Andreas Schleicher és el responsable de les anàlisis educatives de l’OCDE i de l’informe PISA, que aquesta organització internacional prepara cada 3 anys per avaluar els coneixements dels estudiants de 15 anys de 65 països. Els propers resultats es fan públics el 7 de desembre.
En una entrevista al diari El País, Shleicher parla de l’educació a l’Estat espanyol, i diu que Espanya hauria de ser més optimista, ja que no està tan lluny de França i altres països europeus. També parla dels efectes de la digitalització de les aules: afirma que molts joves saben llegir llibres perfectament, però que la gran quantitat d’informació amb què topen a la xarxa fa que “es perdin” quan han de llegir en el món digital.

Internet no és la meva vida, tinc un horari i un temps de connexió.

No em crec tot el que està penjat a la xarxa

Tinc capacitat per aprendre i no només per copiar el que surt a les webs.

Els meus ami9cs reals són més importants que els virtuals.

Recorro a qui em pugui ajudar en cas de sentir-me assetjat a la xarxa.

No penjo fotos ni dades personals sense permís de les persones que surten.

Estic pendent de no caure en addicions.

Tinc cura de la informació que publico al meu perfil.

Internet és una font d’informació, no un bagul d’on “copiar” els continguts per a un treball. Abans d’asseure’s a navegar, cal establir els continguts del treball, l’esquema, les dades que un necessita i com les mostrarà. Així evitem “copiar i enganxar” que té poc a veure amb l’elaboració d’un treball ben fet.

Per fer un bon treball, s’ha de llegir, investigar, comparar informacions i visitar diverses fonts per aprendre i enriquir els nostres coneixements sobre el tema.

Tot bon periodista sap que NO tot el que està penjat a Internet és cert. S’han de buscar fonts contrastades i localitzar l’autor de la informació. Per exemple, si comparem Viquipèdia en castellà o català amb la d’anglès, ens adonarem que la fiabilitat de les dades de les dues primeres queda en entredit, quan a diferència de la Viquipèdia en anglès, els usuaris són anònims i no fa falta cap tipus de registre per pujar textos a la xarxa. Ningú ens garanteix que l’autor /a de l’escrit, sàpiga de què parla.

Per fer una bona tria, és convenient acotar el què busquem amb les “cometes “ Si busquem casa de lloguer, si teclegem “casa” sortiran tres-cents milions de pàgines, mentre que si teclegem “busco casa de lloguer a Cornellà” els resultats obtinguts són un 352% menor que a la primera cerca. Val la pena planificar-se i saber el què es busca no?