Arxiu de la categoria: Aspectes transversals

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com:
Quin ús fem de les tecnologies en tot el procés?
Com treballem i avaluem aprenentatges transversals (sobretot de valors i actituds) com, per exemple, la col·laboració?
Com potenciem i valorem la creativitat, l’autonomia i la iniciativa personal?
Com ajudem a l’autoregulació? Amb quines eines d’avaluació formativa?
Com hem anat documentant el procés d’implementació? On el mostrarem? De què ens servirà en el futur?

La tele ens visita

Publicat el per
Respon

Quan estàvem acabant les exposicions, uns reporters de TV3 ens van visitar per gravar algunes escenes sobre el projecte, que dies després van passar per la tele.

20160526_10515020160526_103953

Estaven interessats en l’ús de les tecnologies a l’escola i en maneres motivadores de treballar, tant per a professors com per a alumnes. Van gravar mentre l’Àlex i del Pol exposaven el seu projecte sobre Oskar Schindler i els van fer preguntes sobre la web que havien dissenyat per comunicar la recerca. Nosaltres també vam aprendre com es grava un reportatge i com es comunica.

Músiques de l’Holocaust: projecte “on the way”

Publicat el per
Respon

Mentre hem anat treballant en el projecte de l’Holocaust, hem escoltat músiques vinculades al tema. Una d’elles és la pregària tradicional en hebreu “Ani Ma’amin” (Tinc fe). Hem comentat la lletra, dins el context de la religió jueva, que parla de tenir fe en la vinguda del Messies. Es creu que era cantada en alguns camps d’extermini pels jueus que eren conduïts a les cambres de gas. Sovint es canta el dia commemoratiu en record de les víctimes de l’Holocaust.

Malgrat el context trist de la cançó, a tots els alumnes els va agradar molt, especialment al Genia qui, segons les seves paraules, “no se la podia treure del cap”. Llavors vaig proposar a la Begonya (@Begonya), la professora de música, si els alumnes podien interpretar la cançó en la seva matèria. Era una bona oportunitat per treballar aspectes transversals com l’empatia, l’emoció, el treball en equip…Vaig aprofitar que la Begonya s’apunta a un bombardeo, per fer allò que el Jordi Domènech (@jdomenechca) diu: els projectes “on the way”, és a dir, els que surten quan “enredes” un company, per treballar conjuntament algun contingut interdisciplinari, sense haver-ho previst. Jo en dic projectes “a-salto-de-matting”.

Finalment, la vàrem cantar durant els actes de Sant Jordi, amb la Begonya al piano i l’Óscar (@OAltide), també professor de música, dirigint-nos. Ens va sortir prou bé! La versió que vàrem escollir és la de The Miami Boys Choir (amb arranjaments de la Begonya).

La lletra fa:

Ani ma’amin b’emuna shlema

Be’viat hamoschiach

Vi’af al pi vi’af al pi sheyit mame’ha

Im kol zeh achakeh lo

Bechol yom sheyavo

Ani ma’amin Ani ma’amin

Rebem la visita de l’Alessandro Sergio Cizmic

Publicat el per
Respon

Avui ha vingut l’activista Alessandro Sergio Cizmic a l’institut. Nascut a Gènova, de família gitana croata, ara viu a Barcelona. El grup de la Icíar, la Carol i el Raúl fan el seu projecte sobre el Porrajmos (l’Holocaust gitano) i li hem demanat ajuda. De pas, m’ha semblat interessant que fes una xerrada sobre el tema a tot el grup 4rt C. El Pol s’ha ofert per presentar-lo en italià. La Icíar i la Carol han fet aportacions sobre el tema, del qual ja en són una mica expertes.

20160428_162917

Primer hem fet un repàs de la història del poble Rom: origen i llengua; religió i formes de vida; arribada a Catalunya (ara fa 6 segles); bandera i himne (des del Primer Congrés Gitano del 1971)…

20160428_16561620160428_172556-1Després, l’Alessandro ens ha convidat a mirar les imatges penjades a la classe de Johann Trollman “Rukeli”, un boxejador alemany amb una prometedora carrera esportiva truncada pel fet de ser gitano (sinti). El desembre de 1942, Himmler va signar un decret en què els gitanos s’equiparen als jueus i, en conseqüència, famílies senceres són deportades. Trollman va ser deportat al camp de Neuengamme, on va ser assassinat. Es calcula que mig milió de gitanos van morir durant el Porrajmos, molts d’ells a Auschwitz. La Carol ha resumit a la pissarra les dades més rellevants sobre Trollman.

