Fem un kahoot?

El Roger i altres alumnes em van ensenyar l’aplicació Kahoot, una eina de gamificació pensada per dissenyar preguntes tipus test i les seves respostes, fet que suposa haver d’integrar els coneixements, crear bones preguntes, compartir-les i respondre-les, tot aprenent i jugant de forma col·laborativa. La integració de la perspectiva lúdica suposa que l’aprenentatge es fa des de la motivació i des de la participació de l’alumne.

20160613_174240

Vaig demanar a cada grup que formulés unes preguntes i que dissenyés també les quatre possibles respostes, sobre qüestions referents al seu tema de recerca. Havien de ser qüestions tancades, però no necessàriament havien de ser memorístiques, tot i que la tendència va ser fer-ne.

20160613_163715

Després vaig fer una tria de les preguntes formulades, les vaig introduir a l’aplicació i en va sortir un kahoot de 30 preguntes, que va servir com a activitat de cloenda, si bé no vaig usar-lo per a la qualificació. Amb més temps, he d’estudiar les possibilitats d’aquest aplicació: cada grup podria tenir preparat un kahoot de la comunicació del seu projecte i proposar-la als seus companys. També hauria de treballar amb els alumnes les possibilitats de fer preguntes alternatives a les més conceptuals.

 

La tele ens visita

Quan estàvem acabant les exposicions, uns reporters de TV3 ens van visitar per gravar algunes escenes sobre el projecte, que dies després van passar per la tele.

20160526_10515020160526_103953

Estaven interessats en l’ús de les tecnologies a l’escola i en maneres motivadores de treballar, tant per a professors com per a alumnes. Van gravar mentre l’Àlex i del Pol exposaven el seu projecte sobre Oskar Schindler i els van fer preguntes sobre la web que havien dissenyat per comunicar la recerca. Nosaltres també vam aprendre com es grava un reportatge i com es comunica.

Músiques de l’Holocaust: projecte “on the way”

Mentre hem anat treballant en el projecte de l’Holocaust, hem escoltat músiques vinculades al tema. Una d’elles és la pregària tradicional en hebreu “Ani Ma’amin” (Tinc fe). Hem comentat la lletra, dins el context de la religió jueva, que parla de tenir fe en la vinguda del Messies. Es creu que era cantada en alguns camps d’extermini pels jueus que eren conduïts a les cambres de gas. Sovint es canta el dia commemoratiu en record de les víctimes de l’Holocaust.

Malgrat el context trist de la cançó, a tots els alumnes els va agradar molt, especialment al Genia qui, segons les seves paraules, “no se la podia treure del cap”. Llavors vaig proposar a la Begonya (@Begonya), la professora de música, si els alumnes podien interpretar la cançó en la seva matèria. Era una bona oportunitat per treballar aspectes transversals com l’empatia, l’emoció, el treball en equip…Vaig aprofitar que la Begonya s’apunta a un bombardeo, per fer allò que el Jordi Domènech (@jdomenechca) diu: els projectes “on the way”, és a dir, els que surten quan “enredes” un company, per treballar conjuntament algun contingut interdisciplinari, sense haver-ho previst. Jo en dic projectes “a-salto-de-matting”.

Finalment, la vàrem cantar durant els actes de Sant Jordi, amb la Begonya al piano i l’Óscar (@OAltide), també professor de música, dirigint-nos. Ens va sortir prou bé! La versió que vàrem escollir és la de The Miami Boys Choir (amb arranjaments de la Begonya).

La lletra fa:

Ani ma’amin b’emuna shlema

Be’viat hamoschiach

Vi’af al pi vi’af al pi sheyit mame’ha

Im kol zeh achakeh lo

Bechol yom sheyavo

Ani ma’amin Ani ma’amin

Escollir el producte adient per comunicar la recerca

Els productes finals que han escollit els diferents grups d’alumnes per comunicar la seva recerca són, en general, presentacions, maquetes, relats, dramatitzacions, pòsters i pàgines web, com la que ha projectat l’Àlex per al seu grup, format també per la Mari, el Pol i la Júlia. A l’Àlex se li dóna molt bé la creació de pàgines web.

