Vicenç Navarro és un prestigiós economista que s’exilià per motius polítics durant el franquisme i des d’aleshores ha viscut i ha treballat en molts països europeus (sobretot a Suècia, on es va casar) i als Estats Units. Ha assessorat a equips de govern i polítics defensors de la socialdemocràcia i de l’estat del benestar i actualment és una de les veus més crítiques amb les polítiques d’ajustament i reducció del dèficit que demanen les dretes europees com a mesura per a sortir de la crisi.
Unes mesures, que són clarament ideològiques, refutades empíricament per la sortida de les crisis anteriors (a base de fe despesa pública) i que tenen per objectiu debilitar la classe treballadora, el seu poder adquisitiu i el benestar vital. La reforma laboral és un exemple i les propostes de reforma de les pensions un altre del què vindrà.
La censura aplicada pels mitjans de comunicació d’aquest país a les idees, pensadors i propostes que s’escapen de l’abast del neo-liberalisme és brutal. Sembla que no hi hagi altre camí possible. Per sort, malgrat que no hi podem accedir pels mitjans de masses, en Vicenç Navarro, no es cansa de fer propostes concretes i factibles, en la línia de protecció del treballador i els seus salaris, la redistribució de la riquesa de forma equitativa i justa (impostos progressius i millora general dels salaris), millorar la redistribució de la riquesa d’un país en base a fer polítiques socials (escoles-bressol, ajudes a la dependència, pensions no contributives, foment dels serveis públics i dels drets efectius dels treballadors, etc.). Podreu trobar els seus anàlisis i argumentacions a la seva pàgina web.
És molt recomanable per a qui vulgui entendre millor com funciona l’economia d’avui dia i de qui vénen determinades propostes i sobretot com afectarà a les generacions futures aquest moment clau de la història d’Europa.
Deixo l’enllaç del seu bloc, on hi trobareu tots els articles i la seva biografia. Llegiu-lo amb atenció: Vicenç Navarro
També podeu veure una entrevista recent seva en castellà de 22 minuts on fa unes propostes per a sortir de la crisi econòmica sense afectar tant a la classe treballadora. Una altra política és possible.