El pas de la Via Augusta per Catalunya

El traçat de la Via Augusta per Catalunya començava a la Jonquera, un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, pertanyent a la província de Girona.

Els següents punts per on passa la via pertanyen a la província de Girona, no s’han trobat restes de la via però els investigador han trobat dades que passava per allà i queda constancia en els Vasos Apol·linares i en la Tabula Peutinger, les ciutats per on passa són:

  • Sant Pere de Rodes
  • Cap de Creus
  •  Figueres

A continuació la Via Augusta passava per Capsacosta, que es un dels pobles més importants ja que és troben forces restes de la via.

Capsacosta és un poble de muntanya, que es troba a 1.100 metres entre els municipis de la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pere de Seguries, a la comarca del Ripollès.

Aquest poble és conegut per la via romana que passa per allà, aquest tram consisteix en un ramal de la Via Augusta que era denominada pels romans Via Ànnia. Aquest tram de via era un antic camí que servia per comunicar les terres de la Plana de l’Empordà, La Garrotxa, El Ripollès i El Vallespir.

Cal dir que aquesta via de comunicació no només és important per la seva conservació i per les seves obres d’enginyeria, com el clavegaram, els mil·liaris etc, sinó que, aquest ramal és un dels més llargs de la comarca de Girona, era el principal camí que comunicava les terres del nord-est de Catalunya amb Cerdanya i la Plana de Vic.

La via de Capsacosta va ser reaprofitada a l’Edat Mitjana convertint-se en el Camí ral que unia Besalú amb Camprodon, el qual va ser de gran importància en el sector de la mineria, així com una via estratègica per a la incursió dels francesos a la península Ibèrica des del segle XVII al XIX.

DSC_0144[1]

Aquest jaciment arqueòlogic va ser identificat com a via romana al segle XVIII, tot i que no es va fer la primera intervenció arqueològica fins a l’any 1995, amb la consolidació d’alguns trams per fer-los visitables.

En els últims anys l’estat de la via ha estat molt deteriorat pels efectes de l’home i de la natura, per això a requerit molta investigació i una restauració per tal de conservar-la. Tot i així, el fet de que encara perduri ens mostra que va estar molt ben construïda, el procés de construcció que van utilitzar per aquesta calçada va ser:

-Primerament van fer una desforestació i una explanació del terreny, en els terrenys que no estaven anivellats utilitzaven un aparell per anivellar-los, el qual s’anomena corobate.

Corobato

-A continuació van construir el camí en forma de serp, és a dir, formant diferents fragments de distàncies petites sostenint-los amb plataformes. Aquestes plataformes són essencials per a la seva construcció, ja que com hem dit anteriorment sostenien la calçada, en alguns punts arribaven als 3,75 metres d’altura, formant així corbes molt tancades i pendents que rondaven entre el 10 i el 20%.

Actualment aquests blocs de contenció han hagut de ser restaurats, ja que la vegetació i les corbes tancades es van deteriorant.

-El següent pas que van realitzar els romans va ser definir l’amplària de la calçada, a través de dues fileres de pedra ben tallades i de diferents mides. L’amplària de la via és pràcticament regular durant tot el recorregut, d’uns 300 cm, tot i que en alguns punt es de 555 cm.

-Per últim es va instal·lar un sistema de filtració per evacuar l’aigua de la pluja, durant tota la via es podia apreciar  una cuneta d’uns 40 centímetres d’amplària per conduir l’aigua de la pluja fins a las corbes, on es vessava per un costat de la muntanya.  També s’observen trams de la via on es conserven dos desguassos que passen per sota del camí per evacuar les aigües quan el tram de la via és molt llarg i surten per la part baixa de la paret de contenció. En els trams on la paret de contenció és molt alta, hi ha pilons de pedra d’uns 50 a 72 centímetres d’altura, separats entre sí uns dos metres, per tal de que no es produeixin esfondraments.

És necessari mencionar que els materials de construcció que van utilitzar els van extreure de la mateixa muntanya, pràcticament eren còdols i pedres conglomerades, com la via ha patit moltes restauracions actualment només trobem conglomerat. A més a més, cal dir que el camí quan comença al sud de Sant Pau de Segúries, al principi es troba pavimentat, però uns metres més enllà, desprès de trobar les primeres senyals indicatives, en el camí veiem l’enllosat típic de la via romana. Al llarg del camí trobem panells informatius que expliquen els diferents tipus de pedres i la seva finalitat.

Encara ara, en alguns trams de la via es podia observar algun bloc de pedra gravat pels enginyers romans per guiar les rodes dels carros.

