Fer aquestes entrevistes ens ha aportat el que necessitàvem per qüestionar la nostra hipòtesi: el canvi de la manera de pensar d’una persona al fer-se voluntària i de la vida d’un malalt al tenir el suport d’un voluntari.
L’Auxi Gil ens ha fet veure en tot moment la importància de l’organització i la coordinació del voluntariat. A més, amb la seva experiència hem pogut endinsar-nos en la història del voluntariat i contrastar els inicis d’aquest amb l’actualitat i els progressos i millores que s’han fet durant aquests anys. Un cop més, hem pogut observar la funció essencial que té la persona voluntària dins l’hospital i la petjada que deixa la seva acció al món.
De la Margarita i el Xavier ens ha cridat l’atenció el com i el perquè han arribat a ser voluntaris. També la dedicació que li posen i l’orgull que senten. La Margarita és capaç d’acudir cada dijous a la ludoteca tot compaginant el voluntariat amb la feina i mai ha decidit deixar-ho per aquesta. El Xavier ha dedicat part del seu temps a aprendre una activitat que oferir. I sí, la vida els hi ha canviat perquè els hi ha canviat la manera de pensar i d’afrontar-la; els hi ha canviat perquè fan el que senten i el que senten és tenir la necessitat d’ajudar als altres.
La Silvia i la Toñi han pogut valorar el servei de voluntariat gràcies a la seva pròpia vivència a l’hospital durant 21 dies. Totes dues van confiar des del primer moment en la figura del voluntari i en nosaltres, les dinamizadores del joc, i això ens ha fet créixer com a voluntàries i a elles els hi ha aportat alliberament i distracció dins el Parc Taulí.
Les cinc persones entrevistades ens han ofert diferents punts de vista que ens han sorprès, sobretot perquè tot i tenir vides i històries molt diferents, creuen que la figura del voluntari és única i que la seva aportació humanitza l’hospital. El futur del món és a les mans de tots però només uns quants, els voluntaris, actuen per transformar aquest crua realitat.