Valoració personal: cada projecte és únic

Personalment, valoro amb satisfacció el projecte, sobretot per la seguretat que la majoria d’alumnes recordaran molt més fàcilment allò sobre el que han fet recerca de manera vívida: la idea que l’aprenentatge es dóna perquè també hi ha sentiment. Tot projecte és irrepetible i el curs vinent, si el torno a fer, em pregunto com podria millorar alguns aspectes, com:

  • Valdria la pena delimitar el tipus de temes sobre els quals han treballat els alumnes o és millor deixar-ho obert, com he fet enguany?
  • Malgrat que els alumnes tenien el seu rol definit en els grups, no tothom s’hi ha compromès: com millorar aquest compromís?
  • El procés de recerca en alguns grups s’ha allargat excessivament i, al final, han hagut de córrer: per què ha passat això?
  • Com assegurar-se que les fonts d’informació que han usat els alumnes són al màxim contrastades i fiables?
  • Els productes finals per comunicar els resultats de la recerca han estat força convencionals: es podria aconseguir que la presentació del producte final fos més imaginativa i comunicativa?

exemple1

Finalment, m’ha faltat una activitat de síntesi més potent que la que hem fet. Vaig proposar al Luis, el professor de Llengua i Literatura Castellana, expert en teatre, que els alumnes poguéssin fer una representació teatral a partir del producte final de dos grups (una dramatització sobre els diaris de dues noies de l’Holocaust). Al final no ens ha donat temps, però l’embrió del guió hi és…per al curs vinent!

Músiques de l’Holocaust: projecte “on the way”

Mentre hem anat treballant en el projecte de l’Holocaust, hem escoltat músiques vinculades al tema. Una d’elles és la pregària tradicional en hebreu “Ani Ma’amin” (Tinc fe). Hem comentat la lletra, dins el context de la religió jueva, que parla de tenir fe en la vinguda del Messies. Es creu que era cantada en alguns camps d’extermini pels jueus que eren conduïts a les cambres de gas. Sovint es canta el dia commemoratiu en record de les víctimes de l’Holocaust.

Malgrat el context trist de la cançó, a tots els alumnes els va agradar molt, especialment al Genia qui, segons les seves paraules, “no se la podia treure del cap”. Llavors vaig proposar a la Begonya (@Begonya), la professora de música, si els alumnes podien interpretar la cançó en la seva matèria. Era una bona oportunitat per treballar aspectes transversals com l’empatia, l’emoció, el treball en equip…Vaig aprofitar que la Begonya s’apunta a un bombardeo, per fer allò que el Jordi Domènech (@jdomenechca) diu: els projectes “on the way”, és a dir, els que surten quan “enredes” un company, per treballar conjuntament algun contingut interdisciplinari, sense haver-ho previst. Jo en dic projectes “a-salto-de-matting”.

Finalment, la vàrem cantar durant els actes de Sant Jordi, amb la Begonya al piano i l’Óscar (@OAltide), també professor de música, dirigint-nos. Ens va sortir prou bé! La versió que vàrem escollir és la de The Miami Boys Choir (amb arranjaments de la Begonya).

La lletra fa:

Ani ma’amin b’emuna shlema

Be’viat hamoschiach

Vi’af al pi vi’af al pi sheyit mame’ha

Im kol zeh achakeh lo

Bechol yom sheyavo

Ani ma’amin Ani ma’amin

A propòsit del film “La professora d’història”

Acaba de publicar-se a la revista digital del Memorial Democràtic, Temps i espais de memòria, un article que vaig fer arran del film La professora d’història (vegeu-ne dossier didàctic en francès). Aquesta pel·lícula, basada en fets reals, explica l’experiència d’una docent en un institut dels afores de París, amb un grup d’adolescents desmotivats, amb baixa autoestima, d’entorns desfavorables i de cultures diverses. La professora aconsegueix engrescar-los en un projecte sobre l’Holocaust, que canviarà radicalment la dinàmica de la classe i les relacions entre els alumnes, alhora que també aprendran història i en veuran la utilitat per a la seva vida.

Captura de pantalla 2016-02-06 08.21.24

A partir del film, proposo una reflexió sobre la natura dels projectes transversals -en aquest cas, dins la pròpia matèria- i de com aquest tipus d’experiències, sobretot si inclouen les paraules clau “indagació, autonomia, iniciativa, vivència, col·laboració…” poden ajudar a que alguns alumnes poc motivats o amb baixes expectatives personals hi trobin alicients i vegin que tothom té alguna cosa a dir i a aportar al grup.

Això sí, la professora del film és una rara avis en el seu centre, on treballa de forma aïllada, mentre que la gràcia d’aquest tipus de projectes és la transversalitat i el treball en equip dels mestres, com fem a la Xarxa Cb !!

No et quedis mirant: Actua!

El passat 27 de gener es va celebrar el Dia Internacional en Homenatge a les Víctimes de l’Holocaust i altres genocidis amb diversos actes. Aquest dia és l’aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz, l’any 1945. Des de fa diversos anys, el Memorial Democràtic, juntament amb el departament d’Ensenyament, celebra un acte en què participen els alumnes de diversos instituts. Per primer cop, una representació dels alumnes de 4rt d’ESO del nostre centre va assistir a l’acte. Cinc d’ells van llegir un escrit amb els testimonis de persones salvades i dels seus salvadors.

2016-01-27 11.19.17

Isaak Revah, jueu sefardita de Tessalònica, va fer una conferència sobre el salvament d’un grup de jueus gràcies a les gestions del diplomàtic Romero Radigales. Durant la seva exposició, Revah va subratllar el caràcter vacil·lant o directament negatiu de la política franquista per desfer el mite de l’Espanya franquista “salvadora” de jueus.

2016-01-27 12.33.13

També es va projectar un curtmetratge, Toyland, que després hem compartit amb la resta d’alumnes de 4rt, i que és molt impactant. Per acabar, hi va haver una actuació musical, en què es va interpretar, primer en jiddisch i després traduïda al català, la cançó S’brent (“Crema”), composta per Mordechaj Gebirtig, mort al ghetto de Cracòvia. Diu: “…I vosaltres ho miràveu sense fer-hi res, mentre el nostre petit poble està cremant”. El lema del Dia Internacional de l’Holocaust enguany és, justament: “No et quedis mirant: Actua”. Gràcies a la Iris, la professora d’alemany del centre, que m’acompanyava a l’acte, els alumnes van entendre una mica les paraules en jiddisch, la llengua alemanya parlada pels jueus d’Europa central i oriental.

Captura de pantalla 2016-01-30 19.23.46

Encara que a alguns alumnes se’ls va fer llarg l’acte, penso que tothom va marxar amb la motxilla plena de preguntes, respostes, dubtes i emocions per compartir.