La característica principal és l’organització, que fa que el voluntariat deixi de ser un acte voluntari espontani per esdevenir un dret. Aquesta és fonamental per a un bon funcionament i uns bons resultats. Al ser una acció col·lectiva, s’ha d’actuar amb lògica i coherència per a que tothom camini en la mateixa direcció.
L’organització es farà sempre sota els següents principis:
· Treball social. Què necessiten els altres?
· Planificació. Qui? On? Quan?
· Acció. On no arribo jo, arriba l’altre.
· Avaluació de l’impacte de l’acció. S’han assolit els objectius?
El voluntariat no sempre és tenir bona voluntat1, ja que una bona intenció no garanteix una bona intervenció; no és solidaritat2, perquè no és un ajut absolut, sinó que s’ha de mantenir al marge de la vida privada del voluntari i no influir en aquesta; no és voluntarisme3, ja que encara que es tingui voluntat pròpia el més important és l’organització i tampoc és amateurisme4, perquè tot i que tampoc s’és professional, sí existeix un compromís.
1 Disposició d’una persona a actuar correctament. 2 Suport incondicional a causes en situacions difícils. 3 Tenir força de voluntat pròpia. 4 Practicar una activitat sense ser professional i sense implicació.