20160428_105215-1 20160428_105224

L’Àlex ha escollit la plataforma on allotjar la web i el grup ha pactat l’estructura de la pàgina, centrada en el seu projecte: el cas d’Oskar Schindler, un industrial alemany, membre del partit nazi, que aconseguí salvar prop de 1.200 jueus de la mort. També han visualitzat la pel·lícula que en va fer Spielberg, “La llista de Schindler”, per comprovar fins a quin punt recull la realitat i com reconstrueix la personalitat de l’empresari. Avui han decidit que també inclouran un apartat a la web per parlar del film.

Com més investiguem, més preguntes ens fem

El grup de la Carla, el Roger, l’Óscar i el Raül estan investigant sobre els judicis de Nuremberg i el paper que hi va tenir el fotògraf català Francesc Boix. Constaten que, com més investiguen, més els sorgeixen noves preguntes.

Per exemple, l’Óscar i la Carla es preguntaven d’altre dia com es van viure els judicis contra els criminals nazis en l’Espanya franquista. La Carla recordava que quan va fer el projecte del primer trimestre sobre la seva família, jo els havia donat la referència de l’hemeroteca digital de La Vanguardia, per si els era útil per trobar informació de fets i de persones (des del 1881). Llavors va decidir buscar informació sobre els judicis al diari. Un dels articles que els ha cridat l’atenció es diu “El genocidio, novísimo término judicial”. El grup ho ha pogut relacionar amb el que ens va explicar l’Armen Gabriel Sirouyan sobre el concepte i, en concret, sobre el genocidi armeni.

20160428_110516 (1)

Rebem la visita de l’Alessandro Sergio Cizmic

Avui ha vingut l’activista Alessandro Sergio Cizmic a l’institut. Nascut a Gènova, de família gitana croata, ara viu a Barcelona. El grup de la Icíar, la Carol i el Raúl fan el seu projecte sobre el Porrajmos (l’Holocaust gitano) i li hem demanat ajuda. De pas, m’ha semblat interessant que fes una xerrada sobre el tema a tot el grup 4rt C. El Pol s’ha ofert per presentar-lo en italià. La Icíar i la Carol han fet aportacions sobre el tema, del qual ja en són una mica expertes.

20160428_162917

Primer hem fet un repàs de la història del poble Rom: origen i llengua; religió i formes de vida; arribada a Catalunya (ara fa 6 segles); bandera i himne (des del Primer Congrés Gitano del 1971)…

20160428_16561620160428_172556-1Després, l’Alessandro ens ha convidat a mirar les imatges penjades a la classe de Johann Trollman “Rukeli”, un boxejador alemany amb una prometedora carrera esportiva truncada pel fet de ser gitano (sinti). El desembre de 1942, Himmler va signar un decret en què els gitanos s’equiparen als jueus i, en conseqüència, famílies senceres són deportades. Trollman va ser deportat al camp de Neuengamme, on va ser assassinat. Es calcula que mig milió de gitanos van morir durant el Porrajmos, molts d’ells a Auschwitz. La Carol ha resumit a la pissarra les dades més rellevants sobre Trollman.

La tasca d’un activista com l’Alessandro és preservar la memòria del Porrajmos i donar-lo a conèixer per mitjà de la campanya “Na Bistar” (No Oblidem). S’ha acomiadat i ens ha regalat a tot@s un braçalet amb els colors de la bandera gitana i la frase “Rromani Zor” (força gitana).

20160428_222742-1

Com va la feina?

Els alumnes porten un parell de mesos amb el projecte (hi dediquem una de les tres classes setmanals de matèria aproximadament) i és hora de valorar com està funcionant, quins aspectes ens dificulten avançar i com els resoldrem (o si sabem com resoldre’ls o com demanar ajuda). Les preguntes d’autoavaluació del grup que els proposo són:

  • Tenim clar l’objectiu del nostre treball?
  • Tothom en el grup té el seu rol?
  • Hem fet una recerca prou variada i significativa d’informació, o bé tenim poques coses o disperses, o massa informació?
  • Tenim clar el producte final del nostre treball?
  • En general, ens és fàcil o ens costa treballar junts i posar-nos d’acord? Per què?

