L’Auxi Gil té 44 anys, va estudiar Educació Social i va fer diverses formacions molt interessants relacionades amb la llar d’infants, la gestió d’organització educativa i la gestió del voluntariat.
La seva funció com a coordinadora consisteix en organitzar i portar el projecte de voluntariat del Parc Taulí. L’Auxi és aquella persona que pensa col·lectivament segons la tasca individual de cada voluntari. S’encarrega de la gestió de recursos humans, és a dir, la captació, selecció, formació, seguiment i desvinculació de tots els voluntaris de l’entitat. A més, planifica i organitza tots aquests voluntaris per tal d’establir un objectiu i un pla de treball concret.
Per a ella, la principal dificultat en la seva tasca és dedicar temps en buscar voluntaris i en l’estabilitat del voluntariat, ja que aquests trenquen molts cops el seu compromís i d’altres, no tenen les capacitats concretes per fer cert tipus de voluntariat.
Recordem la funció tan important que tenia l’organització dins el voluntariat, i que, gràcies a aquesta, els voluntaris poden dur a terme una transformació social. A més, és essencial el compromís i la responsabilitat de la persona voluntària per tal de poder assolir aquest objectiu i s’ha de tenir clares les capacitats, els deures i el drets.
L’Auxi va començar com a voluntària als 16 anys a una entitat de discapacitats físics i més tard es va incorporar a la Creu Roja, on va fer acompanyament domiciliari a persones grans i voluntariats cooperatius a l’estranger. Allà va conèixer gent diferent, experiències diferents i vides diferents i va ser llavors quan es va adonar de la importància del coordinador o coordinadora dins els voluntariats i que gràcies a aquest o aquesta, els voluntaris podien confiar en la seva tasca.
El seu interés inicial per ser voluntària va ser el mateix amb el qual algunes persones comencen aquesta aventura: volia aportar alguna cosa a aquells que no tenen tant. A més, amb la seva experiència s’ha adonat que la franja d’edat més comú és en gent gran amb molt de temps lliure i gent jove amb ganes de transformar la realitat.
Als 18 anys, la Creu Roja li va proposar coordinar un petit grup de voluntaris i al 1997, per casualitat, va començar a formar part d’un nou projecte a Sabadell que consistia en un dels primers punts de voluntariat on les persones anaven a informar-se i les entitats a assessorar-se.
14 anys més tard, el Parc Taulí va iniciar un programa de voluntaris i va tenir l’ajuda de l’Auxi, que va acabar sent la coordinadora de voluntariats i ja porta 9 anys.
Amb la seva incorporació al Parc Taulí, des d’un primer moment va proposar una formació essencial i bàsica per l’acompanyament a la persona malalta.
La persona voluntària, com dèiem, és la que porta aire fresc en un espai on el pacient és tancat; aporta novetat dins la dinàmica pesada i avorrida hospitalària. Tot i així, cada pacient i cada planta li dona una funció única a cada voluntari, fent d’aquest un confident, un nexe, un element motivador, d’entreteniment, descarregador…
El que sí és veritat, diu ella, que cada vegada es parla més del voluntariat i és una figura socialment reconeguda i acceptada.
Per a l’Auxi, el voluntari hauria de ser una figura més dins la rehabilitació mèdica; ha d’humanitzar l’assistència sanitària dels pacients ja que la maquinització ha agafat un gran pes en la medicina.