Un límit és el punt on és possible o lícit que arribi alguna cosa.
Els límits ajuden a prendre decisions, a cuidar-nos i a assolir l’objectiu comú; faciliten implicar-nos sense exposar-nos i són el full de ruta de la nostra acció.
Per això i per a que el voluntariat funcioni bé és necessari fixar-ne uns.
Hi ha dos tipus:
– Límits externs. Són els que marca la institució, no pas la persona. Són, per exemple, les normes.
– Límits interns. Són els límits personals, depenent dels gustos i capacitats de cada persona. Com per exemple, no voler fer un voluntariat amb nens per tenir poca paciència amb ells o amb avis per les particularitats d’aquest col·lectiu.
També, entre d’altres, s’han de limitar els dies que la persona ha d’anar a fer el seu voluntariat. És a dir, encara que el voluntari amb bona intenció vulgui anar tots els dies, ha de parlar i decidir amb la coordinadora quan pot anar-hi.