Per tal d’afavorir la llegibilitat del nostre treball, hem volgut incloure les entrevistes transcrites.
Annex 1. Entrevista Auxiliadora Gil
El dia 14 de Novembre del 2019 vam fer-li les següents preguntes:
1. Ens podries fer una breu presentació (nom, edat, la teva formació…)? A què et dediques? Quina és la teva funció com a coordinadora?
Em dic Auxi Gil, tinc 44 anys i la meva formació és Educació Social. Abans de la carrera universitària vaig fer una formació de llar d’infants. Un cop feta la carrera, vaig fer formacions relacionades amb la gestió d’organitzacions educatives i gestió del voluntariat.
La meva funció com a coordinadora és organitzar i portar el projecte o programa de voluntariat del Parc Tauí. És a dir, cada voluntari fa la seva tasca individual però ha d’haver-hi algú que pensi col·lectivament: el coordinador o coordinadora. Aquest col·lectiu és el que, al cap i a la fi, té la capacitat de transformar socialment. El meu treball es divideix en dos: la gestió de recursos humans, això vol dir captar, seleccionar, formar, fer un seguiment i desvincular voluntaris; la coordinació de la activitat, és a dir, planificar i organitzar l’ajuda de tots els voluntaris en un objectiu i un plan de treball concret.
2. Has sigut voluntària abans? Quan? Quines dificultats o facilitats vas trobar quan vas ser voluntària? De la teva experiència, que vas voler millorar i conservar com a coordinadora del voluntariat?
Jo vaig começar a ser voluntària als 16 anys a una entitat de discapacitats físics i com era menor d’edat, sempre anava acompanyada de familiars també voluntaris.
De manera oficial, als 17 anys, em vaig fer voluntària a la Creu Roja on feia acompanyament domiciliari a persones grans i voluntariats cooperatius a l’estranger. A l’ incorporar-me, em vaig adonar que la figura del coordinador era molt important. A més, era un treball que encara no estava quasi professionalitzat i molt poques entitats tenien aquesta figura per a coordinar equips de voluntaris. Em va sorpendre molt veure que les orientacions de la coordinadora era la que em feia confiar en la meva tasca.
Les dificultats i facilitats inicials suposo que van ser les que experimenta una persona quan es fa voluntària, però sí vaig conéixer gent diferent, experiències diferents i vides diferents.
3. Com va sorgir el teu interès i com vas arribar a ser la coordinadora?
El meu interés va sorgir de petita, quan vaig veure que jo tenia moltes coses i era molt afortunada però hi havia persones que no tenien la mateixa sort i per això volia aportar. Amb 18 anys, quan era voluntària a la Creu Roja, em van proposar coordinar voluntàriament un equip de 40 voluntaris a domicili. La dificultat inicial com a coordinadora va ser la gestió dels voluntaris dins la seva disponibilitat, però un cop involucrada dins la Creu Roja i amb una tasca que requeria certa responsabilitat, em vaig adonar de totes les millores que podíem fer i que inicialment no véia. Com a coordinadora d’aquesta entitat vaig participar en diverses formacions, trobades internacionals i programes de diferents voluntariats.
L’any 1997, per casualitat, quan vaig tornar de fer un voluntariat cooperatiu a Guatemala, l’Ajuntament de Sabadell em va proposar començar un nou projecte que consistia en un punt de voluntariat on la gent anés a informar-se i on es coordinés les diferents entitats involucrades al programa, tant grans com petites. Aquest nova oficina de voluntariat, on vaig treballar 14 anys, va ser una de les primeres a Espanya, juntament amb Bizcaia i Mataró, Girona i Olot a nivell de Catalunya.
El Parc Taulí, llavors, volia iniciar un nou programa de voluntariat i va anar a assessorar-se al punt de voluntariat on jo treballava. Em van proposar ajudar a començar aquest projecte però finalment em vaig quedar i ja porto 9 anys coordinant voluntaris de manera professional.
