Posar als estudiants a treballar junts, sense res més, no produeix necessàriament una situació d’aprenentatge cooperatiu. En l’estructuració de la tasca a realitzar pel grup d’estudiants s’han de tenir presents alguns elements essencials que es descriuen en aquesta secció.

Dominar aquests elements essencials de la cooperació permet als ensenyants a:

• Agafar lliçons existents, programes i cursos i poder-los estructurar de manera que es desenvolupin en termes cooperatius.

• Ajustar els temes, en termes cooperatius, a efectes que reuneixin les circumstàncies i necessitats d’ensenyament dels plans d’estudi, de les àrees de coneixement i dels estudiants.

• Diagnosticar els problemes que alguns estudiants poden tenir per treballar conjuntament a efectes de poder augmentar l’eficàcia dels grups.

Formes d’aprenentatge cooperatiu

L’aprenentatge cooperatiu pot donar-se en tres tipus de grups: informals, formals i de base. Els grups informals es constitueixen per discutir qüestions o resoldre problemes en una sessió de classe. Són grups que existeixen durant un breu període de temps (uns minuts).

Els grups formals estan encaminats a resoldre una tasca cuya durada pot abraçar des d’una sessió a diverses setmanes.

Els grups de base són a llarg termini (per exemple, tot el curs o diversos cursos) i controlen l’eficaç avanç i progressió de cadascun dels seus components en àmbits que poden fins i tot anar més enllà d’allò merament acadèmic.

El grau d’estructuració de la tasca i el rigor que s’utilitzen els elements bàsics que es descriuran a continuació són majors com més complexa és la tasca assignada al grup. De fet, diversos dels elements bàsics solen no estar presents en els grups cooperatius informals.

Els elements bàsics de l’aprenentatge cooperatiu

Els elements bàsics necessaris perquè un treball en grup sigui autènticament cooperatiu són cinc:

• la interdependència positiva.

• promoure la interacció cara a cara,

• donar responsabilitat a cada estudiant del grup,

• desenvolupar les habilitats del grup i les relacions interpersonals,

• la reflexió sobre el treball del grup.

L’estructuració sistemàtica d’aquests cinc elements bàsics, com ajuda en situacions d’aprenentatge de grup, assegura els esforços cooperatius i habiliten la implementació disciplinada de l’AC per a l’èxit dels estudiants a llarg termini.

Interdependència positiva

El primer i més important dels elements que permeten estructurar l’AC és la interdependència positiva. La interdependència positiva es dóna i està correctament estructurada quan els components del grup són conscients que l’èxit de cadascú depèn de l’èxit dels altres; ningú pot assolir els seus objectius si no l’assoleixen també la resta de components del grup.

Les metes i tasques comunes, per tant, han de dissenyar-se i comunicar-se als estudiants de tal manera que comprenguin que, o neden junts, o s’ofeguen junts. Per estructurar sòlidament unes interdependències positives, s’ha de posar especial atenció a que

a.- els esforços de cada component del grup són completament indispensables per a l’èxit del grup.

b.- cada component del grup, amb la seva contribució té una responsabilitat en l’esforç comú.

Això, crea un compromís cap a la recerca de l’èxit per part de tots els components del grup amb el que cadascun passa a ser nucli de l’AC. Si no es donen interdependències positives, realment, no és possible dir que existeix cooperació.

Interacció cara a cara

El segon element bàsic de l’AC és promoure la interacció entre els elements del grup, preferiblement, cara a cara.Cada estudiant del grup precisa, per dur a terme amb èxit la seva tasca individual, que els companys del grup assoleixin amb èxit, també, les seves tasques individuals. Per a això, ha de compartir recursos amb ells i donar-los tot el suport i ajuda precisos, tothora que agrairà i aplaudirà la tasca alcanzada pels demés i de la qual ell en gaudeix.

Hi ha importants activitats cognitives i de dinàmica interpersonal que tan sol es poden donar quan els estudiants promouen entre ells el seu propi aprenentatge. Això inclou explicacions orals en relació a com resoldre problemes, explicar als altres un determinat concepte o coneixement, assegurar-se que ho han entès, discutir els conceptes relacionats amb allò en que s’està treballant i que connecten el treball present amb allò que es va aprendre en el passat.

Cadascuna d’aquestes activitats es pot estructurar en procediments de grup amb la qual cosa queda assegurat que els grups cooperatius són tant un sistema acadèmic de suport (cada estudiant té algú compromès a ajudar-lo a aprendre) com un sistema personal de suport (cada estudiant té algú que està compromès amb ell com persona). Aquesta promoció de les relacions personals, cara a cara, dels components del grup els porta a assumir un compromís entre tots a la vegada que un compromís amb l’èxit d’una tasca comuna.

Responsabilitat individual

El tercer element bàsic de l’AC és la responsabilitat individual. A cada sessio han d’establir-se dos nivells diferents de responsabilitat: el grup ha de ser responsable d’assolir els seus objectius i cada component del grup ha de ser responsable de contribuir, amb la seva actitud i tasca, a la consecució de l’èxit del treball col·lectiu.

La responsabilitat individual existeix quan allò que ha realitzat cadascú revertéis en el grup i en cada membre del grup, a la vegada que el grup i cada membre del grup fa una valoració positiva ja que la tasca desenvolupada ha suposat una ajuda, un suport i un suport a l’aprenentatge de cadascun, individualment, i del grup com col·lectiu.

El propòsit dels grups d’AC serà que cada membre creixi d’una manera legítima. Els estudiants que aprenen junts són, individualment, molt més competents que els que aprenen individualment.

Habilitats per al treball en grup

El quart element bàsic de l’AC és ensenyar als estudiants a desenvolupar habilitats inherents a petits grups. L’AC és, per pròpia naturalesa, més complex que el competitiu o l’individualista, ja que els estudiants han d’adoptar un doble compromís amb la tasca (l’aprenentatge del tema acadèmic) i amb el treball d’equip (funcionar efectivament com un grup).

Les habilitats socials necessàries per fer efectiu el treball cooperatiu no apareixen per si soles quan s’utilitzen les sessions cooperatives. Les habilitats socials s’han d’ensenyar als estudiants com una finalitat i com habilitats acadèmiques en si mateixes. El lideratge, la presa de decisions, la construcció de la confiança, la comunicació i les habilitats a resoldre conflictes, han de guiar tant el treball de l’equip com les seves relacions a efectes d’assolir els continguts de manera exitosa.

Tanmateix, i ja que la cooperació va associada intrínsecament als conflictes, els procediments i habilitats per resoldre i conduir aquests conflictes de manera constructiva seran especialment importants per a l’èxit a llarg termini dels grups d’aprenentatge i de l’èxit individual de cadascun dels seus components.

Reflexió sobre el treball del grup

El cinquè i últim element bàsic de l’AC és la sobre el treball del grup, que es produeix quan els components del grup discuteixen com van assolint els seus objectius i quina efectivitat té la seva relació de treball.

Els grups precisen poder descriure quines accions i tasques dels seus membres són útils i quines són inútils a l’hora que prendre decisions sobre quines conductes cal mantenir, corregir o canviar. La millora contínua dels processos d’aprenentatge reverteix en la millora dels resultats quan es fan anàlisis detallats de com els membres del grup treballen conjuntament i determinen la manera d’augmentar l’eficàcia del grup.

En aquest sentit pot ser interessant incorporar tècniques de gestió de qualitat que assegurin una dinàmica d’avaluació continuada d’allò que generi el grup, i que ha de ser un conjunt de produccions.