Documentem-nos

En aquesta primera fase, els alumnes s’estan documentant i triant els materials de suport que els poden ser útils per a la seva recerca: des de pàgines web fins a llibres, que els ajudaran a respondre les seves preguntes.

foto2   20160303_090137 (1)

A l’inici de la classe, el/la portaveu del grup planteja en quina fase està el seu treball. Jo els vaig fent suggeriments, tan orals com per mitjà del document google que m’han compartit. També tenen un recull d’enllaços amb documentació general (documentals, webs de continguts i recursos, films, testimonis, música…) en la plataforma moodle de l’institut com, per exemple, aquesta guia didàctica de la Shoah.

foto1

Al final de la classe, el/la portaveu planteja els dubtes que els han sorgit, com els van resolent, com han avançat i quines qüestions es plantegen per a la propera sessió (acords que també han de quedar reflectits en el document google compartit de grup). De moment, estem dedicant una de les tres hores de ciències socials setmanals al projecte.

Preparats, llestos…ja!

Avui és pròpiament el primer dia en què cada grup comença a treballar sobre el tema escollit. Quines preguntes els sorgeixen? Com creuen que trobaran les respostes? Com les comunicaran? Aquestes serien les tres parts principals de l’estructura bàsica del seu projecte, així com la rúbrica d’avaluació. Cada grup s’ha de posar un nom: una lletra de l’alfabet hebreu i també haurà de fer un logotip basat en la idea de la “petjada“.
20160218_090522  20160218_090503
Cada grup fa un document “google doc” compartit amb mi, que permetrà veure el procés creatiu (a ells però també a mi): veure el seu punt de partida, com van fent aportacions cada membre del grup, quins camins agafen -a vegades inesperats-, com se’n surten amb les dificultats, quins resultats obtenen i fins a quin punt el que han après coincideix amb els objectius que inicialment s’havien posat. En aquest document compartit hi haurà d’haver la planificació del treball; els compromisos adquirits per cada un; els documents que van trobant per fer la recerca; la recerca pròpiament dita i les conclusions.
bet
A més, hi haurà d’haver un producte final que servirà per comunicar la recerca. El producte final no és el més important -si més no en aquest cas-, és a dir, és un mitjà per comunicar. “Què feu habitualment per comunicar els resultats d’un projecte?”, els pregunto. “Una presentació (tipus ppt o prezi) o un vídeo”, em responen. “Doncs aquest cop”, els dic: “imaginació al poder! De quines altres maneres podríeu comunicar el que heu après?” Llavors sorgeixen alternatives: una creació literària, una performance artística (plàstica i/o escènica), una dramatització, una actuació musical, de dansa, etc.
20160218_090538

 

Post-its

Constituir els grups de treball dels alumnes és un pas necessari però no sempre és fàcil prendre la decisió encertada. La finalitat és que tothom s’acostumi a treballar amb tothom i alhora que tothom vegi que pot aportar coses al grup, independentment de per qui estigui format.

EUREKA! La cultura assembleària em va proporcionar una idea: els post-its. És comú (tot i que potser d’aquí a un temps ja no estarà de moda) usar post-its perquè els membres de les plataformes ciutadanes puguin aportar la seva opinió. Vaig traslladar aquesta idea a la classe.

Després de tres setmanes, durant les quals havíem anat introduint temes, preguntes i idees sobre l’Holocaust, els alumnes havien de dir finalment per escrit quin tema volien treballar. Se’m va acudir que ho escriguessin en un post-it, amb el seu nom. Vaig recollir-los i els vaig agrupar per temàtiques afins i, al dia següent, vaig transcriure el resultat en la pissarra. Si hi havia un tema que només l’havia proposar una persona, no tirava endavant, com no fos que a d’altres els semblés interessant i decidissin canviar i optar per un nou tema de treball. Es permetien, per descomptat, les rectificacions.

En dos dels grups de 4rt va ser relativament senzill formar els grups per afinitats en el tema del treball, però en un dels grups va costar més, perquè també els costa més treballar de manera cooperativa i alguns alumnes mostraven -sorollosament- reticències per treballar amb segons quins altres companys o companyes.

En conclusió, els grups es van formar en part a partir d’agrupar els alumnes amb interessos comuns (d’acord amb el que havien expressat per escrit), però també vaig ser flexible i no vaig forçar l’agrupament d’alumnes que d’entrada no volien treballar plegats. El requisit era que els grups fossin de 3 o 4 persones (amb alguna excepció molt justificada).

Els temes plantejats pels alumnes en general van ser força genèrics (ara caldrà concretar-los) i en algun cas confonien el tema de recerca amb el producte final. Per exemple, uns alumnes volien fer una maqueta d’un camp de concentració. “Per a quina finalitat la voleu fer?”. El pas següent serà fer-se una bona pregunta sobre el tema escollit i definir el procés de recerca i el producte final.

