“Mireu què he trobat!”

“Mireu què he trobat!” és una frase meravellosa per mostrar als altres descobertes pròpies, que poden resoldre preguntes o donar pistes per avançar la recerca.

Els grups que avancen a bon ritme són els que comparteixen aquestes descobertes personals, sense descartar res d’entrada, i que permeten que tothom faci aportacions. També avancen els grups els membres dels quals prenen la iniciativa per fer les feines, en funció de les aptituds personals i gairebé sense necessitat de dir-se res.

Avui en Jinshuo ha descobert que, a part dels diaris de l’Anna Frank i de la Rywka Lipszyc, hi ha altres diaris d’adolescents, com el de la Miriam Wattenberg. En Marc ha investigat sobre l’indret on hi havia el búnker de Hitler a Berlin i ha trobat que s’hi van construir uns habitatges, però que està senyalitzat i explicat amb una placa.

Documentem-nos

En aquesta primera fase, els alumnes s’estan documentant i triant els materials de suport que els poden ser útils per a la seva recerca: des de pàgines web fins a llibres, que els ajudaran a respondre les seves preguntes.

foto2   20160303_090137 (1)

A l’inici de la classe, el/la portaveu del grup planteja en quina fase està el seu treball. Jo els vaig fent suggeriments, tan orals com per mitjà del document google que m’han compartit. També tenen un recull d’enllaços amb documentació general (documentals, webs de continguts i recursos, films, testimonis, música…) en la plataforma moodle de l’institut com, per exemple, aquesta guia didàctica de la Shoah.

foto1

Al final de la classe, el/la portaveu planteja els dubtes que els han sorgit, com els van resolent, com han avançat i quines qüestions es plantegen per a la propera sessió (acords que també han de quedar reflectits en el document google compartit de grup). De moment, estem dedicant una de les tres hores de ciències socials setmanals al projecte.

Preparats, llestos…ja!

Avui és pròpiament el primer dia en què cada grup comença a treballar sobre el tema escollit. Quines preguntes els sorgeixen? Com creuen que trobaran les respostes? Com les comunicaran? Aquestes serien les tres parts principals de l’estructura bàsica del seu projecte, així com la rúbrica d’avaluació. Cada grup s’ha de posar un nom: una lletra de l’alfabet hebreu i també haurà de fer un logotip basat en la idea de la “petjada“.
20160218_090522  20160218_090503
Cada grup fa un document “google doc” compartit amb mi, que permetrà veure el procés creatiu (a ells però també a mi): veure el seu punt de partida, com van fent aportacions cada membre del grup, quins camins agafen -a vegades inesperats-, com se’n surten amb les dificultats, quins resultats obtenen i fins a quin punt el que han après coincideix amb els objectius que inicialment s’havien posat. En aquest document compartit hi haurà d’haver la planificació del treball; els compromisos adquirits per cada un; els documents que van trobant per fer la recerca; la recerca pròpiament dita i les conclusions.
bet
A més, hi haurà d’haver un producte final que servirà per comunicar la recerca. El producte final no és el més important -si més no en aquest cas-, és a dir, és un mitjà per comunicar. “Què feu habitualment per comunicar els resultats d’un projecte?”, els pregunto. “Una presentació (tipus ppt o prezi) o un vídeo”, em responen. “Doncs aquest cop”, els dic: “imaginació al poder! De quines altres maneres podríeu comunicar el que heu après?” Llavors sorgeixen alternatives: una creació literària, una performance artística (plàstica i/o escènica), una dramatització, una actuació musical, de dansa, etc.
20160218_090538

 

No et quedis mirant: Actua!

El passat 27 de gener es va celebrar el Dia Internacional en Homenatge a les Víctimes de l’Holocaust i altres genocidis amb diversos actes. Aquest dia és l’aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz, l’any 1945. Des de fa diversos anys, el Memorial Democràtic, juntament amb el departament d’Ensenyament, celebra un acte en què participen els alumnes de diversos instituts. Per primer cop, una representació dels alumnes de 4rt d’ESO del nostre centre va assistir a l’acte. Cinc d’ells van llegir un escrit amb els testimonis de persones salvades i dels seus salvadors.

2016-01-27 11.19.17

Isaak Revah, jueu sefardita de Tessalònica, va fer una conferència sobre el salvament d’un grup de jueus gràcies a les gestions del diplomàtic Romero Radigales. Durant la seva exposició, Revah va subratllar el caràcter vacil·lant o directament negatiu de la política franquista per desfer el mite de l’Espanya franquista “salvadora” de jueus.

2016-01-27 12.33.13

També es va projectar un curtmetratge, Toyland, que després hem compartit amb la resta d’alumnes de 4rt, i que és molt impactant. Per acabar, hi va haver una actuació musical, en què es va interpretar, primer en jiddisch i després traduïda al català, la cançó S’brent (“Crema”), composta per Mordechaj Gebirtig, mort al ghetto de Cracòvia. Diu: “…I vosaltres ho miràveu sense fer-hi res, mentre el nostre petit poble està cremant”. El lema del Dia Internacional de l’Holocaust enguany és, justament: “No et quedis mirant: Actua”. Gràcies a la Iris, la professora d’alemany del centre, que m’acompanyava a l’acte, els alumnes van entendre una mica les paraules en jiddisch, la llengua alemanya parlada pels jueus d’Europa central i oriental.

Captura de pantalla 2016-01-30 19.23.46

Encara que a alguns alumnes se’ls va fer llarg l’acte, penso que tothom va marxar amb la motxilla plena de preguntes, respostes, dubtes i emocions per compartir.