La tasca d’un activista com l’Alessandro és preservar la memòria del Porrajmos i donar-lo a conèixer per mitjà de la campanya “Na Bistar” (No Oblidem). S’ha acomiadat i ens ha regalat a tot@s un braçalet amb els colors de la bandera gitana i la frase “Rromani Zor” (força gitana).

20160428_222742-1

Com va la feina?

Publicat el per
Respon

Els alumnes porten un parell de mesos amb el projecte (hi dediquem una de les tres classes setmanals de matèria aproximadament) i és hora de valorar com està funcionant, quins aspectes ens dificulten avançar i com els resoldrem (o si sabem com resoldre’ls o com demanar ajuda). Les preguntes d’autoavaluació del grup que els proposo són:

  • Tenim clar l’objectiu del nostre treball?
  • Tothom en el grup té el seu rol?
  • Hem fet una recerca prou variada i significativa d’informació, o bé tenim poques coses o disperses, o massa informació?
  • Tenim clar el producte final del nostre treball?
  • En general, ens és fàcil o ens costa treballar junts i posar-nos d’acord? Per què?

Després, de manera individual, cada alumne expressa als seus companys i companyes les expectatives del treball i valora la seva aportació. Els dic que construeixin frases com: “jo crec que…; estic segur/a que…; no estic segur/a que…; considero que la meva aportació és…perquè…”

fotoblog

Rebem la visita d’Armen Gabriel Sirouyan

Publicat el per
1

Avui ha vingut l’arquitecte Armen Gabriel Sirouyan a l’institut. Nascut a Buenos Aires, de família armènia de la diàspora, viu a Barcelona. Com que el grup de la Yelena, la Rimsha, la Laura i la Marina fan el seu projecte sobre el genocidi armeni, li hem demanat ajuda i, de pas, ens ha semblat interessant que fes una xerrada sobre el tema amb el 4rt A. La Yelena ens l’ha presentat en català i en armeni.

Sirouyan va ser el portaveu del centenari del genocidi, que va tenir lloc l’any passat. L’any 1915, el llavors Imperi Turc va perpretar aquesta massacre amb l’objectiu d’eliminar físicament la població armènia i qualsevol vestigi de la seva cultura.

2016-04-15 09.04.54

Sirouyan ens ha explicat una mica la història del poble armeni, la seva singularitat, així com la situació estratègica del país, que actualment només representa un 10% de l’Armènia històrica. També ha recalcat el concepte de genocidi i de neteja ètnica i ha remarcat allò que tenen en comú els genocidis: la voluntat d’eliminar tota una ètnia. Sirouyan considera que són els mateixos armenis els qui han de lluitar de manera activa per superar un estadi de lamentació sobre el genocidi i passar a un estadi actiu, per aconseguir que sigui reconegut pel govern turc: no es tracta d’anar en contra dels turcs, diu, sinó dels genocides i dels que neguen el que va passar.

La visita de l’Armen Gabriel Sirouyan ha servit no únicament per conèixer un episodi de la història poc conegut sinó, també, per establir comparacions i generalitzacions entre episodis de genocidi, com el jueu, i d’altres que, lamentablement, han tingut lloc durant la història i, fins i tot, molt recentment (guerra de l’exIoguslàvia, conflicte entre hutus i tutsis…). Per acabar, hem escoltat una cançó del cantant armeni Haig Yadzjian, titulada “Bingeol”, sobre el dolor d’haver de deixar el poble i no poder retornar-hi, i ens ha regalat un llibre sobre el genocidi, escrit pel seu avi, que d’entrada serà de molta utilitat per al grup de la Yelena,

20160502_120549

“Mireu què he trobat!”

Publicat el per
Respon

“Mireu què he trobat!” és una frase meravellosa per mostrar als altres descobertes pròpies, que poden resoldre preguntes o donar pistes per avançar la recerca.

Els grups que avancen a bon ritme són els que comparteixen aquestes descobertes personals, sense descartar res d’entrada, i que permeten que tothom faci aportacions. També avancen els grups els membres dels quals prenen la iniciativa per fer les feines, en funció de les aptituds personals i gairebé sense necessitat de dir-se res.

Avui en Jinshuo ha descobert que, a part dels diaris de l’Anna Frank i de la Rywka Lipszyc, hi ha altres diaris d’adolescents, com el de la Miriam Wattenberg. En Marc ha investigat sobre l’indret on hi havia el búnker de Hitler a Berlin i ha trobat que s’hi van construir uns habitatges, però que està senyalitzat i explicat amb una placa.