A veure què…

Posa’ns un tràiler!

Una anècdota divertida: avui estàvem comentant, a partir d’un relat de ficció, com es vivia en una colònia industrial, la relació paternalista de l’amo amb els obrers, el fet que els obrers de les colònies estaven allunyats dels nuclis urbans i, en conseqüència, dels focus de lluita obrera i no hi solia haver conflictes, etc. I llavors els he anunciat que aviat tractaríem el tema (de la lluita obrera) i jo, tota “motivada”, els he dit:

  • “Això us interessarà, oi?”

I el Roger que diu:

  • Bueno, si ens poses un tràiler… “

Captura de pantalla 2016-01-18 18.01.12

Hem rigut, però, sens dubte, el Roger té raó: un sketch promocional pot captar el seu interès…Segons com sigui el tràiler, potser sentiran el desig de veure la “pel·lícula” sencera…

De fet, durant aquests dies en què he anunciat el tema general del projecte del trimestre -l’Holocaust i altres genocidis- m’he dedicat a fer tràilers de possibles temes de treball: hem llegit fragments dels diaris de l’Anne Frank i de la Rywka Lipszyc, hem vist fragments de documentals o films sobre el tema, hem escoltat algunes cançons en yiddish, hem llegit fragments de testimonis de persones salvades i dels seus salvadors, i ens estem preparant per assistir -una part del grup en representació de la resta- a un acte el proper 27 de gener, que és el dia Internacional en Homenatge a les Víctimes de l’Holocaust. Tot això són tràilers, per aconseguir captar l’interès dels alumnes i obrir perspectives que s’ajustin més a les seves inquietuds i interessos.

 

Els cartrons de treball de Le Brun

“L’èxit d’un projecte no es mesura per la qualitat de la producció final i, malgrat que no sé com es mesura o si es pot mesurar, sí que sé que és directament proporcional a la quantitat d’alumnes i docents que se senten responsables del procés”.
 
Aquest és el primer punt de les “28 cosas a desaprender trabajando por proyectos” de @sergidelmoral i m’agrada perquè, només començar, posa l’accent en dos elements bàsics dels projectes: el procés i el resultat.
 
M’ha fet pensar en això la visita a una exposició al Caixafòrum sobre els “cartrons” de treball del pintor Charles Le Brun (1619-1690), qui va dissenyar les pintures decoratives d’alguns salons del Palau de Versalles. Le Brun era el pintor reial i va idear una decoració al servei de la propaganda de la monarquia del rei Sol. Primer feia uns esbossos a petita escala i després feia els dissenys a escala natural sobre uns cartrons de treball, a partir dels quals, usant diferents tècniques, es transferien les línies bàsiques del dibuix a la paret. A partir d’aquest dibuix inicial, un equip de decoradors hi posaven els colors. Els cartrons podien usar-se diversos cops, ja que sovint la decoració es repetia. Un cop fetes les pintures definitives, els cartrons, molt desgastats, ja havien complert la seva funció i podien destruir-se.
 
Però, en el cas de Le Brun, alguns cartrons van ser conservats: els seus successors els van guardar per si calia refer alguna pintura i, perquè, tenint en compte la importància del pintor, podien considerar-se patrimoni nacional. Això ens permet avui conèixer algunes pintures ja desaparegudes i, en aquelles que encara subsisteixen, el procés de treball de les decoracions murals, des del disseny fins al producte final.
 
En el cas de les decoracions del Palau de Versalles, està clar que el procés és tan important com el resultat final, sobretot per a nosaltres, espectadors moderns però, en canvi, per als espectadors de l’època, només comptava el resultat final.
 
I, què passa amb els projectes? Cal prestar atenció al producte final; cal definir-lo ja sigui de manera bàsica o bé deixar-lo obert, però cal tenir també alguna idea del resultat, fita o repte derivat dels objectius d’aprenentatge. És important que l’alumnat prengui consciència de la importància del procés (i no posi el focus únicament en el producte final): quin és el punt de partida? què en sabem? com ho farem? d’on traurem la informació? com ens organitzem? on érem i on som? què estem aprenent? què hem après, finalment? hem aconseguit el que ens proposàvem?
 
esbòs
Deixar petjades, conservar els esborranys i els “esbossos” (com els de Le Brun), guardar la documentació del procés…ha de ser un objectiu important, tant si treballem en entorns digitals com convencionals i, en conseqüència, ha de formar part, també, de l’avaluació del projecte.

