Arxiu de la categoria: Procés d’implementació

En aquest apartat trobareu articles relacionats amb la posada en pràctica del projecte i que responen a preguntes com:
Hi haurà una o múltiples solucions possibles a la “pregunta” inicial? Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com els alumnes transfereixen continguts i competències de diverses àrees i competències transversals, i en són conscients? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?

Músiques de l’Holocaust: projecte “on the way”

Publicat el per
Respon

Mentre hem anat treballant en el projecte de l’Holocaust, hem escoltat músiques vinculades al tema. Una d’elles és la pregària tradicional en hebreu “Ani Ma’amin” (Tinc fe). Hem comentat la lletra, dins el context de la religió jueva, que parla de tenir fe en la vinguda del Messies. Es creu que era cantada en alguns camps d’extermini pels jueus que eren conduïts a les cambres de gas. Sovint es canta el dia commemoratiu en record de les víctimes de l’Holocaust.

Malgrat el context trist de la cançó, a tots els alumnes els va agradar molt, especialment al Genia qui, segons les seves paraules, “no se la podia treure del cap”. Llavors vaig proposar a la Begonya (@Begonya), la professora de música, si els alumnes podien interpretar la cançó en la seva matèria. Era una bona oportunitat per treballar aspectes transversals com l’empatia, l’emoció, el treball en equip…Vaig aprofitar que la Begonya s’apunta a un bombardeo, per fer allò que el Jordi Domènech (@jdomenechca) diu: els projectes “on the way”, és a dir, els que surten quan “enredes” un company, per treballar conjuntament algun contingut interdisciplinari, sense haver-ho previst. Jo en dic projectes “a-salto-de-matting”.

Finalment, la vàrem cantar durant els actes de Sant Jordi, amb la Begonya al piano i l’Óscar (@OAltide), també professor de música, dirigint-nos. Ens va sortir prou bé! La versió que vàrem escollir és la de The Miami Boys Choir (amb arranjaments de la Begonya).

La lletra fa:

Ani ma’amin b’emuna shlema

Be’viat hamoschiach

Vi’af al pi vi’af al pi sheyit mame’ha

Im kol zeh achakeh lo

Bechol yom sheyavo

Ani ma’amin Ani ma’amin

Com més investiguem, més preguntes ens fem

Publicat el per
Respon

El grup de la Carla, el Roger, l’Óscar i el Raül estan investigant sobre els judicis de Nuremberg i el paper que hi va tenir el fotògraf català Francesc Boix. Constaten que, com més investiguen, més els sorgeixen noves preguntes.

Per exemple, l’Óscar i la Carla es preguntaven d’altre dia com es van viure els judicis contra els criminals nazis en l’Espanya franquista. La Carla recordava que quan va fer el projecte del primer trimestre sobre la seva família, jo els havia donat la referència de l’hemeroteca digital de La Vanguardia, per si els era útil per trobar informació de fets i de persones (des del 1881). Llavors va decidir buscar informació sobre els judicis al diari. Un dels articles que els ha cridat l’atenció es diu “El genocidio, novísimo término judicial”. El grup ho ha pogut relacionar amb el que ens va explicar l’Armen Gabriel Sirouyan sobre el concepte i, en concret, sobre el genocidi armeni.

20160428_110516 (1)

Rebem la visita de l’Alessandro Sergio Cizmic

Publicat el per
Respon

Avui ha vingut l’activista Alessandro Sergio Cizmic a l’institut. Nascut a Gènova, de família gitana croata, ara viu a Barcelona. El grup de la Icíar, la Carol i el Raúl fan el seu projecte sobre el Porrajmos (l’Holocaust gitano) i li hem demanat ajuda. De pas, m’ha semblat interessant que fes una xerrada sobre el tema a tot el grup 4rt C. El Pol s’ha ofert per presentar-lo en italià. La Icíar i la Carol han fet aportacions sobre el tema, del qual ja en són una mica expertes.

20160428_162917

Primer hem fet un repàs de la història del poble Rom: origen i llengua; religió i formes de vida; arribada a Catalunya (ara fa 6 segles); bandera i himne (des del Primer Congrés Gitano del 1971)…

20160428_16561620160428_172556-1Després, l’Alessandro ens ha convidat a mirar les imatges penjades a la classe de Johann Trollman “Rukeli”, un boxejador alemany amb una prometedora carrera esportiva truncada pel fet de ser gitano (sinti). El desembre de 1942, Himmler va signar un decret en què els gitanos s’equiparen als jueus i, en conseqüència, famílies senceres són deportades. Trollman va ser deportat al camp de Neuengamme, on va ser assassinat. Es calcula que mig milió de gitanos van morir durant el Porrajmos, molts d’ells a Auschwitz. La Carol ha resumit a la pissarra les dades més rellevants sobre Trollman.

