A continuació, un seguit d’activitats per preparar el nostre treball cooperatiu.
1-2-4
Dins l’equip de base, primer cadascú (1) pensa quina és la resposta correcta a una pregunta que ha plantejat el mestre o la mestra. En segon lloc, es posen de dos en dos (2), intercanvien les seves respostes i les comenten. Finalment, en tercer lloc, tot l’equip (4) ha de decidir quina és la resposta més adequada a la pregunta que els ha fet el mestre o la mestra.
Parada de tres minuts
Quan el mestre o la mestra fa una explicació a tot el grup classe, de tant en tant fa una parada de tres minuts perquè cada equip de base pensi i reflexioni sobre el que els ha explicat, fins a aquell moment, i pensin tres preguntes sobre el tema en qüestió, que després hauran de plantejar. Un cop passats els tres minuts, cada equip fa una pregunta –de les tres que ha pensat-, una per equip en cada volta. Si una pregunta –o una altra de molt semblant- ja ha estat plantejada per un altre equip, se la salten.
Quan ja s’han plantejat totes les preguntes pensades pels diferents equips, el mestre o la mestra continua la seva explicació, fins que faci una nova parada de tres minuts.
El número
El mestre encarrega una tasca (respondre unes preguntes, resoldre uns problemes, etc.) a tota la classe. Els alumnes, en el seu equip de base, han de fer la tasca encomanada, assegurant-se que tots els seus membres saben fer-la correctament. Cada estudiant de la classe té un número (per exemple, el que li correspon per ordre alfabètic). Un cop acabat el temps designat per fer la tasca encomanada, el mestre o la mestra treu un número a l’atzar d’una bossa on hi ha tants números com alumnes. L’alumne que té el número que ha sortit, ha d’explicar davant de tots els altres la tasca que han realitzat o, si és el cas, l’ha de fer a la pissarra davant de tots. Si ho fa correctament, el seu equip de base obté una recompensa (una “estrella”, un punt, etc.), que després es pot bescanviar per algun premi. En aquest cas, només un estudiant d’un sol equip pot sortir davant de tots. Si hi ha temps, es pot triar un altre número, perquè surti un altre estudiant (sempre que formi part d’un altre equip).
Quan es consideri oportú, en lloc d’un número d’entre tots els que formen la classe, es pot triar un número de l’1 al 4 d’entre els quatre membres d’un equip de base. En aquest cas, un membre de cada un dels equips de base (que estan formats per 4 estudiants) haurà d’explicar què han fet i com ho han fet. Si ho fa bé, el seu equip obté una recompensa. Així surt davant de tots un representant de cada equip i tots els equips, per tant, tenen l’oportunitat d’obtenir una recompensa.
Els quatre savis (Simplificació de la tècnica del Trencaclosques)
El mestre o la mestra selecciona 4 estudiants de la classe que dominen un determinat tema, habilitat o procediment (que són “savis” en una determinada cosa). Se’ls diu que es preparin bé perquè hauran d’ensenyar allò que saben als seus companys de la classe. Un dia s’organitza una sessió en la primera fase de la qual un membre de cada equip de base (que estan formats per quatre estudiants) haurà d’anar a trobar un dels quatre savis perquè li expliqui o li ensenyi a fer una cosa que després ell haurà d’explicar a la resta dels companys del seu equip de base. Tot seguit, en una segona fase, cada estudiant retornaal seu equip de base i explica o ensenya als seus companys allò que li ha ensenyat el “savi” corresponent.
Mapa conceptual a quatre bandes
En acabar un tema, com a síntesi final cada equip pot elaborar un mapa conceptual o un esquema que resumeixi tot el que s’ha treballat a classe sobre el tema en qüestió. El mestre o la mestra guiarà els estudiants a l’hora de decidir entre tot el grup classe quins apartats s’han d’incloure en el mapa o l’esquema. Dintre de cada equip de base es repartiran les diferents parts entre els components de l’equip, de manera que cada estudiant portarà pensat de casa seva (o farà a la classe de forma individual) la part que li ha tocat. Després posaran en comú la part que ha preparat cadascú, repassaran la coherència del mapa o esquema que en resulti i, si cal, el retocaran abans de donar-lo per bo i fer-ne una còpia per a cadascú.
Si el tema ho permet, cada equip pot fer el resum –en forma de mapa conceptual o
d’esquema- d’una part del tema que s’ha treballat a la classe. Dins de cada equip, es
reparteixen la feina de la part del mapa que els ha tocat (fent cadascú una subpart de la part del tema que han de fer com a equip). Tot seguit, dins de cada equip, posen en comú el que ha fet cadascú fins a completar, repassar i retocar, si cal, la part que havien de fer. I, finalment, cada equip de base exposa a tota la classe el seu mapa conceptual. La “suma” dels mapes conceptuals de tots els equips de base representa una síntesi final de tot el tema treballat.
Llapis al mig
El mestre o la mestra dóna a cada equip un full amb tantes preguntes o exercicis sobre el tema que treballen a la classe en aquell moment com membres té l’equip de base (generalment quatre). Cada estudiant s’ha de fer càrrec de la resposta d’una pregunta o de la realització d’un exercici (l’ha de llegir en veu alta, s’ha d’assegurar que tots els seus companys aporten informació i comprovar que tots saben i entenen la resposta consensuada).
Es determina l’ordre amb què s’hauran d’anar treballant les preguntes o els exercicis. Quan l’estudiant que li ha tocat ser el primer llegeix amb veu alta la pregunta o l’exercici que se li ha encarregat i entre tots parlen de com es fa i decideixen quina és la resposta correcta, els llapis de tots es posen al mig de la taula per indicar que en aquells moments només es pot parlar i escoltar i no es pot escriure. Quan tothom ho té clar (el responsable de la pregunta o l’exercici s’ha d’assegurar que tothom ho té clar i sap què ha de fer o què ha de respondre), cadascú agafa el seu llapis i escriu o fa en el seu quadern o en el dossier l’exercici que acaben de treballar. En aquest moment, ja no es pot parlar, només es pot escriure.