4. Des de quan feu la formació? Per què vau començar a fer-la? Creus que és necessària? En cas de que no hi hagués una formació al principi: Quins afectes negatius tenien els voluntaris sense formació?
El Parc Taulí fa la formació des de sempre ja que creiem molt important una base prèvia en cada voluntari. A més, jo venia de treballar al Punt de Voluntariat, on ens encarregàvem d’assessorar a les entitats sobretot en aquest aspecte.
Primer, vam començar amb 4 hores inicials més aproximadament 8 hores durant el curs, però més tard vam ampliar la formació a 6 hores inicials i 10 hores durant el curs.
Tenir una formació inicial és essencial ja que una bona voluntat i intenció no significa una bona intervenció; el voluntari és aquell que vol, pot i sap.
5. Quines dificultats trobeu en trobar voluntaris?
Primer de tot, la primera dificultat és la dedicació a buscar voluntaris ja que tenim una limitació de temps.
Amb els que sí arriben, ens hem adonat que presenten un gran desconeixement de la figura del voluntari i es pensen que només és necessari l’éxcés de temps. A més, és molt dificil el compromís i l’estabilitat d’aquests voluntaris. Cada vegada el voluntariat s’orienta més a la persona i no a la causa ni al compromís comunitari.
6. Les noves incorporacions, quan venen al Taulí, tenen preferències en els llocs on ser voluntàris? Per exemple: Pediatria, Demència, etc.
Quan una persona es vol incorporar com a voluntària i ja ha passat diverses entrevistes i la formació, és important la seva tria, però sí és veritat que algú ha de canalitzar segons la demanda de cada lloc i les capacitats del voluntari.
7. Amb quants voluntaris vau començar i quants sou ara? Per què creus que hi ha aquesta diferència?
Quan vam començar el projecte al Parc Taulí, ja hi havia un grup de voluntaris, d’aproximadament 40 persones, vinculats a la comunitat religiosa de l’Albada portat per Les Germanes de la Caritat. Aquests feien tasques d’acompanyament a malalts però també ajudaven els professionals i amb la introducció de la Llei de voluntariat, van haver de reconduir el grup.
Ara mateix, al Parc Taulí, hi ha 115 voluntaris.
8. Quina edat solen tenir les persones voluntàries? Quina edat solien tenir les persones voluntàries quan vau començar el voluntariat al Parc Taulí?
Segons els estudis de voluntariat la gent és o molt jove o molt gran. És a dir, els voluntaris es troben en la franja d’edat on queden més alliberats.
També té molt a veure el moment sociològic que es viu en cada moment. Per exemple, la persona adulta amb feina i càrregues familiars era un perfil molt difícil de trobar, però arran la crisi i la reducció d’hores, va haver-hi un gran augment.
Ens hem adonat, a més, que les persones voluntàries tenen formacions universitàries altes.
9. Quin seguiment tenen els voluntaris?
Els voluntaris tenen diversos tipus de seguiments. S’utilitza el WhatsApp, Mail, telèfon i visita personal per a saber com va la feina de cada persona. També es fan diaris de voluntariat, les eines que utilitzem per coordinar-nos entre nosaltres. Per últim fem reunions de seguiment.
10. Què ha de tenir un voluntari en l’àmbit infantil? Quines qualitats han de destacar?
Les principals qualitats d’un voluntari haurien de ser que entengui la seva tasca, sigui responsable i compromés, que gaudeixi…
Però a més, si ens centrem en l’àmbit infantil, cal destacar que li agradin els nens i sobretot que li agradi jugar amb ells.
11. Quina creus què és l’aportació dels voluntaris en la vida dels malalts? On t’agradaria que arribés el voluntariat?
El voluntari és aquella persona que porta aire fresc en un entorn tancat pel pacient. La vida a l’hospital és molt limitada i el voluntari aporta una obertura al món. Com el malalt i el voluntari no es coneixen de res, és una figura que desperta interés i curiositat ja que explica coses diferents, ve d’un món diferent i és algú diferent. Per tant, es podria dir que aporta novetat dins la dinàmica pesada i avorrida hospitalària.
