Si l’amor es nodreix de música, continua tocant,

doneu-me’n un excés, i així la passió

anirà emmalaltint i, assadollada, en morirà.

Es torna a repetir després de la cadència final;

ah, venia a l’oïda com el so melós

respirant a un voral de violetes,

robant i regalant olors. No toqueu més!

Ara no és pas tan dolça com abans.

Esperit de l’amor, que n’ets d’ardent

i assedegat! Malgrat que el teu poder

sigui tan ample com el mar, no accepta res

-per elevat i valuós que sigui-

que als pocs minuts no minvi en força i en valor.

Són tantes les figures que el desig sap crear

que ell sol és la suprema fantasia.

(William Shakespeare: Nit de Reis. Traducció de Salvador Oliva.)