A continuació, es tornen a posar els llapis al mig de la taula, i un altre estudiant “dirigeix” la resposta de la “seva” pregunta o la realització del “seu” exercici, fins que tots ho tenen ben clar. Aleshores poden tornar a agafar el seu llapis, i sense parlar, han d’escriure o fer l’exercici corresponent a la seva llibreta. I així fins que tots han explicat la seva pregunta o el seu exercici i tots han escrit o fet els quatre exercicis de l’activitat.
Aquesta dinàmica es pot combinar amb la dinàmica El Número (dinàmica 3): Quan tots els equips han fet el seu full d’exercicis el mestre o la mestra tria un número de l’1 al 4, i el que té aquell número del seu equip ha de sortir a fer qualsevol dels exercicis que han realitzat en equip. Si ho fa bé, aconsegueix una recompensa per al seu equip.
El joc de les paraules
El mestre o la mestra escriu a la pissarra unes quantes paraules-clau sobre el tema que estan treballant o ja han acabat de treballar. En cada un dels equips de base els estudiants han de formular una frase amb aquelles paraules, o expressar la idea que hi ha “darrera” d’aquelles paraules.
Les paraules-clau poden ser les mateixes per a tots els equips, o cada equip de base pot tenir una llista de paraules-clau. Les frases o les idees confegides amb les paraules-clau de cada equip, que es posen en comú, representen una síntesi de tot el tema treballat.
Mapa conceptual “mut” (Mini trencaclosques)
Aquesta dinàmica (com la dels 4 savis) també és una versió simplificada de la tècnica del Trencaclosques. En començar un tema, com a activitat inicial es pot demanar als estudiants que, en cada equip de base, determinin què els agradaria saber –quins aspectes els agradaria aprofundir- sobre aquell tema. Després ho posen en comú i decideixen, d’entre tots els que han sortit, els quatre aspectes o qüestions que més interessen a tota la classe. (Per determinar això, cadascú puntua amb un 1 l’aspecte que més l’interessa aprofundir; amb un 2, el que voldria aprofundir en segon lloc; etc. Després de posar en comú aquestes puntuacions –que, per anar més de pressa, es poden fer per equips de base- els aspectes a treballar quedaran ordenats per ordre d’importància: el que en total ha obtingut menys punts, és el que interessa més de tota la classe, i així successivament).
En la primera part de la sessió de classe següent d’aquella àrea, el mestre o la mestra reparteix a cada membre de l’equip una cartolina que duu escrit un dels quatre aspectes que es van triar, tenint en compte el grau de dificultat de la tasca i la capacitat de l’estudiant. Tot seguit, els estudiants es reuneixen en equips més homogenis segons la cartolina que els ha tocat i es posen a treballar a partir del material que els facilita el professor. Finalment, en la segona part de la sessió, cada estudiant retorna al seu equip de base i amb la informació que aporta cadascú han de completar un “mapa conceptual mut”1 sobre el tema que han treballat, que el professor ha facilitat a cada equip.
Lectura compartida
A l’hora de llegir un text –per exemple, la introducció d’una unitat didàctica del llibre que es faci servir- es pot fer de manera compartida, en equip. Un membre de l’equip llegeix el primer paràgraf. Els altres han d’estar molt atents, perquè el que ve a continuació (seguint, per exemple, el sentit de les agulles del rellotge), després que el seu company hagi llegit el primer paràgraf, haurà d’explicar el que acaba de llegir el seu company, o n’haurà de fer un petit resum, i els altres dos han de dir si està bé o no, si hi estan d’acord o no. L’estudiant que ve a continuació (el segon), el que ha fet el resum del primer paràgraf, llegirà tot seguit el segon paràgraf, i el que ve a continuació (el tercer), en farà el resum, mentre que els altres dos (el quart i el primer) hauran de dir si el resum està bé o no. I així successivament, fins que s’ha llegit tot el text.
Quan en el text surt una expressió o una paraula que ningú de l’equip no sap què vol dir, ni després d’haver consultat el diccionari, el portaveu de l’equip ho comunica al mestre o a la mestra i aquesta demana als altres equips –que també estan llegint en equip el mateix text- si hi ha algú que ho sap i els pot ajudar. Si és així ho explica en veu alta, i explica, a més, com han descobert el sentit d’aquella paraula o d’aquella expressió.
La substància
Es tracta d’una estructura apropiada per determinar les idees principals –allò que és substancial- d’un text o d’un tema. El professor o la professora invita a cada estudiant d’un equip de base a escriure una frase sobre una idea principal d’un text o del tema treballat a classe. Un cop l’ha escrita, l’ensenya als seus companys d’equip i entre tots discuteixen si està bé, o no, la corregeixen o la matisen, etc. Si no és correcta o consideren que no es correspon a cap de les idees principals, la deixen al marge. Això ho fan amb les frases- resum escrites per cada un dels membres de l’equip. Es fan tantes “rondes” com sigui necessari fins a expressar totes les idees que ells consideren que són les més rellevants o substancials.
Un cop tenen totes les frases que han considerat correctes, les ordenen de forma lògica i, a partir d’aquí, les copien cadascú al seu quadern. D’aquesta manera, tenen un resum de les principals idees d’un text o del tema treballat. De tota manera, a l’hora de fer el resum últim, cadascú a la seva llibreta, no s’han de limitar, si ho volen, a copiar literalment les frases elaborades prèviament, sinó que poden introduir els canvis o les frases que cadascú cregui més adients.
