Arxiu de la categoria: Gestió de l’aula i metodologia

En aquest apartat trobaràs articles que responen a preguntes com:
Les activitats/tasques són de resolució individual, en parelles, petits grups, grups cooperatius?
Com es formen els grups (heterogeneïtat, autogestió, intervenció del professorat en la definició dels grups…) Fem grups d’experts?
Com s’autogestionen els grups: assignació de rols, definició de les tasques i temporització…
Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció? Com es relacionen entre sí de manera que tinguin sentit i un fil conductor?
Com introduïm la recerca? Les activitats seran molt guiades? El projecte pot tenir derivacions no previstes segons els interessos dels alumnes o les ganes d’anar més lluny o pel plantejament de noves preguntes?
Quins espais crearem per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, fer xarxes de coneixements perquè no es perdin en l’activitat, revisar els objectius inicials…?
Quins espais crearem per fer posades en comú: contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se…

Retroalimentació amb l’alumnat

Publicat el per
Respon

Vaig escollir el sistema dels documents compartits (google.doc) perquè els grups d’alumnes comencessin a fer el seu projecte, ja que em va semblar que podia ser una manera de visualitzar el que fan en temps real (quan investiguen durant la classe) i també per anar veient com avancen fora de la classe. Tinc una llista amb les adreces de cada un dels documents compartits. La llista està també compartida i, per tant, tots els grups poden veure el que fan els altres.

A B C

El document compartit també permet veure els canvis i noves entrades (i qui les fa) i, per la meva banda, puc fer comentaris als grups, proposar idees, aportar fonts d’informació o convidar-los a tirar endavant si estan una mica encallats…A part, hi ha l’historial, que permet veure el procés d’elaboració del document de manera detallada. Així doncs, l’avaluació del procés i la retroalimentació docent-alumnat està assegurada.

Qui comanda la nau?

Publicat el per
Respon
Durant un acte recent, organitzat per la Fundació Bofill, sobre personalització dels aprenentatges, el Ramon Grau (@RamonGrauQC), director del centre, va fer servir la metàfora de l’equalitzador per “mesurar” fins a quin punt un projecte, activitat, unitat didàctica, està “comandada” pel docent o per l’alumne, o per ambdòs.
On està el “balanç del poder”? Qui comanda la nau? Els alumnes o el professor? Potser hi ha aspectes que comanda el mestre o que són compartits però, el que està clar és que els botons de l’equalitzador han de tendir a estar al màxim cap a l’alumne si el que es vol és que es faci coresponsable dels propis aprenentatges.
Em va fer pensar en el projecte que estic narrant per mitjà d’aquest blog: el tema general -l’Holocaust- els he proposat jo, però els alumnes n’escullen els continguts, els recursos i els productes. Pel que fa a les evidències d’aprenentatge/avaluació, són compartides: jo he posat unes condicions mínimes del que ha de ser un bon projecte, però també hi haurà una part de responsabilitat dels propis alumnes (auto i coavaluació) al llarg del procés i en acabar. Caldrà intentar que en aquest aspecte el botó llisqui més cap a l’alumnat…
2016-03-15 19.35.41

“Mireu què he trobat!”

Publicat el per
Respon

“Mireu què he trobat!” és una frase meravellosa per mostrar als altres descobertes pròpies, que poden resoldre preguntes o donar pistes per avançar la recerca.

Els grups que avancen a bon ritme són els que comparteixen aquestes descobertes personals, sense descartar res d’entrada, i que permeten que tothom faci aportacions. També avancen els grups els membres dels quals prenen la iniciativa per fer les feines, en funció de les aptituds personals i gairebé sense necessitat de dir-se res.

Avui en Jinshuo ha descobert que, a part dels diaris de l’Anna Frank i de la Rywka Lipszyc, hi ha altres diaris d’adolescents, com el de la Miriam Wattenberg. En Marc ha investigat sobre l’indret on hi havia el búnker de Hitler a Berlin i ha trobat que s’hi van construir uns habitatges, però que està senyalitzat i explicat amb una placa.

