Arxiu de la categoria: Avaluació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com:
Com avaluem la realització del projecte i el producte final?
Com intervenen els alumnes en la seva avaluació i valoració del projecte?
Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació?
Amb quines evidències avaluem si els aprenentatges són significatius?
Com avaluem el treball en equip? Com obtenim dades individualitzades tot i que els alumnes treballin en equip?

Valoració personal: cada projecte és únic

Publicat el per
Respon

Personalment, valoro amb satisfacció el projecte, sobretot per la seguretat que la majoria d’alumnes recordaran molt més fàcilment allò sobre el que han fet recerca de manera vívida: la idea que l’aprenentatge es dóna perquè també hi ha sentiment. Tot projecte és irrepetible i el curs vinent, si el torno a fer, em pregunto com podria millorar alguns aspectes, com:

  • Valdria la pena delimitar el tipus de temes sobre els quals han treballat els alumnes o és millor deixar-ho obert, com he fet enguany?
  • Malgrat que els alumnes tenien el seu rol definit en els grups, no tothom s’hi ha compromès: com millorar aquest compromís?
  • El procés de recerca en alguns grups s’ha allargat excessivament i, al final, han hagut de córrer: per què ha passat això?
  • Com assegurar-se que les fonts d’informació que han usat els alumnes són al màxim contrastades i fiables?
  • Els productes finals per comunicar els resultats de la recerca han estat força convencionals: es podria aconseguir que la presentació del producte final fos més imaginativa i comunicativa?

exemple1

Finalment, m’ha faltat una activitat de síntesi més potent que la que hem fet. Vaig proposar al Luis, el professor de Llengua i Literatura Castellana, expert en teatre, que els alumnes poguéssin fer una representació teatral a partir del producte final de dos grups (una dramatització sobre els diaris de dues noies de l’Holocaust). Al final no ens ha donat temps, però l’embrió del guió hi és…per al curs vinent!

Valoracions finals: hem après perquè ho hem sentit

Publicat el per
Respon

Un cop acabat el projecte, toca fer les valoracions finals. Aquests són alguns dels comentaris dels alumnes:

  • “No és el mateix que ens expliquis tu el tema, que l’investiguem nosaltres i ens posem en la pell de les persones que l’han viscut”.
  • “Personalment em quedo amb tots els valors viscuts i les activitats en què hem col·laborat tota la classe”.
  • “Algunes vegades hauríem necessitat que ens donessis més idees i recursos”.
  • “Un tema plantejat així és molt més creatiu”.
  • “He après a reconèixer situacions del passat en el present i, en certa manera, això ajuda a no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, però no sembla que tothom ho tingui clar”.
  • “En el grup hi ha hagut gent que s’ha “penjat” i no ha fet gaire feina i això ha estat bastant empipador”.
  • “Ha estat una manera diferent de treballar; he après a reflexionar i a planificar-me”.
  • “Cada vegada que ha vingut algú de fora i ens ha explicat alguna cosa en primera persona, m’ha estat més fàcil posar-me en la pell dels que ho van patir”.
  • “He après a obrir els ulls davant de conflictes, encara que no hi estiguem involucrats. La guerra és la guerra i tothom hi surt afectat”.

Caf_4A

 

Fem un kahoot?

Publicat el per
Respon

El Roger i altres alumnes em van ensenyar l’aplicació Kahoot, una eina de gamificació pensada per dissenyar preguntes tipus test i les seves respostes, fet que suposa haver d’integrar els coneixements, crear bones preguntes, compartir-les i respondre-les, tot aprenent i jugant de forma col·laborativa. La integració de la perspectiva lúdica suposa que l’aprenentatge es fa des de la motivació i des de la participació de l’alumne.

20160613_174240

Vaig demanar a cada grup que formulés unes preguntes i que dissenyés també les quatre possibles respostes, sobre qüestions referents al seu tema de recerca. Havien de ser qüestions tancades, però no necessàriament havien de ser memorístiques, tot i que la tendència va ser fer-ne.

20160613_163715

Després vaig fer una tria de les preguntes formulades, les vaig introduir a l’aplicació i en va sortir un kahoot de 30 preguntes, que va servir com a activitat de cloenda, si bé no vaig usar-lo per a la qualificació. Amb més temps, he d’estudiar les possibilitats d’aquest aplicació: cada grup podria tenir preparat un kahoot de la comunicació del seu projecte i proposar-la als seus companys. També hauria de treballar amb els alumnes les possibilitats de fer preguntes alternatives a les més conceptuals.

 

Dues estrelles i un desig: una retroacció constructiva

Publicat el per
Respon

Durant aquests dies els diferents grups de cada projecte han començat a presentar a la resta de company@s de classe el resultat de la seva recerca. El grup de l’Andrea, el Pol, l’Àlex i la Maria en són els primers. He demanat que un altre grup els fes una retroacció constructiva quan acabessin l’exposició; és a dir, que pensés dos aspectes positius i un a millorar i els ho comuniqués. El grup de l’Emma, la Mirjam i l’Anna s’hi ha ofert.