Tot i així, cada pacient i cada planta li dona una funció única a cada voluntari. Per exemple, pot ser un confident, un nexe, un element motivador, de respir, d’entreteniment, relaxador o decarregador…
A mi m’agradaria que tots tinguéssim el voluntari incorporat com a una figura més per la rehabilitació mèdica i sanitària. De fet, aquesta és la meva tasca més important: sensibilitzar els professionals vers la figura del voluntariat. L’òbjectiu principal és incorporar el voluntariat dins la dinàmica d’atenció al pacient; humanitzar l’assistència sanitària, on vinguin persones de fora per trobar-se amb altres persones i no amb malalts.
12. Creus que la societat actual és conscient dels voluntariats i del que aporten a aquesta?
Sí es veritat que cada vegada es parla més del voluntariat i és una figura socialment acceptada i reconeguda; hi ha un gruix social de població molt important que vetlla per aquesta figura.
La població reconeix aquesta figura però només un percentatge molt petit es faria voluntari i un percentatge una mica més elevat, es faria si algú li demanés, per tant, és molt important proposar i parlar dels voluntariats.
Annex 2. Entrevista Margarita Meca
El dia 3 de Desembre del 2019 vam fer-li les següents preguntes:
1. Ens podries fer una breu presentació (nom, edat, a què et dediques…)?
Em dic Margarita Meca, tinc 47 anys i treballo com a administradora.
2. Des de quan ets voluntària a la ludoteca?
Sóc voluntària a la ludoteca des del Febrer del 2019.
3. Com vas arribar a ser voluntària al Taulí? Va ser fàcil trobar coneixement i informació sobre el voluntariat?
Vaig arribar a ser voluntària al Taulí a través de de la A.E.C.C. , l’Associació Espanyola Contra el Càncer, que em va oferir el voluntariat al Taulí per proximitat. Trobar informació sobre el voluntariat no va ser difícil, sinó casualitat. Un dia veient la televisió va sortir un anunci “HACESFALTA.ORG” i vaig entrar a la pàgina Web, on hi havia diferents tipus de voluntariat i la A.E.C.C. que necessitava gent per Oncologia Infantil, així que vaig enviar la sol·licitud i em van trucar. Vaig fer dues reunions grupals, una entrevista i un curs sobre el càncer. Un cop aprovat, em van comentar que necessitaven gent per fer el voluntariat a la ludoteca del Taulí.
4. Havies sigut voluntària abans? On? Podries fer una petita comparació i valoració sobre els voluntariats fets?
No he sigut voluntària abans, només he col·laborat en diferents curses solidàries.
5. Per què vas decidir centrar-te en el voluntariat sociosanitari infantil? Havies sigut voluntària en un altre àmbit que no fos amb nens?
Quan vaig pensar en ser voluntària tenia clar que seria amb nens. Penso que són els més fràgils i tots haurien de tenir una infància feliç. No sabia quin tipus de voluntariat faria perquè mai havia sentit parlar d’aquest tema, però quan em van plantejar el servei de ludoteca per a nens hospitalitzats em va semblar molt bona idea.
6. Quines van ser les teves motivacions i interessos inicials?
La major motivació és pensar que amb molt poc, pots ajudar a algú que ho necessita.
7. Quines dificultats o facilitats vas tenir en el moment de fer-te voluntària i durant el teu trajecte?
Tot van ser facilitats. Tant el personal de la A.E.C.C. com l’Auxi, responsable del voluntariat del Taulí, em van ajudar des del primer dia, perquè tot i que vaig començar amb moltes ganes també tenia molta por de si seria capaç de fer-ho.
8. Què sents? T’omple? Quin creus que és el teu grau d’afectació sobre voluntàriat i com ha canviat al llarg del temps?
Em sento molt bé i cada dia que passa millor. La majoria dels pares amb nens ingressats són molt agraïts i poder compartir una estona de joc amb nens que passen per un moment difícil és molt gratificant. Només el somriure d’un nen en aquesta situació ja és motiu suficient per sentir-te bé.
