he anunciat als i a les alumnes de 4rt d’ESO de la matèria de ciències socials que durant el segon trimestre faríem un treballl en equip sobre l’Holocaust (i altres genocidis) i a les persones que ja vulguessin saber coses sobre el tema els he recomanat dues lectures nadalenques: El diari d’Anne Frank i El diari de la Rywka i, a tothom els he recomanat que es llegíssin aquest article sobre la Rywka. Alguns alumnes ja s’havien llegit el diari de l’Anne Frank; l’altre diari és de recent publicació i mostra la vida d’una noia jueva, la Rywka, al ghetto de la ciutat polonesa de Lotz. Una alumna ha constatat que tots dos diaris són de dues noies. A partir d’aquí pot sorgir una bona pregunta de recerca!