Quan jo era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals. Com a uns altres, després em vaig assabentar, a mi em cridava l’atenció l’elefant. Durant la funció, l’enorme bèstia feia desplegament de la seva grandària, pes i força descomunal… però després de la seva actuació, i fins a una estona abans de tornar a l’escenari, l’elefant quedava subjecte solament per una cadena que lligava una de les seves potes a una petita estaca clavada a terra. No obstant això, l’estaca era solament un minúscul tros de fusta amb prou feines enterrat uns centímetres. I encara que la cadena era gruixuda i poderosa em semblava obvi que aquest animal capaç d’arrencar un arbre d’arrel amb la seva pròpia força, podria, amb facilitat, arrencar l’estaca i fugir. El misteri és evident: Què el manté llavors? Per què no fuig?

Quan tenia 5 o 6 anys jo encara confiava en la saviesa dels grans. Vaig preguntar llavors a algun mestre, a algun pare, o a algun oncle pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat. Vaig fer llavors la pregunta òbvia: -Si està ensinistrat, per què l’encadenen? No recordo haver rebut cap resposta coherent.

Amb el temps vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca… i només ho recordava quan em trobava amb uns altres que també s’havien fet la mateixa pregunta.

Fa alguns anys vaig descobrir que per sort per a mi algú havia estat bastant savi com per trobar la resposta: L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit. Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar al petit nounat subjecte a l’estaca. Estic segur que en aquell moment l’elefant va empènyer, va tirar, va suar, tractant de deixar-se anar. I malgrat tot el seu esforç, no va poder. L’estaca era certament molt forta per a ell. Juraria que es va adormir esgotat, i que l’endemà va tornar a provar, i també a l’altre i al que li seguia… Fins que un dia, un terrible dia per la seva història, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar a la seva destinació. Aquest elefant enorme i poderós que veiem en el circ no s’escapa perquè creu que NO POT. Ell té el record de la seva impotència, d’aquella impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai s’ha tornat a qüestionar seriosament aquest record. Mai… mai… va intentar posar a prova la seva força una altra vegada…

Solem viure creient que no som capaços de fer un munt de coses només perquè una vegada va ser així i mai més ho vam tornar a intentar. És per això que amb aquesta història us convidem a reflexionar sobre la importància de conèixer les nostres possibilitats i capacitats per, així, intentar-ho una vegada més i aconseguir allò que abans no havíem pogut aconseguir.