La tele ens visita

Quan estàvem acabant les exposicions, uns reporters de TV3 ens van visitar per gravar algunes escenes sobre el projecte, que dies després van passar per la tele.

20160526_10515020160526_103953

Estaven interessats en l’ús de les tecnologies a l’escola i en maneres motivadores de treballar, tant per a professors com per a alumnes. Van gravar mentre l’Àlex i del Pol exposaven el seu projecte sobre Oskar Schindler i els van fer preguntes sobre la web que havien dissenyat per comunicar la recerca. Nosaltres també vam aprendre com es grava un reportatge i com es comunica.

Dues estrelles i un desig: una retroacció constructiva

Durant aquests dies els diferents grups de cada projecte han començat a presentar a la resta de company@s de classe el resultat de la seva recerca. El grup de l’Andrea, el Pol, l’Àlex i la Maria en són els primers. He demanat que un altre grup els fes una retroacció constructiva quan acabessin l’exposició; és a dir, que pensés dos aspectes positius i un a millorar i els ho comuniqués. El grup de l’Emma, la Mirjam i l’Anna s’hi ha ofert.

20160520_095946

20160520_095024

Aquesta manera d’avaluar-se entre iguals pretèn aconseguir una retroacció constructiva, ja que obliga els company@s a valorar la feina dels altres (dues coses que els hagin semblat bé) i també a fer crítica constructiva (un aspecte millorable, amb alguna idea de millora). L’Emma ha fet molt bé aquesta retroacció constructiva; segur que el grup s’ha sentit valorat en la seva feina i alhora els ha fet adonar-se d’un aspecte millorable per a la propera ocasió. La dinàmica la vaig aprendre de la Dra. Jane Jones (@Yelkajane), professora al King’s College London, i ella en diu “two stars and one wish” (dues estrelles i un desig). En aquesta ocasió, aquesta retroacció oral és més àgil i senzilla que omplir una taula de coavaluació escrita.

Escollir el producte adient per comunicar la recerca

Els productes finals que han escollit els diferents grups d’alumnes per comunicar la seva recerca són, en general, presentacions, maquetes, relats, dramatitzacions, pòsters i pàgines web, com la que ha projectat l’Àlex per al seu grup, format també per la Mari, el Pol i la Júlia. A l’Àlex se li dóna molt bé la creació de pàgines web.

20160428_105215-1 20160428_105224

L’Àlex ha escollit la plataforma on allotjar la web i el grup ha pactat l’estructura de la pàgina, centrada en el seu projecte: el cas d’Oskar Schindler, un industrial alemany, membre del partit nazi, que aconseguí salvar prop de 1.200 jueus de la mort. També han visualitzat la pel·lícula que en va fer Spielberg, “La llista de Schindler”, per comprovar fins a quin punt recull la realitat i com reconstrueix la personalitat de l’empresari. Avui han decidit que també inclouran un apartat a la web per parlar del film.

Rectificar és de savis i de sàvies

Un parell de grups han canviat l’orientació del seu projecte després d’algunes setmanes de recerca. En un cas, els alumnes volien estudiar la situació dels infants als camps de concentració i van trobar que molts infants eren usats en experimentacions mèdiques; així que, finalment, s’han centrat en aquest tema de recerca. En un altre cas, els alumnes cercaven un tema de recerca més concret dins el tema dels camps i, finalment, es van decidir per un episodi força oblidat, l’Holocaust gitano o Porrajmos (per cert, avui, 8 d’abril, se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano).

2016-04-08 11.07.20

En altres casos, els alumnes han reorientat el producte final que d’entrada havien planificat fer, cercant més originalitat: hi ha presentacions, audiovisuals, pàgines web, murals o maquetes (com la que estan començant a dissenyar la Marijose i la Clara).

2016-04-08 11.18.11

Els cartrons de treball de Le Brun

“L’èxit d’un projecte no es mesura per la qualitat de la producció final i, malgrat que no sé com es mesura o si es pot mesurar, sí que sé que és directament proporcional a la quantitat d’alumnes i docents que se senten responsables del procés”.
 
Aquest és el primer punt de les “28 cosas a desaprender trabajando por proyectos” de @sergidelmoral i m’agrada perquè, només començar, posa l’accent en dos elements bàsics dels projectes: el procés i el resultat.
 
M’ha fet pensar en això la visita a una exposició al Caixafòrum sobre els “cartrons” de treball del pintor Charles Le Brun (1619-1690), qui va dissenyar les pintures decoratives d’alguns salons del Palau de Versalles. Le Brun era el pintor reial i va idear una decoració al servei de la propaganda de la monarquia del rei Sol. Primer feia uns esbossos a petita escala i després feia els dissenys a escala natural sobre uns cartrons de treball, a partir dels quals, usant diferents tècniques, es transferien les línies bàsiques del dibuix a la paret. A partir d’aquest dibuix inicial, un equip de decoradors hi posaven els colors. Els cartrons podien usar-se diversos cops, ja que sovint la decoració es repetia. Un cop fetes les pintures definitives, els cartrons, molt desgastats, ja havien complert la seva funció i podien destruir-se.
 
Però, en el cas de Le Brun, alguns cartrons van ser conservats: els seus successors els van guardar per si calia refer alguna pintura i, perquè, tenint en compte la importància del pintor, podien considerar-se patrimoni nacional. Això ens permet avui conèixer algunes pintures ja desaparegudes i, en aquelles que encara subsisteixen, el procés de treball de les decoracions murals, des del disseny fins al producte final.
 
En el cas de les decoracions del Palau de Versalles, està clar que el procés és tan important com el resultat final, sobretot per a nosaltres, espectadors moderns però, en canvi, per als espectadors de l’època, només comptava el resultat final.
 
I, què passa amb els projectes? Cal prestar atenció al producte final; cal definir-lo ja sigui de manera bàsica o bé deixar-lo obert, però cal tenir també alguna idea del resultat, fita o repte derivat dels objectius d’aprenentatge. És important que l’alumnat prengui consciència de la importància del procés (i no posi el focus únicament en el producte final): quin és el punt de partida? què en sabem? com ho farem? d’on traurem la informació? com ens organitzem? on érem i on som? què estem aprenent? què hem après, finalment? hem aconseguit el que ens proposàvem?
 
esbòs
Deixar petjades, conservar els esborranys i els “esbossos” (com els de Le Brun), guardar la documentació del procés…ha de ser un objectiu important, tant si treballem en entorns digitals com convencionals i, en conseqüència, ha de formar part, també, de l’avaluació del projecte.