Més endavant en el camí, arribem a la Font de l’Arç, un bon refugi per reposar. Seguidament arribem al Coll de Capsacosta, la màxima altura de la via (984 metres) l’indret que limita amb les comarques del Ripollès i de la Garrotxa. Durant aquest tram podem apreciar els elements constructius que hem explicat anteriorment, com els murs de contenció, els pilons guarda-rodes i en trams de dimensions més grans trobem el sistema de clavegueram. També en determinades distàncies veiem les fileres de pedra que s’utilitzaven per desnivellar l’aigua i evitar possibles inundacions. A més a més en alguns trams es pot apreciar la vorera en un bon estat.

DSC_0153So'observa la vorera en bon estat i les fileres de pedra que s’utilitzaven per desnivellar l’aigua

 

Al llarg del viatge trobem dos tipus de vegetació, per una part la zona del Ripollès, un paisatge format principalment per freixes, verns, faigs, alguns roures, prímules o violetes, fins i tot podem veure grans prats de pastura. Per l’altra banda, la vegetació de la Garrotxa, notem un canvi total en el paisatge, amb un caire més mediterrani, amb una vegetació característica d’aquest ambient es troben alzines, lligabosc, herbaci, romegueres, marfull, etc.

DSC_0171[1]

fotografia feta per Marina i Laura

Continuant el camí arribem a Can Sargantana on podem veure que el camí que es bifurca, es poden escollir qualsevol dels dos camins ja que formen part de la via.

Durant l’inici des de Sant Pau Vell i entre mig de Can Sargantana i Cal Ferrer i els Hostalets trobem dos mil·liaris que han estat reconstruïts.

Tot i essent una via secundària com hem dit al principi, és molt rellevant per la seva importància comunicativa. Gràcies a la seva ferma construcció, va poder suportar cap a l’any 1400d.C terratrèmols que van afectar a la comarca de la Garrotxa.

Actualment, contínua sent una artèria de comunicació per  aquestes terres i ha estat declarada Be Cultural d’Interès Nacional, per això està molt ben senyalitzada oferint al visitant un recorregut museïtzat.

Seguidament la Via Augusta passa per la ciutat de Roses on no s’han trobat restes del seu traçat.

La Via Augusta segueix el seu traçat per Empúries, és tracta d’una de les ciutats catalanes més importants en restes romanes, ja que és coneguda per la seva quantitat de jaciments arqueològics que es troben. Empúries va ser una antiga colònia grega que posteriorment va ser aprofitada pels romans i està situada a l’extrem del golf de Roses. Empúries va ser la primera colònia romana que es va instal·lar a la península i va anar agafant molt renom, per aquest motiu els romans van voler que una via hi passés. Primerament van aprofitar l’antiga via Heraclea feta pels ibers, que temps després havia estat restaurada pels grecs. Els romans la van anomenar Via Interior, però poc després la van anomenar Via Augusta.

El següent punt per on circula el traçat de la Via Augusta és Girona, (Gerunda), és una ciutat de la comarca del Gironés, els primers pobladors d’aquesta ciutat van ser els ibers, els quals van construir un oppidum sobre la Via Heraclea, temps després amb l’arribada dels romans la van convertir en Via Augusta.

L’estructura de la ciutat era atípica, no seguia les distribucions hipodàmiques ni centraitzades que utilitzaven habitualment els romans.

La determinació del pas de la Via Augusta per la ciutat de Girona es confirmada a través de tres pedres mil·liàries, que es troben perfectament conservades, assenyalaven la distància precisa des del senyal a la mansió més propera, junt amb altres indicacions com el nom de l’emperador sota el govern del qual s’havia fixat, el nom de la via, i altres.

La Via Augusta segueix el traçat per la ciutat catalana de Sabadell en la província de Barcelona i és  la comarca del Vallès Occidental. El tram de la via que passa per aquesta ciutat va ser identificat a conseqüència de la riuada que es va produir al 1962. Més tard a l’any 1999, una intervenció arqueològica realitzada al camí de Caldes, a l’esquerra del riu Ripoll va deixar al descobert que la capa de via que es conservava era la capa de rodadura pertanyent a la Via Augusta. Així doncs la via travessava d’est a oest la ciutat, passant per mig del nucli urbà de Sabadell.

Després del seu traçat per Sabadell, la Via Augusta passa per Cabrils, on s’han descobert molts assentaments romans, entre ells cal destacar la necròpolis i el tram de la via que es conserva, també té indicat un mil·liari.

A continuació la Via Augusta passava per Martorell, on trobem el Pont del Diable, una de les construccions romanes més ben conservades actualment.

El Pont del Diable es troba entre les ciutats de Martorell i Castellbisbal, uneix les comarques del Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Aquest pont travessa el riu Llobregat per sobre del congost de Martorell, que és el punt de contacte entre la depressió Prelitoral i la serralada Litoral.