Documentem-nos

Publicat el per
Respon

En aquesta primera fase, els alumnes s’estan documentant i triant els materials de suport que els poden ser útils per a la seva recerca: des de pàgines web fins a llibres, que els ajudaran a respondre les seves preguntes.

foto2   20160303_090137 (1)

A l’inici de la classe, el/la portaveu del grup planteja en quina fase està el seu treball. Jo els vaig fent suggeriments, tan orals com per mitjà del document google que m’han compartit. També tenen un recull d’enllaços amb documentació general (documentals, webs de continguts i recursos, films, testimonis, música…) en la plataforma moodle de l’institut com, per exemple, aquesta guia didàctica de la Shoah.

foto1

Al final de la classe, el/la portaveu planteja els dubtes que els han sorgit, com els van resolent, com han avançat i quines qüestions es plantegen per a la propera sessió (acords que també han de quedar reflectits en el document google compartit de grup). De moment, estem dedicant una de les tres hores de ciències socials setmanals al projecte.

Preparats, llestos…ja!

Publicat el per
Respon
Avui és pròpiament el primer dia en què cada grup comença a treballar sobre el tema escollit. Quines preguntes els sorgeixen? Com creuen que trobaran les respostes? Com les comunicaran? Aquestes serien les tres parts principals de l’estructura bàsica del seu projecte, així com la rúbrica d’avaluació. Cada grup s’ha de posar un nom: una lletra de l’alfabet hebreu i també haurà de fer un logotip basat en la idea de la “petjada“.
20160218_090522  20160218_090503
Cada grup fa un document “google doc” compartit amb mi, que permetrà veure el procés creatiu (a ells però també a mi): veure el seu punt de partida, com van fent aportacions cada membre del grup, quins camins agafen -a vegades inesperats-, com se’n surten amb les dificultats, quins resultats obtenen i fins a quin punt el que han après coincideix amb els objectius que inicialment s’havien posat. En aquest document compartit hi haurà d’haver la planificació del treball; els compromisos adquirits per cada un; els documents que van trobant per fer la recerca; la recerca pròpiament dita i les conclusions.
bet
A més, hi haurà d’haver un producte final que servirà per comunicar la recerca. El producte final no és el més important -si més no en aquest cas-, és a dir, és un mitjà per comunicar. “Què feu habitualment per comunicar els resultats d’un projecte?”, els pregunto. “Una presentació (tipus ppt o prezi) o un vídeo”, em responen. “Doncs aquest cop”, els dic: “imaginació al poder! De quines altres maneres podríeu comunicar el que heu après?” Llavors sorgeixen alternatives: una creació literària, una performance artística (plàstica i/o escènica), una dramatització, una actuació musical, de dansa, etc.
20160218_090538

 

Post-its

Publicat el per
Respon

Constituir els grups de treball dels alumnes és un pas necessari però no sempre és fàcil prendre la decisió encertada. La finalitat és que tothom s’acostumi a treballar amb tothom i alhora que tothom vegi que pot aportar coses al grup, independentment de per qui estigui format.

EUREKA! La cultura assembleària em va proporcionar una idea: els post-its. És comú (tot i que potser d’aquí a un temps ja no estarà de moda) usar post-its perquè els membres de les plataformes ciutadanes puguin aportar la seva opinió. Vaig traslladar aquesta idea a la classe.

Després de tres setmanes, durant les quals havíem anat introduint temes, preguntes i idees sobre l’Holocaust, els alumnes havien de dir finalment per escrit quin tema volien treballar. Se’m va acudir que ho escriguessin en un post-it, amb el seu nom. Vaig recollir-los i els vaig agrupar per temàtiques afins i, al dia següent, vaig transcriure el resultat en la pissarra. Si hi havia un tema que només l’havia proposar una persona, no tirava endavant, com no fos que a d’altres els semblés interessant i decidissin canviar i optar per un nou tema de treball. Es permetien, per descomptat, les rectificacions.

En dos dels grups de 4rt va ser relativament senzill formar els grups per afinitats en el tema del treball, però en un dels grups va costar més, perquè també els costa més treballar de manera cooperativa i alguns alumnes mostraven -sorollosament- reticències per treballar amb segons quins altres companys o companyes.

En conclusió, els grups es van formar en part a partir d’agrupar els alumnes amb interessos comuns (d’acord amb el que havien expressat per escrit), però també vaig ser flexible i no vaig forçar l’agrupament d’alumnes que d’entrada no volien treballar plegats. El requisit era que els grups fossin de 3 o 4 persones (amb alguna excepció molt justificada).

Els temes plantejats pels alumnes en general van ser força genèrics (ara caldrà concretar-los) i en algun cas confonien el tema de recerca amb el producte final. Per exemple, uns alumnes volien fer una maqueta d’un camp de concentració. “Per a quina finalitat la voleu fer?”. El pas següent serà fer-se una bona pregunta sobre el tema escollit i definir el procés de recerca i el producte final.

A veure què…