La tasca d’un activista com l’Alessandro és preservar la memòria del Porrajmos i donar-lo a conèixer per mitjà de la campanya “Na Bistar” (No Oblidem). S’ha acomiadat i ens ha regalat a tot@s un braçalet amb els colors de la bandera gitana i la frase “Rromani Zor” (força gitana).

20160428_222742-1

Com va la feina?

Publicat el per
Respon

Els alumnes porten un parell de mesos amb el projecte (hi dediquem una de les tres classes setmanals de matèria aproximadament) i és hora de valorar com està funcionant, quins aspectes ens dificulten avançar i com els resoldrem (o si sabem com resoldre’ls o com demanar ajuda). Les preguntes d’autoavaluació del grup que els proposo són:

  • Tenim clar l’objectiu del nostre treball?
  • Tothom en el grup té el seu rol?
  • Hem fet una recerca prou variada i significativa d’informació, o bé tenim poques coses o disperses, o massa informació?
  • Tenim clar el producte final del nostre treball?
  • En general, ens és fàcil o ens costa treballar junts i posar-nos d’acord? Per què?

Després, de manera individual, cada alumne expressa als seus companys i companyes les expectatives del treball i valora la seva aportació. Els dic que construeixin frases com: “jo crec que…; estic segur/a que…; no estic segur/a que…; considero que la meva aportació és…perquè…”

fotoblog

Rebem la visita d’Armen Gabriel Sirouyan

Publicat el per
1

Avui ha vingut l’arquitecte Armen Gabriel Sirouyan a l’institut. Nascut a Buenos Aires, de família armènia de la diàspora, viu a Barcelona. Com que el grup de la Yelena, la Rimsha, la Laura i la Marina fan el seu projecte sobre el genocidi armeni, li hem demanat ajuda i, de pas, ens ha semblat interessant que fes una xerrada sobre el tema amb el 4rt A. La Yelena ens l’ha presentat en català i en armeni.

Sirouyan va ser el portaveu del centenari del genocidi, que va tenir lloc l’any passat. L’any 1915, el llavors Imperi Turc va perpretar aquesta massacre amb l’objectiu d’eliminar físicament la població armènia i qualsevol vestigi de la seva cultura.

2016-04-15 09.04.54

Sirouyan ens ha explicat una mica la història del poble armeni, la seva singularitat, així com la situació estratègica del país, que actualment només representa un 10% de l’Armènia històrica. També ha recalcat el concepte de genocidi i de neteja ètnica i ha remarcat allò que tenen en comú els genocidis: la voluntat d’eliminar tota una ètnia. Sirouyan considera que són els mateixos armenis els qui han de lluitar de manera activa per superar un estadi de lamentació sobre el genocidi i passar a un estadi actiu, per aconseguir que sigui reconegut pel govern turc: no es tracta d’anar en contra dels turcs, diu, sinó dels genocides i dels que neguen el que va passar.

La visita de l’Armen Gabriel Sirouyan ha servit no únicament per conèixer un episodi de la història poc conegut sinó, també, per establir comparacions i generalitzacions entre episodis de genocidi, com el jueu, i d’altres que, lamentablement, han tingut lloc durant la història i, fins i tot, molt recentment (guerra de l’exIoguslàvia, conflicte entre hutus i tutsis…). Per acabar, hem escoltat una cançó del cantant armeni Haig Yadzjian, titulada “Bingeol”, sobre el dolor d’haver de deixar el poble i no poder retornar-hi, i ens ha regalat un llibre sobre el genocidi, escrit pel seu avi, que d’entrada serà de molta utilitat per al grup de la Yelena,

20160502_120549

Fer-se bones preguntes

Publicat el per
Respon

El grup de la Laura, la Natàlia i el Jinshuo volien saber si només existien diaris personals femenins de l’Holocaust, ja que els més coneguts eren de noies com l’Anne Frank o la Rywka Lipszyc (el seu projecte se centra en aquesta darrera). Van trobar que també n’hi havia de nois, tot i que en un nombre inferior. Llavors van enviar un missatge a l’escriptora Gemma Lienas (havien llegit els seus “Diaris de Carlota”) per saber quina era la seva opinió i ella els va donar una possible explicació al fet, que han incorporat en el seu treball. Aquesta és la seva resposta:

“Crec que, tradicionalment, les dones han tingut poca projecció pública i, per tant, en comptes d’escriure novel·la, poesia o assaig deuen haver tendit a escriure un gènere més intimista i per a elles mateixes, sense esperar que fos publicat.

gemmalienas

Per què continua passant ara? Ara les coses han canviat. I les noies podrien escriure altres gèneres. Per què continuen fent-ho? Potser per inèrcia. Potser perquè els agrada poder reflexionar sobre la seva intimitat”.

A partir de la resposta de la Gemma Lienas, el grup seguirà investigant sobre el tema…

Retroalimentació amb l’alumnat

Publicat el per
Respon

Vaig escollir el sistema dels documents compartits (google.doc) perquè els grups d’alumnes comencessin a fer el seu projecte, ja que em va semblar que podia ser una manera de visualitzar el que fan en temps real (quan investiguen durant la classe) i també per anar veient com avancen fora de la classe. Tinc una llista amb les adreces de cada un dels documents compartits. La llista està també compartida i, per tant, tots els grups poden veure el que fan els altres.

A B C

El document compartit també permet veure els canvis i noves entrades (i qui les fa) i, per la meva banda, puc fer comentaris als grups, proposar idees, aportar fonts d’informació o convidar-los a tirar endavant si estan una mica encallats…A part, hi ha l’historial, que permet veure el procés d’elaboració del document de manera detallada. Així doncs, l’avaluació del procés i la retroalimentació docent-alumnat està assegurada.

Documentem-nos

Publicat el per
Respon

En aquesta primera fase, els alumnes s’estan documentant i triant els materials de suport que els poden ser útils per a la seva recerca: des de pàgines web fins a llibres, que els ajudaran a respondre les seves preguntes.

foto2   20160303_090137 (1)

A l’inici de la classe, el/la portaveu del grup planteja en quina fase està el seu treball. Jo els vaig fent suggeriments, tan orals com per mitjà del document google que m’han compartit. També tenen un recull d’enllaços amb documentació general (documentals, webs de continguts i recursos, films, testimonis, música…) en la plataforma moodle de l’institut com, per exemple, aquesta guia didàctica de la Shoah.

foto1

Al final de la classe, el/la portaveu planteja els dubtes que els han sorgit, com els van resolent, com han avançat i quines qüestions es plantegen per a la propera sessió (acords que també han de quedar reflectits en el document google compartit de grup). De moment, estem dedicant una de les tres hores de ciències socials setmanals al projecte.

Preparats, llestos…ja!

Publicat el per
Respon
Avui és pròpiament el primer dia en què cada grup comença a treballar sobre el tema escollit. Quines preguntes els sorgeixen? Com creuen que trobaran les respostes? Com les comunicaran? Aquestes serien les tres parts principals de l’estructura bàsica del seu projecte, així com la rúbrica d’avaluació. Cada grup s’ha de posar un nom: una lletra de l’alfabet hebreu i també haurà de fer un logotip basat en la idea de la “petjada“.
20160218_090522  20160218_090503
Cada grup fa un document “google doc” compartit amb mi, que permetrà veure el procés creatiu (a ells però també a mi): veure el seu punt de partida, com van fent aportacions cada membre del grup, quins camins agafen -a vegades inesperats-, com se’n surten amb les dificultats, quins resultats obtenen i fins a quin punt el que han après coincideix amb els objectius que inicialment s’havien posat. En aquest document compartit hi haurà d’haver la planificació del treball; els compromisos adquirits per cada un; els documents que van trobant per fer la recerca; la recerca pròpiament dita i les conclusions.
bet
A més, hi haurà d’haver un producte final que servirà per comunicar la recerca. El producte final no és el més important -si més no en aquest cas-, és a dir, és un mitjà per comunicar. “Què feu habitualment per comunicar els resultats d’un projecte?”, els pregunto. “Una presentació (tipus ppt o prezi) o un vídeo”, em responen. “Doncs aquest cop”, els dic: “imaginació al poder! De quines altres maneres podríeu comunicar el que heu après?” Llavors sorgeixen alternatives: una creació literària, una performance artística (plàstica i/o escènica), una dramatització, una actuació musical, de dansa, etc.
20160218_090538