Possibles temes a partir dels quals es poden estirar fils

El leit motiv del projecte serà l’Holocaust i altres genodicis. A partir d’aquí, poden sorgir múltiples subprojectes si estirem el fil de temes diversos. Aquests temes poden sortir de plantejar-se bones preguntes de recerca:

  • Per què Hitler volia exterminar els jueus?
  • Quants jueus vivien a Europa en aquella època?
  • Com se sabia qui era jueu i qui no?
  • Quants camps de concentració hi va haver i com eren?
  • Què eren els ghettos i com s’hi vivia?
  • Quina va ser la posició de Franco i Mussolini respecte a l’extermini jueu?
  • Com van aconseguir salvar-se alguns jueus?
  • Per què hi ha turistes israelians que visiten els Pirineus?
  • Només hi havia jueus als camps de concentració?
  • La població alemanya no jueva coneixia el que estava passant?
  • Què es considera “genocidi”?
  • Quins altres genocidis han ocorregut recentment al món?
  • ………………………….

2015-11-25 16.46.23

Aquestes preguntes les he improvisat, però responen a preguntes que molt sovint es fan els meus alumnes. De tota manera, caldrà tenir en compte els interessos i les preguntes dels alumnes concrets que faran el projecte, un cop s’hagin documentat una mica sobre el tema o hagin fet alguna de les lectures recomanades. Un cop formulades les preguntes, es poden agrupar per temes semblants i a partir d’aquí en poden sorgir els subprojectes. Seguirem pensant-hi!

Algunes lectures per començar a plantejar-se bones preguntes

Per anar “fent boca”, ja els he anunciat als i a les alumnes de 4rt d’ESO de la matèria de ciències socials que durant el segon trimestre faríem un treballl en equip sobre l’Holocaust (i altres genocidis) i a les persones que ja vulguessin saber coses sobre el tema els he recomanat dues lectures nadalenques: El diari d’Anne Frank i El diari de la Rywka i, a tothom els he recomanat que es llegíssin aquest article sobre la Rywka. Alguns alumnes ja s’havien llegit el diari de l’Anne Frank; l’altre diari és de recent publicació i mostra la vida d’una noia jueva, la Rywka, al ghetto de la ciutat polonesa de Lotz. Una alumna ha constatat que tots dos diaris són de dues noies. A partir d’aquí pot sorgir una bona pregunta de recerca!

 

Com fer els equips cooperatius?

El proper trimestre voldria fer un treball de trimestre en grup, que impliqui la col·laboració entre els alumnes, ara que ja els conec millor. Constato, però, que els costa treballar cooperativament si no tenen un producte final o una tasca molt definida. Potser estan acostumats a fer-ho quan fan projectes que impliquen tasques actives, del tipus “fer un guió sobre…per filmar una seqüència…”, però no tant en tasques més reflexives, que impliquin haver d”interpretar, recrear, comparar, relatar…Ho haurem de treballar!

Ja tinc el tema del projecte del segon trimestre: serà sobre l’Holocaust i altrs genocidis. A partir d’alguna lectura prèvia i d’acord amb les bones preguntes que es plantegin els alumnes -alguns dels quals ja han treballat el tema, encara que sigui de manera tangencial, en altres matèries o projectes de cursos anteriors- poden sorgir molts subtemes.

Com constituir els grups? Els alumnes de l’institut ja estan asseguts en grup per defecte, però no necessàriament treballem sempre en grup i, de fet, no tots els grups “funcionen” quan fem tasques col·laboratives. Crec que els faré triar el subtema i constituiré els grups a partir del que hagin triat, procurant que siguin grups de 3-4 persones, encara que es repeteixin subtemes.

Un projecte es pot fer de moltes maneres…

Un projecte es pot fer de moltes maneres i, posats a llençar-me a la piscina, començaré des de la pròpia matèria, tot plantejant una mena de petit treball de recerca a la matèria de ciències socials de 4rt d’ESO al final de cada trimestre.

Aquest primer trimestre n’estan fent un d’individual, que he plantejat de manera força oberta. Poden triar entre fer la història personal o la història de la seva família (o d’una part d’ella). Cada alumne ha creat un document de google drive que ha compartit amb mi i així jo puc seguir el procés d’elaboració del projecte. Primer de tot, hem treballat el tema de la planificació:

  • Què vull fer?
  • Amb quina finalitat?
  • Com ho vull fer?
  • Quin serà el producte final/presentació?

També hem consensuat els mínims que han de tenir tots els treballs:

  • Una introducció amb la planificació i els objectius.
  • La recerca pròpiament dita
  • Unes conclusions (què he après fent el treball? he aconseguit els objectius proposats?)

Més informació

El missatge és que cada alumne arribi fins allà on vulgui arribar o cregui que pot arribar. També els he recordat que és un treball d’història (perquè la tendència, sobretot si han escollit la història de la seva vida, és fer-ne un treball més de “tutoria”) i, per tant, han de fer ús de les eines de l’historiador o historiadora.