historiaesfera

En els primers anys del segle XVII es van fundar a la costa est d’Amèrica del Nord nombroses colònies europees: d’anglesos, presents des de 1607 en Jamestown (Virgínia), d’holandesos i, una mica més tard, el 1634, fins i tot suecs. Els holandesos van arribar a Amèrica seguint el rastre d’un navegant anglès, Henry Hudson. El 1613, una expedició holandesa remuntava el Hudson i l’any següent es fundava Fort Orange, avui Albany, capital de l’Estat de Nova York. Era un lloc dedicat a comerciar amb els indígenes de la zona, amb articles com pells-de llúdriga, visó i castor-, tabac, productes agrícoles i, més endavant, també armes.

Més informació.

Una mostra ens porta als orígens de la Barcelona industrial a través d’un dels productes estrella d’aquell moment, les teles estampades anomenades indianes. Els inicis de la industrialització a Barcelona estan molt lligats a les indianes, unes teles de cotó estampat d’origen asiàtic. La capital catalana va esdevenir un dels principals productors d’aquest producte a Europa a finals del segle XVIII.L’exposició “Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial”, al Museu d’Història de Barcelona, ens convida a submergir-nos, a través de l’exposició de 124 peces originals, en unes teles que mostren la creativitat que hi havia en aquell moment a la ciutat.

Veure exposició.

La fàbrica d’indianes.

Les indianes.

Audiovisual de l’exposició.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=4TF6DmN0E6A[/youtube]

El moviment de terres que s’ha portat a terme per aixecar la terminal ferroviària a La Sagrera ha destapat a prop del pont de Bac de Roda un jaciment prehistòric sense precedents tant per la seva dimensió com pel seu estat de conservació. Els arqueòlegs han descobert fins ara, perquè els treballs segueixen i continuaran durant bastant temps, les restes de 125 individus del neolític d’uns 4.000 anys d’antiguitat.

Més info.

Les obres de reforma integral de les Drassanes Reials de Barcelona, seu del Museu Marítim que renaixerà totalment renovat el 2014, han destapat el verdader origen de les esveltes naus considerades fins avui una joia de l’època gòtica. En realitat, com en tants altres casos, la majoria del recinte es va alçar sobre vestigis anteriors. Va ser a finals del segle XVI i al llarg del XVII, més de 300 anys després de la creació dels primers tallers de construcció de galeres per a la Corona d’Aragó, durant el ple desenvolupament de l’arquitectura gòtica civil i religiosa.

La notícia

Les drassanes: història

Imatges edifici

Els arqueòlegs han trobat sota la basílica gòtica de Sant Just i Pastor de Barcelona restes d’un mur del segle I, l’època en què es va fundar l’antiga Barcino, altres elements del segle IV, que evidencien l’existència d’un temple antic, i un immens ossera amb restes de ciutadans de 1714. Durant les excavacions també s’han trobat estructures del segle IV i en concret, dins de les tombes del sòl de la basílica, ha aparegut una columna de granit de 80 centímetres de diàmetre que possiblement pertanyia a una antiga església sobre la qual es va edificar l’actual.

Més info.

A Sud-àfrica, els investigadors han desenterrat un taller de 100.000 anys d’antiguitat que va ser utilitzat per fer, barrejar i emmagatzemar pintures.

Les restes de la vi·la romana trobades a la zona de construcció de la nova estació de l’AVE a la Sagrera de Barcelona podrien ser anteriors al segle IV o V. Inclouen un conjunt arquitectònic amb mosaics que haurien de conservar-se in situ, segons els experts. Es tracta d’una vil·la romana de grans dimensions amb termes i patis, en què uns setanta arqueòlegs treballen durant tot l’estiu.

Estava fet de fusta, tenia un mànec clarament diferenciat i el van utilitzar els homes de neandertal que vivien a l’Abric Romaní (Capellades) fa més de 50.000 anys. Els investigadors de l’Iphes (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que treballen en aquest important jaciment van presentar ahir aquest artefacte excepcional, el més antic que es coneix fet amb fusta del registre arqueològic mundial.

Un web a través del qual poder navegar per l’arquitectura catalana dels darrers 3 mil anys.

Patrimoni català

Un nou estudi realitzat basat imatges preses des de satèl·lits espacials revelen l’existència de 17 piràmides perdudes a Egipte. Les imatges infraroges també posen al descobert més de 1.000 tombes i 3.000 assentaments antics soterrats. Segons informa la BBC, unes primeres excavacions ja confirmarien algunes d’aquestes troballes, incloent-hi dues de les suposades piràmides.