Després, de manera individual, cada alumne expressa als seus companys i companyes les expectatives del treball i valora la seva aportació. Els dic que construeixin frases com: “jo crec que…; estic segur/a que…; no estic segur/a que…; considero que la meva aportació és…perquè…”

fotoblog

Rebem la visita d’Armen Gabriel Sirouyan

Avui ha vingut l’arquitecte Armen Gabriel Sirouyan a l’institut. Nascut a Buenos Aires, de família armènia de la diàspora, viu a Barcelona. Com que el grup de la Yelena, la Rimsha, la Laura i la Marina fan el seu projecte sobre el genocidi armeni, li hem demanat ajuda i, de pas, ens ha semblat interessant que fes una xerrada sobre el tema amb el 4rt A. La Yelena ens l’ha presentat en català i en armeni.

Sirouyan va ser el portaveu del centenari del genocidi, que va tenir lloc l’any passat. L’any 1915, el llavors Imperi Turc va perpretar aquesta massacre amb l’objectiu d’eliminar físicament la població armènia i qualsevol vestigi de la seva cultura.

2016-04-15 09.04.54

Sirouyan ens ha explicat una mica la història del poble armeni, la seva singularitat, així com la situació estratègica del país, que actualment només representa un 10% de l’Armènia històrica. També ha recalcat el concepte de genocidi i de neteja ètnica i ha remarcat allò que tenen en comú els genocidis: la voluntat d’eliminar tota una ètnia. Sirouyan considera que són els mateixos armenis els qui han de lluitar de manera activa per superar un estadi de lamentació sobre el genocidi i passar a un estadi actiu, per aconseguir que sigui reconegut pel govern turc: no es tracta d’anar en contra dels turcs, diu, sinó dels genocides i dels que neguen el que va passar.

La visita de l’Armen Gabriel Sirouyan ha servit no únicament per conèixer un episodi de la història poc conegut sinó, també, per establir comparacions i generalitzacions entre episodis de genocidi, com el jueu, i d’altres que, lamentablement, han tingut lloc durant la història i, fins i tot, molt recentment (guerra de l’exIoguslàvia, conflicte entre hutus i tutsis…). Per acabar, hem escoltat una cançó del cantant armeni Haig Yadzjian, titulada “Bingeol”, sobre el dolor d’haver de deixar el poble i no poder retornar-hi, i ens ha regalat un llibre sobre el genocidi, escrit pel seu avi, que d’entrada serà de molta utilitat per al grup de la Yelena,

20160502_120549

Fer-se bones preguntes

El grup de la Laura, la Natàlia i el Jinshuo volien saber si només existien diaris personals femenins de l’Holocaust, ja que els més coneguts eren de noies com l’Anne Frank o la Rywka Lipszyc (el seu projecte se centra en aquesta darrera). Van trobar que també n’hi havia de nois, tot i que en un nombre inferior. Llavors van enviar un missatge a l’escriptora Gemma Lienas (havien llegit els seus “Diaris de Carlota”) per saber quina era la seva opinió i ella els va donar una possible explicació al fet, que han incorporat en el seu treball. Aquesta és la seva resposta:

“Crec que, tradicionalment, les dones han tingut poca projecció pública i, per tant, en comptes d’escriure novel·la, poesia o assaig deuen haver tendit a escriure un gènere més intimista i per a elles mateixes, sense esperar que fos publicat.

gemmalienas

Per què continua passant ara? Ara les coses han canviat. I les noies podrien escriure altres gèneres. Per què continuen fent-ho? Potser per inèrcia. Potser perquè els agrada poder reflexionar sobre la seva intimitat”.

A partir de la resposta de la Gemma Lienas, el grup seguirà investigant sobre el tema…

Retroalimentació amb l’alumnat

Vaig escollir el sistema dels documents compartits (google.doc) perquè els grups d’alumnes comencessin a fer el seu projecte, ja que em va semblar que podia ser una manera de visualitzar el que fan en temps real (quan investiguen durant la classe) i també per anar veient com avancen fora de la classe. Tinc una llista amb les adreces de cada un dels documents compartits. La llista està també compartida i, per tant, tots els grups poden veure el que fan els altres.

A B C

El document compartit també permet veure els canvis i noves entrades (i qui les fa) i, per la meva banda, puc fer comentaris als grups, proposar idees, aportar fonts d’informació o convidar-los a tirar endavant si estan una mica encallats…A part, hi ha l’historial, que permet veure el procés d’elaboració del document de manera detallada. Així doncs, l’avaluació del procés i la retroalimentació docent-alumnat està assegurada.