9. Has pensat en deixar-lo alguna vegada? (No per motius personals)
No, mai.
10. Recomanaries aquesta experiència?
Sí, totalment. Crec que tothom hauria de provar a ser, només un dia, voluntari. Això faria que més gent es fes voluntària, estic segura.
11. Quina creus què és l’aportació dels voluntaris en la vida dels malalts? On t’agradaria que arribés el voluntariat?
Penso que aportem una mica d’aire a les persones que es veuen obligades a estar dies tancats en un hospital. El voluntariat hauria d’arribar a totes les persones que d’una manera o altre necessiten companyia en un moment donat.
12. Creus que la societat actual és conscient dels voluntariats i del que aporten a aquesta? El món necessita més voluntaris?
No crec que la societat actual sigui conscient. Potser no hi ha molta informació sobre aquest tema i la gent pot pensar que has de tenir alguns estudis concrets per ser voluntari. Normalment fins que no et passa alguna cosa i coneixes els diferents voluntariats que hi ha, no ets conscient de la falta que fan els voluntaris.
Annexos 3. Entrevista Xavier Puig
1. Ens podries fer una breu presentació (nom, edat, a què et dediques…)
Em dic Xavier Puig i tinc 61 anys. Des que ara fa 3 anys em vaig jubilar anticipadament em dedico prioritàriament a tasques de voluntariat en diferents àmbits. Anteriorment era un alt directiu d’una empresa multinacional.
2. Des de quan ets voluntari a la ludoteca ?
Fa un any i mig que sóc voluntari del Parc Taulí, en concret a la planta de Pediatria on faig màgia hospitalària. Principalment la faig a les habitacions dels pacients encara que puntualment també a la Ludoteca.
3. Com vas arribar a ser voluntari al Taulí ? Va ser fàcil trobar coneixement i informació sobre el voluntariat ?
Jo vaig començar aquest tipus de voluntariat a l’Hospital de la Vall d’Hebrón de Barcelona fa 3 anys concretament a Oncologia Pediàtrica. Donada l’experiència que havia adquirit allà i residint a Sant Quirze del Vallès vaig apropar-me al Parc Taulí per a oferir aquesta mateixa activitat. Després d’un parell d’entrevistes i de la corresponent valoració sobre la conveniència i l’encaix d’aquesta activitat amb tota la resta que es duen a terme, m’hi vaig incorporar.
4. Havies sigut voluntari abans ? Podríes fer una petita comparació i valoració sobre els voluntariats fets ?
Efectivament ja havia fet de voluntari com he comentat en l’àmbit hospitalari i també en d’altres àmbits com ara col.laborant en el Gran Recapta, La Marató de TV3 o bé en entitats com Oncolliga. Només serien comparables les realitzades en els hospitals perquè les altres són activitats molt diverses. En el cas de Barcelona, en estar relacionat amb l’Oncologia, les situacions solen ésser més crítiques i de llarga durada. Al Taulí els pacients acostumen a tenir ingressos molt més curts i les seves patologíes són habitualment menys crítiques. El contingut de la meva feina és el mateix en ambdós llocs.
5. Per què vas decidir centrar-te en el voluntariat sociosanitari infantil ? Havies sigut voluntari en un altre àmbit que no fos amb nens ?
La meva primera motiviació va ser la relacionada amb el càncer i l’oportunitat va sorgir en Oncologia Pediàtrica. El fet de desenvolupar-se en un hospital també era una motivació per a mí en agraïment els tractes i atencions rebudes anteriorment en el meu propi procés oncològic. Després d’haver-m’hi iniciat, em va semblar molt interessant fins el punt que vaig proposar-me fer-ho també a Pediatria del Parc Taulí.
6. Quines van ser les teves motivacions i interessos inicials ?
El mateix que en el punt anterior.
