Escollir el producte adient per comunicar la recerca

Els productes finals que han escollit els diferents grups d’alumnes per comunicar la seva recerca són, en general, presentacions, maquetes, relats, dramatitzacions, pòsters i pàgines web, com la que ha projectat l’Àlex per al seu grup, format també per la Mari, el Pol i la Júlia. A l’Àlex se li dóna molt bé la creació de pàgines web.

20160428_105215-1 20160428_105224

L’Àlex ha escollit la plataforma on allotjar la web i el grup ha pactat l’estructura de la pàgina, centrada en el seu projecte: el cas d’Oskar Schindler, un industrial alemany, membre del partit nazi, que aconseguí salvar prop de 1.200 jueus de la mort. També han visualitzat la pel·lícula que en va fer Spielberg, “La llista de Schindler”, per comprovar fins a quin punt recull la realitat i com reconstrueix la personalitat de l’empresari. Avui han decidit que també inclouran un apartat a la web per parlar del film.

Rectificar és de savis i de sàvies

Un parell de grups han canviat l’orientació del seu projecte després d’algunes setmanes de recerca. En un cas, els alumnes volien estudiar la situació dels infants als camps de concentració i van trobar que molts infants eren usats en experimentacions mèdiques; així que, finalment, s’han centrat en aquest tema de recerca. En un altre cas, els alumnes cercaven un tema de recerca més concret dins el tema dels camps i, finalment, es van decidir per un episodi força oblidat, l’Holocaust gitano o Porrajmos (per cert, avui, 8 d’abril, se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano).

2016-04-08 11.07.20

En altres casos, els alumnes han reorientat el producte final que d’entrada havien planificat fer, cercant més originalitat: hi ha presentacions, audiovisuals, pàgines web, murals o maquetes (com la que estan començant a dissenyar la Marijose i la Clara).

2016-04-08 11.18.11

Preparats, llestos…ja!

Avui és pròpiament el primer dia en què cada grup comença a treballar sobre el tema escollit. Quines preguntes els sorgeixen? Com creuen que trobaran les respostes? Com les comunicaran? Aquestes serien les tres parts principals de l’estructura bàsica del seu projecte, així com la rúbrica d’avaluació. Cada grup s’ha de posar un nom: una lletra de l’alfabet hebreu i també haurà de fer un logotip basat en la idea de la “petjada“.
20160218_090522  20160218_090503
Cada grup fa un document “google doc” compartit amb mi, que permetrà veure el procés creatiu (a ells però també a mi): veure el seu punt de partida, com van fent aportacions cada membre del grup, quins camins agafen -a vegades inesperats-, com se’n surten amb les dificultats, quins resultats obtenen i fins a quin punt el que han après coincideix amb els objectius que inicialment s’havien posat. En aquest document compartit hi haurà d’haver la planificació del treball; els compromisos adquirits per cada un; els documents que van trobant per fer la recerca; la recerca pròpiament dita i les conclusions.
bet
A més, hi haurà d’haver un producte final que servirà per comunicar la recerca. El producte final no és el més important -si més no en aquest cas-, és a dir, és un mitjà per comunicar. “Què feu habitualment per comunicar els resultats d’un projecte?”, els pregunto. “Una presentació (tipus ppt o prezi) o un vídeo”, em responen. “Doncs aquest cop”, els dic: “imaginació al poder! De quines altres maneres podríeu comunicar el que heu après?” Llavors sorgeixen alternatives: una creació literària, una performance artística (plàstica i/o escènica), una dramatització, una actuació musical, de dansa, etc.
20160218_090538

 

Post-its

Constituir els grups de treball dels alumnes és un pas necessari però no sempre és fàcil prendre la decisió encertada. La finalitat és que tothom s’acostumi a treballar amb tothom i alhora que tothom vegi que pot aportar coses al grup, independentment de per qui estigui format.

EUREKA! La cultura assembleària em va proporcionar una idea: els post-its. És comú (tot i que potser d’aquí a un temps ja no estarà de moda) usar post-its perquè els membres de les plataformes ciutadanes puguin aportar la seva opinió. Vaig traslladar aquesta idea a la classe.

Després de tres setmanes, durant les quals havíem anat introduint temes, preguntes i idees sobre l’Holocaust, els alumnes havien de dir finalment per escrit quin tema volien treballar. Se’m va acudir que ho escriguessin en un post-it, amb el seu nom. Vaig recollir-los i els vaig agrupar per temàtiques afins i, al dia següent, vaig transcriure el resultat en la pissarra. Si hi havia un tema que només l’havia proposar una persona, no tirava endavant, com no fos que a d’altres els semblés interessant i decidissin canviar i optar per un nou tema de treball. Es permetien, per descomptat, les rectificacions.

En dos dels grups de 4rt va ser relativament senzill formar els grups per afinitats en el tema del treball, però en un dels grups va costar més, perquè també els costa més treballar de manera cooperativa i alguns alumnes mostraven -sorollosament- reticències per treballar amb segons quins altres companys o companyes.

En conclusió, els grups es van formar en part a partir d’agrupar els alumnes amb interessos comuns (d’acord amb el que havien expressat per escrit), però també vaig ser flexible i no vaig forçar l’agrupament d’alumnes que d’entrada no volien treballar plegats. El requisit era que els grups fossin de 3 o 4 persones (amb alguna excepció molt justificada).

Els temes plantejats pels alumnes en general van ser força genèrics (ara caldrà concretar-los) i en algun cas confonien el tema de recerca amb el producte final. Per exemple, uns alumnes volien fer una maqueta d’un camp de concentració. “Per a quina finalitat la voleu fer?”. El pas següent serà fer-se una bona pregunta sobre el tema escollit i definir el procés de recerca i el producte final.

A veure què…