DSC_0293[1]

fotografia feta per Marina i Laura

Aquest pont és d’origen romà, va ser construït l’any 10 a.C, és molt important ja que formava part de la Via Augusta i per tant permetia enllaçar les ciutats d’arreu del territori.

L’origen del nom d’aquest pont prové de la llegenda que relata la història d’una anciana que passava cada tarda pel pont per portar aigua d’una font procedent de l’altre costat del riu Llobregat. Un dia el riu es va desbordar i es va portar el pont per davant, la qual cosa significava que la dona es va quedar sense el seu passeig habitual i sense aigua.

Aquella mateixa nit, el diable es va aparèixer a la dona i li va proposar que reconstruiria el pont amb la condició de que se’n portaria el cos i l’ànima del primer vianant que passés per ell. El propòsit del diable era acabar de construir el pont abans que es fes de dia, l’anciana en escoltar aquestes paraules es va il·lusionar i  va acceptar el pacte.

L’endemà, quan l’anciana es disposava a creuar el riu, el pont ja estava construït, però vet aquí que la dona, abans de posar el seu peu sobre el nou pont construït per el diable, va deixar anar un gat perquè passés davant d’ella, la qual cosa significà que ella no va ser el primer vianant que el creues car el gat anava primer.

Davant d’això el diable va haver d’emportar-se al gat, en cos i ànima, i deixar tranquil·la la pobre dona, que va seguir amb el seu hàbit diari, a més a més estava feliç per haver retornat el pont a la població.

Des d’aleshores el pont rep el nom del Pont del Diable, en honor a la llegenda.

Abans de la construcció del pont, segurament el riu Llobregat s’atravessava amb una barca o per un pont de fusta per tal de continuar per la via Augusta, però més endavant el trànsit pel camí va incrementar i per tal de millorar les condicions de pas van construir un pont.

A l’època romana l’estructura del pont constava d’una longitud de 130 metres de llargària i entre les arcades hi havia un espai de 55,1 metres, l’amplària del riu era de 75 metres. L’estructura dels fonaments dels pilars, els quals estaven recolzats en el curs del riu, es desconeixen, del que si que hi ha constància és de l’ús de grapes de plom per ajuntar els blocs de pedra que estaven en contacte amb l’aigua.

DSC_0288[1]

fotografia feta per Marina i Laura

Aquest pont ha estat objecte de diverses hipòtesis sobre la seva estructura, una de les més antigues i importants que es considera com la veritable és; que el pont estava format per una rasant plana i amb nombrosos arcs de mig punt.

Es suposa que el pont era simètric per tant és dedueix que tenia tres arcades, dues laterals de 12,7 metres i una central més gran, de 17,7 metres de llum. Aleshores la superfície del camí quedaria en rampa, amb el punt més elevat al centre del pont, amb una amplària gairebé de 6 metres.

Dibujo

fotografia feta per Marina i Laura

El pont del diable ha patit diverses modificacions, que van tenir lloc en època romànica i gòtica. La primera reconstrucció que ens consta és del 1143,  és dedueix que és va reconstruir per una possible destrucció del pont o per un simple deteriorament. La següent reconstrucció va ser d’obra gòtica i és va iniciar al 1283 i va acabar al 1295.

Actualment el pont es conserva en època gòtica tot i que va ser destruït durant la Guerra Civil al 1939, per tant el pont actual és una reconstrucció que es va fer al 1963, mantenint la mateixa estructura de la reforma gòtica, formant així un arc central de doble angle que té una altura de 21 metres i una llum de 43 metres.

Aquest pont també estava format per un arc de triomf, tenia un sentit honorífic i al mateix temps territorial. L’art de triomf estava situat al final del pont, sobre dues plataformes, aquest arc donava la benvinguda a dos traçats, el de la Via Augusta i al poble del Vallès.

Els materials constructius emprats en la construcció del pont van ser areniscas vermelles del Buntsandstein, una classe de pedra que existeix per tota la zona, principalment dels afloraments de Torrent de les Deveses i les pedres que s’utilitzaven en l’arc honorífic provenien principalment de la cantera de “Cant Raimundet”.

Un altre material de construcció molt important que es va utilitzar en el pont van ser els morters, es van utilitzar per crear els nuclis dels pilars i també per a l’edificació dels murs de contenció.

Actualment l’arc honorífic es troba en procés de reconstrucció. Es pot observar que tot el pont ha estat restaurat tot i que en algunes parts es poden apreciar alguns forats on s’hi veu la veritable pedra romana. La distància que hi ha entre l’arc de triomf i l’arc central està dividida en 22 esglaons, al principi els trobem més amples, però a mesura que ens anem apropant a l’arc central es van fent més estrets. El mateix cas passa per l’altre costat, des de l’arc central fins a l’arribada al poble de Martorell, comencen sent molt estrets i cada cop que ens allunyem de l’arc es van fent més amples.