7. Quines dificultats o facilitats vas tenir en el moment de fer-te voluntari i durant el teu trajecte ?
Jo no en diria dificultats, més aviat es va tractar d’un procés d’adaptació. En primer lloc jo no sóc un mag professional que un bon dia decideix fer un voluntariat. Jo em considero un voluntari que ha après una nova disciplina (per a mi) i que l’ha posat al servei d’un voluntariat específic. Em va requerir l’esforç d’aprendre i practicar molt per a poder fer l’activitat que faig avui en dia. Abans no vaig poder comencar a posar-ho en pràctica. El segon tema va ser adaptar-me a l’entorn hospitalari que té les seves pròpies pautes de funcionament, tot respectant les situacions de cada pacient i cuidadors, així com el bon funcionament de les unitats d’infermeria amb les que m’he de relacionar. Evidentment, en aquest camí també he fet aquelles sessions de formació que són preceptives abans d’iniciar una activitat d’aquestes característiques, així com aquelles que han anat sorgint i que faciliten encarar les diferents situacions en les que et trobes.
8. Què sents ? T’omple ? Quin creus que és el teu grau d’afectació sobre voluntariat i com ha canviat al llarg del temps ?
Les tasques de voluntariat ajuden a crèixer com a persona. A part de les habilitats necessàries per a relacionar-te amb les persones amb les que estàs en contacte, hi ha un traspàs d’energia positiva que els voluntaris transmetem. Aquesta ajuda a les persones que estàn passant per dificultats a afrontar-les amb un xic d’optimisme. També translladem la sensació a aquestes persones, que no estàn sols/soles i que hi ha persones disposades altruístament a donar una part del seu temps i la seva energia per a millorar la situació dels altres. En essència, aquesta activitat et transmet la sensació que ets una persona socialment útil i que treballa pel benestar dels altres. Al mateix temps, reculls l’agraïment implícit o explícit dels pacients i els seus cuidadors.
Des d’un punt de vista emocional sempre és més el què rebem que no pas el què donem. Les hores als hospitals són dures per a qui n’ha de fer ús. A nivell físic, a més de la duresa que representen els diagnòstics en alguns casos, hi ha els inconvenients de les cures, les pors i incerteses sobre els resultats. En el cas de Pediatria a més, els cuidadors (pares, avis, etc) no poden mostrar el seu neguit per a no preocupar als infants i això fa que ells també necessitin del nostre suport.
9. Has pensat en deixar-ho alguna vegada ?
No en deixar-ho, però sí que he necessitat en una ocasió agafar una mica d’aire fresc i distància per a poder recuperar el nivell d’intensitat i energia que requereix el que faig. No fa pas massa, en molt poc temps vaig perdre uns pacients oncològics. Eren nens i famílies amb els que havía estat tractant durant més d’un any. La gestió emocional d’aquestes pérdues em va costar força. Una vegada superat aquest episodi, vaig tornar amb la mateixa força amb la que ho havia estat fent. De tot i cada dia haig de seguir aprenent.
10. Recomanaries aquesta experiència ?
Sense cap mena de dubte. No obstant això cal tenir molt present les característiques personals de cadascú, especialment pel que fa a la gestió de les emocions en funció del tipus de voluntariat que es vulgui realitzar. Evidentment sempre amb la formació que sigui també necessària.
11. Quina creus que és l’aportació dels voluntaris en la vida dels malalts ? On t’agradaria que arribés el voluntariat ?
Els voluntaris ens hem convertit en una necessitat social de primera magnitut. Una societat que compta amb un gran nombre de voluntariat és una societat emocionalment sana i amb la que val la pena conviure. Qualsevol persona que estigui disposada a donar una part del seu temps i energia per ajudar a d’altres persones, és un bé molt preuat.
Considero que el caràcter obert i generós dels voluntaris són un excel.lent llegat per a les generacions que pujen i que poden veure com altres persones són capaçes de fer un espai a les seves vides, malgrat totes les obligacions que tots tenim, per a dedicar-lo a aquesta noble tasca. El voluntariat també és un fil conductor de bons valors que són percebuts tant pels pacients i acompanyants com pels propis familiars. Els valors es transmeten pels fets.
