Avui rescatem sis activitats que ens poden ajudar amb una de les parts més importants de l’inici de l’aplicació del treball cooperatiu, la cohesió. Hem extret aquestes activitats consultant PROGRAMA “COOPERAR PER APRENDRE / APRENDRE A COOPERAR” (CA/AC) de la Universitat de Vic, mitjançant uns referents del treball cooperatiu; Pere Pujolàs i José Ramón Lago (coordinadors), Gemma Riera, Olga Pedragosa, Jesús Soldevila

Dinàmiques de grup per a la interacció i la coneixença mútua

1. La pilota

Es tracta d’un joc per tal que els estudiants s’aprenguin el nom de tots els seus companys, durant els primers dies de classe. Es dibuixa un gran cercle en el terra del pati o dela classe. Un estudiant es posa dintre el cercle, amb una pilota. Amb veu alta diu el seu nom i tot seguit diu un altre nom d’un
company de la classe, a qui passa la pilota, i s’asseu dins del cercle (“Em dic Anna, i passo la pilota a en Joan”). Si no sap el nom de ningú, no el poden ajudar i ha d’anar dient noms fins que surt el nom d’algun company o companya. El que ara té la pilota, dret a dins del cercle, fa el mateix: repeteix el s
eu nom i pronuncia el nom d’un altre, a qui passa la pilota i tot seguit s’asseu a dins delcercle (“Em dic Joan i passo la pilota
a…”). Aquesta operació es repeteix fins que tots els estudiants estan asseguts dins del cercle.
Mentrestant, el mestre o la mestra controla el temps que dura la dinàmica, des que el primer estudiant pronuncia el seu nom fins al moment que l’últim s’asseu dins el cercle.
Es tracta, evidentment, que cada vegada tardin menys a fer aquesta dinàmica. Això voldrà dir que cada vegada coneixen més el nom de tots.

2. L’entrevista

Cada estudiant té un número. Es treuen els números a l’atzar, de dos en dos, de manera que la classe queda repartida en parelles i, si cal, amb un petit grup de tres.
En la primera fase d’aquesta dinàmica cada parella es fa una entrevista mútua a partir d’un qüestionari sobre les seves habilitats, aptituds i defectes, que tot el grup classe ha
confeccionat prèviament.
En la segona fase, cada estudiant ha d’escriure una frase que resumeixi les característiques bàsiques del seu “soci”, se la comuniquen mútuament, i se la corregeixen, si cal.
Finalment, en la tercera fase, cadascú fa saber a la resta del grup classe, tot llegint en veu alta la frase que ha escrit, com és el seu company amb qui s’han entrevistat mútuament.

3. La maleta

Un dia el mestre o la mestra es presenta a la classe amb una capsa en forma de maleta, adornada d’una forma personalitzada, plena d’uns quants objectes (els que es determinin, tres o quatre), representatius d’algun tret de la seva personalitat: aficions, habilitats, defectes, “manies”, etc. Els va traienti ensenyant a tota la classe, tot explicant què representa: “Aquesta xocolatina vol dir que m’agrada molt la xocolata i, en general, totes les coses dolces”…
Tot seguit els explica que això és el que haurà de fer cadascú, quan se’ls avisi: Portar una capsa adornada a la seva manera, en la qual hi dugui, per exemple, tres objectes que representin la seva afició principal, la seva habilitat més gran; una altra, el seu principal defecte, etc.
El dia que porten la maleta carregada del que s’hagi acordat, cada estudiant obrirà la maleta davant dels seus companys i els explicarà què representen els objectes que hi duu.

4. El blanc i la diana

Els estudiants ja estan dividits en equips de base. Aquesta dinàmica es pot fer en una de les primeres sessions de treball en equip, per explicar-se com són i conèixer-se millor.
En una cartolina gran s’hi dibuixen una sèrie de cercles concèntrics (el “blanc”) (tants com aspectes de la seva vida personal i manera de ser de cadascú volen posar en comú, des del seu nom fins a quina és l’assignatura que els agrada més i la que menys, passant per la seva afició preferida i la seva mania més accentuada, la seva millor qualitat i el seu pitjor defecte, etc.), i es divideixen en tantes parts com membres tingui el seu equip de base (quatre o cinc). En una de les quatre o cinc parts del cercle del mig, (la “diana”) cadascú hi escriu el seu nom; en la part del cercle que ve a continuació, la
seva millor qualitat i el seu pitjor defecte; en la següent, la seva principal afició i la seva principal mania, etc.
Al final han d’observar el que han escrit i posar-se d’acord sobre els aspectes que tenen en comú i, a partir d’això, buscar un nom que identifiqui el seu equip.

5. Cercles d’amics

Els estudiants estan ja distribuïts en equips de base. Cada estudiant té un full amb tres cercles concèntrics dibuixats. En el cercle del mig, hi anota el nom dels seus millors amics o amigues, amb qui té una amistat més profunda, d’entre les persones amb qui es relaciona a l’escola o l’institut. En el cercle més exterior, hi anota el nom de les persones amb qui manté una relació més circumstancial o ocasional. En el cercle
intermedi, el nom de les persones amb qui manté una bona relació sense arribar a ser, però, grans amics.
Després comenten entre ells el resultat, i hi reflexionen.
Quan omple els “cercles d’amics” un estudiant amb alguna discapacitat important que va a una classe a part, el resultat sol ser molt diferent dels “cercles d’amics” d’un estudiant corrent del centre, no discapacitat, de la seva mateixa edat, que va a una classe ordinària. En aquest cas, en el cercle interior hi sol haver el nom de companys del seu grup d’iguals, i en l’exterior el nom de persones amb qui es relaciona sovint, però que són més alienes a la seva vida (el nom d’algun professor o professora, del conserge, o del que regenta el bar, etc. ). En el cas dels estudiants amb alguna discapacitat, en canvi, que van a una aula a part, els seus “cercles d’amics” s’inverteixen: en el més cèntric hi ha algun nom d’algun mestre o d’alguna altra persona amb qui es relaciona més o d’una manera especialment intensa (el mestre de suport o
d’educació especial, el conserge, el xofer de l’autobús, etc.) o el nom d’algun company o companya també discapacitat,
mentre que els noms d’algun company o companya del seu grup d’iguals no discapacitats solen aparèixer, en tot cas, en el cercle més exterior.

6. Les pàgines grogues

A les Pàgines Grogues de la Companyia Telefònica s’hi troben llistes de persones o d’empreses que presten un servei (restaurants, transportistes, impremtes, botigues de
mobles, etc.). Aquesta dinàmica consisteix en elaborar unes “Pàgines Grogues” de la classe, on cada estudiant hi posa un anunci amb alguna cosa que pot ensenyar a fer als seus companys. Tant poden ser coses relacionades amb els aprenentatges escolars (procediments, maneres particulars de fer o resoldre alguna cosa, trucs, etc.) com altres coses més lúdiques (una cançó, endevinalles, un joc de mans, etc.)
Un cop cada estudiant ha pensat què hi posarà, ha de fer un petit anunci, que contingui les dades següents:

El títol del servei que oferirà

Una descripció d’aquest servei

Un petit dibuix o il·lustració

El nom de qui oferirà el servei

Amb tots els petits anuncis ordenats alfabèticament es confeccionarà una Guia de Serveis de la classe. Els mestres podran designar una sessió de classe, de tant en tant, perquè els alumnes demanin a un dels companys el servei que ofereix a la Guia.