Finals del primer trimestre de segon de batxillerat. Hivern. Fred. Hora de plantejar-nos el final d’aquesta petita aventura i del nostre gran Treball de Recerca. Hora de reunir-nos com a parella de grup per última vegada i fer una valoració del camí fet.
Podem dir que hem superat el nostre repte. Estem orgulloses d’on hem arribat. Estem molt agraïdes per tot el que han fet per nosaltres i per a que aquest treball hagi estat possible.
No va ser fàcil trobar el tema perfecte pel nostre Treball de Recerca. Volíem que aquest ens agradés i motivés; volíem que cridés l’atenció; volíem que sensibilitzés d’alguna cosa.
Després d’estar un temps rumiant van sorgir les primeres idees, tot i que no tenien res a veure amb El Voluntariat.
Un dia, pel nostre cap van començar a aparèixer paraules com “nen” i “hospital” i no vam dubtar en cap moment que volíem saber-ne més i parlar-ne d’això.
El tema ha estat clau; des del principi ens ha originat molta curiositat, ens ha posat moltes ganes i ens ha permés gaudir durant tot aquest treball.
Un cop escollit el tema, vam tenir molt clar què volíem i havíem d’exposar. Vam voler començar sens dubte amb el conte El Mico Salvador, que ens van ensenyar a la formació i ens va fer questionar les nostres primeres inquietuds. Seguit d’això, no podia faltar una petita definició i les característiques principals del voluntariat i de la persona voluntària. A més, ens va semblar interessant donar a conèixer tots els tipus de voluntariat que hi ha i els que proporciona l’Ajuntament de Barberà del Vallès, la nostra petita ciutat. Per finalitzar la part teòrica, vam decidir parlar sobre el voluntariat sociosanitari al Parc Taulí i la formació que vam fer, ja que no podem estar més agraïdes de tot el que han fet i confiat en nosaltres. Pel que fa a la part pràctica: fer-nos voluntàries, poder crear una activitat tan impactant com l’Escappe App, assistir a la Festa del Voluntariat… hem volgut deixar una mica de la nostra il·lusió a cada apartat parlat per a que futurs lectors s’enganxin al voluntariat tant com ho hem fet nosaltres.
El voluntariat és, en essència, una acció lliure sense recompensa que beneficia els altres i transforma la societat. Aquesta acció individual només es pot portar a terme gràcies a l’organització, un concepte clau al nostre treball. Els voluntaris tenen diferents motivacions inicials que hem vist a les diverses entrevistes: potser volen conèixer noves experiències, ajudar els altres, evitar la soledat, ocupar temps lliure… Tot i així, tots presenten una caracterítica: són persones altruistes, compromeses i amb sensibilitat social. Cada persona estableix els seus límits, però a més, comparteix uns drets, uns deures i un compromís cap al voluntariat. Què els aporta el voluntariat, llavors? Com hem estat veient durant aquest treball, ser voluntari fa desenvolupar una sèrie de competències, valors i coneixement en aquesta societat mercantilitzada. Es poden trobar moltíssims tipus de voluntariat: des de sanitaris com internacionals, ambientals, culturals, esportius, educatius, comunitaris, etc. Ens ha sorprès molt la varietat de voluntariats que ofereix Barberà del Vallès tant per la ciutat com per zones properes. És més, gràcies al seu Punt de Voluntariat vam poder contactar amb el Parc Taulí.
El nostre treball ha estat centrat al voluntariat sociosanitari del Parc Taulí. A la formació vam aprendre la importància de l’organització i gestió del voluntariat, la funció que tenia el voluntari dins l’hospital, les mesures de seguretat i higiene que cal prendre i l’acompanyament a la persona malalta. Amb la nostra pròpia experiència vam entendre tot allò que havíem aprés. Sabíem que crear una activiat lúdica infantil era molt complex però tot i així ho vam intentar i estem molt il·lusionades amb el resultat.
I què ens ha donat el bloc que no ens hagués donat un treball escrit, us preguntareu. Volíem explicar el nostre viatge a algú; conscienciar d’aquest món dels voluntaris. Amb el bloc ens hem sentit escoltades i hem pogut connectar amb l’exterior del món i amb el nostre interior.
Podríem dir que hem format part de la nostra hipòtesi: el canvi de la manera de pensar d’una persona al fer-se voluntària i de la vida d’un malalt al tenir el suport d’un voluntari.
Hem viscut la nostra pròpia experiència i ara sí que podem respondre que fer-nos voluntàries i ser part d’un equip tan bonic ens ha canviat la manera de pensar, fer, ser i sentir però sobretot ens ha fet créixer i ens ha format. Amb les entrevistes, també hem pogut confirmar la nostra hipòtesi: l’Auxi ens ha proporcionat una visió de tot el que hi ha darrere del voluntariat; els voluntaris ens han permès conèixer històries úniques des de diferents ulls i la família ha estat essencial per fer-nos sentir el suport que han rebut a l’hospital.
Per tant, només podem arribar a una pura reflexió: els voluntaris som i seguirem aquí, ja que el voluntariat ens ha canviat i lluitem i lluitarem per a que cada pacient se senti acollit.
El Treball de Recerca ens ha obert un nou món, el món dels voluntaris, ple de persones fortes i valentes. Hem après a creure en nosaltres i només per això, ha valgut la pena. El treball ens ha permès expressar tot allò que sentíem però que mai ens havíem plantejat dir i ens ha creat noves emocions, que ara portarem sempre a la nostra motxilla.
No ha estat un camí fàcil i nosaltres també l’hem volgut fer una mica complex, però ara que hem aconseguit arribar molt lluny i molt alt, hi ha molt bones vistes.
Cada obstacle d’aquest treball ens ha fet veure amb més claretat on volíem arribar i ens ha donat forçes per seguir fent-ho millor i creiem que aquest ha estat el nostre gran encert.
Aquest projecte, aquest bloc i aquest repte no hagués arribat on ha arribat, ni hagués estat com ha estat sense alguna de les dues. Hem estat un gran equip; ens hem complementat i donat suport mútuament; hem xocat i hem tingut discussions però ens han fet tirar endavant el treball. Al cap i a la fi, vam començar aquesta nova etapa de la mà, hem fet aquest camí juntes i hem acabat el treball de la mà.
Al nostre treball, hem treballat, tan sols, una petita part de la transformació social del món. Encara queda molt per parlar i molt per transformar. Sabem que és una acció lenta, però hi ha molt per canviar i tot comença amb persones com TU i com NOSALTRES, persones valentes que diuen prou.