La Margarita Meca, voluntària a la ludoteca del Parc Taulí, comparteix tarda amb mi, la Natàlia. Vam pensar que seria bona idea saber què sent cada cop que posa un peu a la ludoteca, on cada tarda és diferent.
Primer de tot, li vam demanar una breu presentació. La Marga té 47 anys i treballa com a administradora, tot i que fa 10 mesos que és voluntària a la ludoteca. Va arribar allà per casualitat, contactant amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer, gràcies a un anunci que va veure a la televisió. Potser si no hagués vist l’anunci en aquell moment i no se li hagués despertat aquesta curiositat, mai s’hauria fet voluntària.
No havia estat voluntària abans i pel que ens ha explicat, el voluntariat no li ha modificat la rutina, sinó la manera de viure i veure la vida; la manera de ser. Sent que passa estones gratificants que la fan desconnectar de la feina i, en aquestes estones, no només se sent bé, sinó que també s’ho passa bé. Rep somriures dels nens i aquests l’omplen. Per aquest motiu, creu que la figura del voluntari sí canvia la vida d’un nen: fa que rebin aire quan han d’estar dies tancats a l’hospital. Cada dia que passa se sent més motivada i per això no té pensat deixar-ho, ni en un futur.
La seva motivació principal va ser ajudar a qui ho necessita, una de les motivacions que nombrem al llarg del treball. A més, ella mateixa va tenir clar des del començament que volia enfocar-se a la salut infantil, per tal que cada nen tingués una infància feliç.
És una experiència que, tot i que creu que no hi ha suficient informació, ella recomanaria fer i viure ja que et por canviar la percepció del món i de la vida.