Per cert, l’únic poema -i potser els darrers d’aquells versos menys insuficients que de costum- que es conserva de l’emperador Adrià (Itàlica, 24 de gener de 76 – Baias, 10 de juliol de 138) diu així:

ANIMULA VAGULA, BLANDULA

HOSPES COMESQUE CORPORIS,

QUAE NUN ABIBIS IN LOCA

PALLIDULA, RIGIDA, NUDULA,

NEC, UT SOLES, DABIS IOCOS…

Mínima ànima meva, tendra i flotant, hostessa i companya del meu cos, descendiràs a aquells paratges pàl.lids, rígids i nus, on hauràs de renunciar als jocs d’antany.