A propòsit del film “La professora d’història”

Publicat el per
Respon

Acaba de publicar-se a la revista digital del Memorial Democràtic, Temps i espais de memòria, un article que vaig fer arran del film La professora d’història (vegeu-ne dossier didàctic en francès). Aquesta pel·lícula, basada en fets reals, explica l’experiència d’una docent en un institut dels afores de París, amb un grup d’adolescents desmotivats, amb baixa autoestima, d’entorns desfavorables i de cultures diverses. La professora aconsegueix engrescar-los en un projecte sobre l’Holocaust, que canviarà radicalment la dinàmica de la classe i les relacions entre els alumnes, alhora que també aprendran història i en veuran la utilitat per a la seva vida.

Captura de pantalla 2016-02-06 08.21.24

A partir del film, proposo una reflexió sobre la natura dels projectes transversals -en aquest cas, dins la pròpia matèria- i de com aquest tipus d’experiències, sobretot si inclouen les paraules clau “indagació, autonomia, iniciativa, vivència, col·laboració…” poden ajudar a que alguns alumnes poc motivats o amb baixes expectatives personals hi trobin alicients i vegin que tothom té alguna cosa a dir i a aportar al grup.

Això sí, la professora del film és una rara avis en el seu centre, on treballa de forma aïllada, mentre que la gràcia d’aquest tipus de projectes és la transversalitat i el treball en equip dels mestres, com fem a la Xarxa Cb !!

No et quedis mirant: Actua!

Publicat el per
Respon

El passat 27 de gener es va celebrar el Dia Internacional en Homenatge a les Víctimes de l’Holocaust i altres genocidis amb diversos actes. Aquest dia és l’aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz, l’any 1945. Des de fa diversos anys, el Memorial Democràtic, juntament amb el departament d’Ensenyament, celebra un acte en què participen els alumnes de diversos instituts. Per primer cop, una representació dels alumnes de 4rt d’ESO del nostre centre va assistir a l’acte. Cinc d’ells van llegir un escrit amb els testimonis de persones salvades i dels seus salvadors.

2016-01-27 11.19.17

Isaak Revah, jueu sefardita de Tessalònica, va fer una conferència sobre el salvament d’un grup de jueus gràcies a les gestions del diplomàtic Romero Radigales. Durant la seva exposició, Revah va subratllar el caràcter vacil·lant o directament negatiu de la política franquista per desfer el mite de l’Espanya franquista “salvadora” de jueus.

2016-01-27 12.33.13

També es va projectar un curtmetratge, Toyland, que després hem compartit amb la resta d’alumnes de 4rt, i que és molt impactant. Per acabar, hi va haver una actuació musical, en què es va interpretar, primer en jiddisch i després traduïda al català, la cançó S’brent (“Crema”), composta per Mordechaj Gebirtig, mort al ghetto de Cracòvia. Diu: “…I vosaltres ho miràveu sense fer-hi res, mentre el nostre petit poble està cremant”. El lema del Dia Internacional de l’Holocaust enguany és, justament: “No et quedis mirant: Actua”. Gràcies a la Iris, la professora d’alemany del centre, que m’acompanyava a l’acte, els alumnes van entendre una mica les paraules en jiddisch, la llengua alemanya parlada pels jueus d’Europa central i oriental.

Captura de pantalla 2016-01-30 19.23.46

Encara que a alguns alumnes se’ls va fer llarg l’acte, penso que tothom va marxar amb la motxilla plena de preguntes, respostes, dubtes i emocions per compartir.

Possibles temes a partir dels quals es poden estirar fils

Publicat el per
Respon

El leit motiv del projecte serà l’Holocaust i altres genodicis. A partir d’aquí, poden sorgir múltiples subprojectes si estirem el fil de temes diversos. Aquests temes poden sortir de plantejar-se bones preguntes de recerca:

  • Per què Hitler volia exterminar els jueus?
  • Quants jueus vivien a Europa en aquella època?
  • Com se sabia qui era jueu i qui no?
  • Quants camps de concentració hi va haver i com eren?
  • Què eren els ghettos i com s’hi vivia?
  • Quina va ser la posició de Franco i Mussolini respecte a l’extermini jueu?
  • Com van aconseguir salvar-se alguns jueus?
  • Per què hi ha turistes israelians que visiten els Pirineus?
  • Només hi havia jueus als camps de concentració?
  • La població alemanya no jueva coneixia el que estava passant?
  • Què es considera “genocidi”?
  • Quins altres genocidis han ocorregut recentment al món?
  • ………………………….

2015-11-25 16.46.23

Aquestes preguntes les he improvisat, però responen a preguntes que molt sovint es fan els meus alumnes. De tota manera, caldrà tenir en compte els interessos i les preguntes dels alumnes concrets que faran el projecte, un cop s’hagin documentat una mica sobre el tema o hagin fet alguna de les lectures recomanades. Un cop formulades les preguntes, es poden agrupar per temes semblants i a partir d’aquí en poden sorgir els subprojectes. Seguirem pensant-hi!