Aprofito també per a comentar que el voluntariat no pot ser la sol.lució a les mancances que institucionalment corresponen a les administracions per a cobrir les necessitats socials que hauríen d’estar cobertes. El voluntariat ha de ser un complement de qualitat a les actuacions institucionals que corresponen a una societat moderna i avançada.
El voluntariat és cada dia un col.lectiu més preparat perquè hi accedeixen persones amb majors qualificacions personals i professionals. Això fa que el potencial de les seves activitats s’incrementi notablement.
12. Creus que la societat actual és conscient dels voluntariats i del que aporten a aquesta ? El món necessita més voluntaris ?
Penso que la societat és més conscient de la força d’aquest col.lecctiu de persones. Molt probablement no sempre el voluntariat gaudeix de la visibilitat que mereixeria però no penso que ningú faci de voluntari per a tenir visibilitat social. No sería per a ell/a sostenible en el temps. A un voluntari no li calen grans reconeixements, el nostre orgull es veure que la tasca que realitzem té una bona finalitat i que podem col.laborar al benestar d’altres persones. Rebem molt més que no pas el què donem.
M’agradaria acabar amb un missatge que trasllado sempre que puc i en el que crec profundament per a que la gent hi pugui reflexionar:
“La més petita de les accions és molt més important que la més gran de les intencions”
És molt important i necessari que les persones que tinguin alguna inquietut per aquesta activitat passin de les intencions a l’acció. Quantes vegades hem sentit a algú que diu “… m’agradaria fer …. però no tinc temps / no sé si podria / etc…” A aquestes persones els dic que les intecions estàn molt bé si s’acompanyen d’accions concretes. No cal dedicar la vida al voluntariat però sempre pots començar amb una petita part del teu temps. La societat i tots nosaltres ho agrairem.
Annex 4. Entrevista Toñi i Sílvia
El dia 6 de Desembre del 2019 vam fer-li les següents preguntes.
1. Ens podrieu fer una breu presentació (noms, edats, a què us dediqueu …)?
Jo sóc la Toñi, mare de la pacient. Tinc 51 anys i treballo d’auxiliar d’infermeria en la unitat de psicogeriatria d’aquest hospital, el Parc Taulí. La meva filla es diu Silvia i té 9 anys i està estudiant 4t de primària.
2. Quant de temps va estar ingressada la Silvia al Taulí?
La Silvia va estar ingressada 21 dies.
3. Coneixíeu el servei de voluntariat del Taulí?
Sí, conec aquest servei perquè a la planta que treballo també hi ha voluntaris.
4. El voluntariat ha complert les vostres expectatives? Per què?
Sí, les ha complert totalment. La veritat és que no sabia que a pediatria existia aquest servei i m’ha semblat excel·lent. Silvia i jo vam pensar el mateix, són molt amables i propers.
5. Us heu sentit còmodes i acollides pels voluntaris?
Sí, molt. Els voluntaris fan que et sentis molt còmoda en tot moment.
6. Que us ha semblat la figura de “dinamitzadores de el joc” a la ludoteca?
Les dinamitzadores del joc fan una dedicació molt especial, es nota que ho fan de bon grat i amb delicadesa. A més, entenen un munt de jocs.
7. Quin creieu que és l’aportació dels voluntaris en la vida dels pacients? On us agradaria que arribés el voluntariat?
L’aportació dels voluntaris és distreure els nens i fer que s’oblidin d’on són i perquè.
Seria interessant que el servei de voluntariat arribés a tots els àmbits de l’hospital, especialment a persones d’avançada edat.
8. Creieu que la societat actual és conscient dels voluntariats i del que li aporten? El món necessita més voluntaris?
Generalment la gent no és conscient dels voluntariats, només quan ets usuari de l’hospital.
El món necessita la voluntat de tots per a moltes coses. Per desgràcia, som egoistes i només ens adonem quan realment necessitem l’ajuda dels altres. És clar que el nostre món necessita la voluntat dels voluntaris.