La Toñi González i la seva filla Silvia, van estar a l’hospital durant unes setmanes. Per això, vam pensar que seria interessant i enriquidor veure les seves valoracions de primera mà sobre els voluntaris.
La Toñi té 51 anys i és auxiliar d’infermeria en psicogeriatria al Parc Taulí. La seva filla, la Silvia, té 9 anys i va estar ingressada durant 21 dies a l’hospital. La Silvia i la seva família van rebre el suport de l’equip de voluntaris i no van dubtar en anar-hi una estoneta cada dia a la ludoteca.
La Toñi, com treballa al Parc Taulí com a infermera, ja coneixia aquest servei. És per això que pensa que la gent només és conscient dels voluntariats quan arriba a l’hospital com a pacients, acompanyants o professionals.
Ella i la Silvia van sentir-se molt còmodes i acollides pels voluntaris i la ludoteca en tot moment. Diuen que el voluntariat ha complert totes les seves expectatives. La ludoteca els ha semblat un espai excel·lent ja que distreu els nens i fa que s’oblidin d’on són i perquè. Un cop més, és el que déiem, el voluntari aporta aire fresc i una obertura al món.
La Silvia ha passat moltes hores amb nosaltres, les dinamitzadores del joc i quan li vam preguntar què li havia semblat aquesta figura va dir que li havíem fet una dedicació de temps molt especial i que ara ja sabia jugar a més jocs i molt divertits; s’ho havia passat molt bé amb nosaltres…i nosaltres amb elles!
La Toñi creu que seria molt interessant que el servei de voluntariat arribés a tots tots tots els àmbits de l’hospital, ja que li sembla una figura essencial en la rutina hospitalària del pacient, sobretot d’avançada edat.
Segons la família, el món necessita la voluntat de tots per moltes coses però som egoistes i només ens adonem d’això quan necessitem l’ajuda dels altres. Per això, el nostre món necessita la voluntat i el coratge dels voluntaris.