I seguim el recorregut, el camí d’aquestes boniques lletres…que per cert, no tindrien la mateixa màgia si no fos per l’Antonio Luque, que ens ha ajudat molt!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-Sv8DkCFCiM" width="425" height="350" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/n_4snqJrkJM" width="425" height="350" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3HhbwepQuh8" width="425" height="350" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iHRJNMqvuDY" width="425" height="350" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/bnLbbPXevNI” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Hola Marta!!
Ara sí que he vist i he escoltat el poema. És com veure’ls a la classe per un forat, tenim a l’abast el que ens agradaria veure als pares quan tenim els fills a l’escola.
Gràcies Marta, per obrir-nos aquesta porta!
Música, poesia, màgia…
Gràcies Marta per obrir cada dia la finestra de l’amor.
Gràcies Marta per omplir de llum la nostra vida.
Gràcies Marta per les teves paraules d’ànim.
Gràcies Marta per la teva presència…
Oh, Antonio! Quines paraules tan maques… jo penso el mateix que tu.
Gràcies Marta per ser-hi…
Quines poesies mes maques, ara que i penso i me les miro i remiro trobo el punt de tendresa que posa cada un de nosaltres.
Crec que està genial fins i tot l’Antonio ens ha fet una poesia aquí en els comentaris.
Berta