20160520_095946

20160520_095024

Aquesta manera d’avaluar-se entre iguals pretèn aconseguir una retroacció constructiva, ja que obliga els company@s a valorar la feina dels altres (dues coses que els hagin semblat bé) i també a fer crítica constructiva (un aspecte millorable, amb alguna idea de millora). L’Emma ha fet molt bé aquesta retroacció constructiva; segur que el grup s’ha sentit valorat en la seva feina i alhora els ha fet adonar-se d’un aspecte millorable per a la propera ocasió. La dinàmica la vaig aprendre de la Dra. Jane Jones (@Yelkajane), professora al King’s College London, i ella en diu “two stars and one wish” (dues estrelles i un desig). En aquesta ocasió, aquesta retroacció oral és més àgil i senzilla que omplir una taula de coavaluació escrita.

Escollir el producte adient per comunicar la recerca

Publicat el per
Respon

Els productes finals que han escollit els diferents grups d’alumnes per comunicar la seva recerca són, en general, presentacions, maquetes, relats, dramatitzacions, pòsters i pàgines web, com la que ha projectat l’Àlex per al seu grup, format també per la Mari, el Pol i la Júlia. A l’Àlex se li dóna molt bé la creació de pàgines web.

20160428_105215-1 20160428_105224

L’Àlex ha escollit la plataforma on allotjar la web i el grup ha pactat l’estructura de la pàgina, centrada en el seu projecte: el cas d’Oskar Schindler, un industrial alemany, membre del partit nazi, que aconseguí salvar prop de 1.200 jueus de la mort. També han visualitzat la pel·lícula que en va fer Spielberg, “La llista de Schindler”, per comprovar fins a quin punt recull la realitat i com reconstrueix la personalitat de l’empresari. Avui han decidit que també inclouran un apartat a la web per parlar del film.

Com va la feina?

Publicat el per
Respon

Els alumnes porten un parell de mesos amb el projecte (hi dediquem una de les tres classes setmanals de matèria aproximadament) i és hora de valorar com està funcionant, quins aspectes ens dificulten avançar i com els resoldrem (o si sabem com resoldre’ls o com demanar ajuda). Les preguntes d’autoavaluació del grup que els proposo són:

  • Tenim clar l’objectiu del nostre treball?
  • Tothom en el grup té el seu rol?
  • Hem fet una recerca prou variada i significativa d’informació, o bé tenim poques coses o disperses, o massa informació?
  • Tenim clar el producte final del nostre treball?
  • En general, ens és fàcil o ens costa treballar junts i posar-nos d’acord? Per què?

Després, de manera individual, cada alumne expressa als seus companys i companyes les expectatives del treball i valora la seva aportació. Els dic que construeixin frases com: “jo crec que…; estic segur/a que…; no estic segur/a que…; considero que la meva aportació és…perquè…”

fotoblog

Retroalimentació amb l’alumnat

Publicat el per
Respon

Vaig escollir el sistema dels documents compartits (google.doc) perquè els grups d’alumnes comencessin a fer el seu projecte, ja que em va semblar que podia ser una manera de visualitzar el que fan en temps real (quan investiguen durant la classe) i també per anar veient com avancen fora de la classe. Tinc una llista amb les adreces de cada un dels documents compartits. La llista està també compartida i, per tant, tots els grups poden veure el que fan els altres.

A B C

El document compartit també permet veure els canvis i noves entrades (i qui les fa) i, per la meva banda, puc fer comentaris als grups, proposar idees, aportar fonts d’informació o convidar-los a tirar endavant si estan una mica encallats…A part, hi ha l’historial, que permet veure el procés d’elaboració del document de manera detallada. Així doncs, l’avaluació del procés i la retroalimentació docent-alumnat està assegurada.

Preparats, llestos…ja!

Publicat el per
Respon
Avui és pròpiament el primer dia en què cada grup comença a treballar sobre el tema escollit. Quines preguntes els sorgeixen? Com creuen que trobaran les respostes? Com les comunicaran? Aquestes serien les tres parts principals de l’estructura bàsica del seu projecte, així com la rúbrica d’avaluació. Cada grup s’ha de posar un nom: una lletra de l’alfabet hebreu i també haurà de fer un logotip basat en la idea de la “petjada“.
20160218_090522  20160218_090503
Cada grup fa un document “google doc” compartit amb mi, que permetrà veure el procés creatiu (a ells però també a mi): veure el seu punt de partida, com van fent aportacions cada membre del grup, quins camins agafen -a vegades inesperats-, com se’n surten amb les dificultats, quins resultats obtenen i fins a quin punt el que han après coincideix amb els objectius que inicialment s’havien posat. En aquest document compartit hi haurà d’haver la planificació del treball; els compromisos adquirits per cada un; els documents que van trobant per fer la recerca; la recerca pròpiament dita i les conclusions.
bet
A més, hi haurà d’haver un producte final que servirà per comunicar la recerca. El producte final no és el més important -si més no en aquest cas-, és a dir, és un mitjà per comunicar. “Què feu habitualment per comunicar els resultats d’un projecte?”, els pregunto. “Una presentació (tipus ppt o prezi) o un vídeo”, em responen. “Doncs aquest cop”, els dic: “imaginació al poder! De quines altres maneres podríeu comunicar el que heu après?” Llavors sorgeixen alternatives: una creació literària, una performance artística (plàstica i/o escènica), una dramatització, una actuació musical, de dansa, etc.
20160218_090538