Per acabar, ens agradaria comentar que quan es travessa l’arc de triomf i es segueix el traçat reconstruït de la Via Augusta, es poden observar lloses al terra amb noms d’arbres típics de la zona, els quals que estan dedicats a diferents divinitats.

collage33333333333

fotografia feta per Marina i Laura

Després d’haver-ho visitat i amb tota la informació obtinguda cal destacar que aquest pont ha estat molt important per la comunicació d’aquestes dues ciutats i per a la bona continuïtat de la Via Augusta.

La Via Augusta continua per Barcelona, (Barcino) és una ciutat on les primeres civilitzacions que trobem són els ibers, la ciutat és deia Barceno, més tard van arribar els romans i la van anomenar Barcino, el seu nom complert era Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, va ser fundada l’any 10 a.C. en els temps de l’emperador August. Barcino va aparèixer en un moment d’impuls urbà, la ciutat tenia la típica estructura romana, és a dir, de forma octogonal i una distribució dels habitatges i els edificis quadriculada.

Tractant-se d’una ciutat de gran poder econòmic era lògic que el traçat de la Via Augusta passés per Barcelona, el traçat que segueix la via actualment es troba a uns cinc metres de profunditat i està intacte, ja que molts trams de via es troben en terrenys privats.

El traçat que segueix la Via Augusta per Barcelona comença al Portal Nou, a prop de l’Arc de Triomf, que també es d’origen romà, seguidament passava per diferents carrers i places:

1.Plaça de Sant Agustí Vell

2.Carrer dels Carders

3.Carrer dels Corders.

4. Plaça de la Llana

5.Carrer de la Bòria

6. Plaça de l’Àngel

7. Baixada de la Llibreteria

8. Carrer de la Llibreteria

9. Plaça de Sant Jaume

10.Carrer del Call

11.Carrer de la Boqueria

Aquesta imatgel’hem agafat d’un bloc, que va fer una estudi sobre el pasa de la Via Augusta per Barcelona.

Un dels punts més importants de la Via Augusta per Catalunya és a la Plaça Molina, aquesta està situada a Barcelona, a l’encreuament del carrer Balmes i la Via Augusta, segueix amb el camí de Sant Gervasi, l’Avinguda Diagonal i els Túnels de Vallvidriera.

CIMG3857 CIMG3853

Per altra banda, un altre punt molt important del tram de via que trobem és a la Plaça Vila de Madrid, on es troba una necròpolis romana, per allà passava la Via Sepulcral, la qual és un ramal de la via Augusta.

Després de Barcelona, la Via Augusta continua el seu traçat per Sitges. En aquesta ciutat, durant treballs d’aixecament d’un camí rural es van descobrir dues sitges ibèriques que quedaren al marge del camí. Després de varies investigacions que es varen realitzar a la zona, es va descobrir que en aquests campaments ibers també hi havia constància de restes romanes ja que es van descobrir nombrosos fragments de ceràmica. A més a més, a part d’aquestes investigacions, es van trobar pels voltants de la zona “terra sigiltada” i algun dolium, això ha fet pensar a molts investigadors que possiblement la Via Augusta passés per allà i que segurament es comuniqués amb Girona.

El punt següent per on passa la Via Augusta és el Vendrell, un municipi que es troba a la comarca del Baix Penedès, a 28 km de Tarragona. S’han trobat diverses restes arqueològiques sobre assentaments romans, també s’ha trobat constància del pas de la Via Augusta.  Actualment aquest tram de via s’ha convertit en una ruta per passejar.

Seguidament passa per Torredembarra, és una vil·la que forma part de la comarca del Tarragonès. S’hi han trobat restes d’un assentament romà en el qual unes d’elles pertanyen a un hostal,aquest està situat al costat de la Via Augusta.

Tarragona (Tarraco), és una ciutat que es troba en el sud de Catalunya i és la capital de la província de Tarragona. Els primers habitants dels quals tenim constància són els ibers.

Després de les guerres púniques amb la victoria de l’exèrcit romà, van instal·lar un campament per tal d’assegurar les victòries de la provincia. Però poc a poc aquest assentament militar és va fer cada vegada més important, ja que tenia una bona situació estratègica i és  va començar a formar una ciutat al segle II a.C, pel general Escipi

Més tard l’any 45 a.C Juliol Cessar proclama a la població Colònia Iulia Urbs.
Una vegada es proclamada la ciutat colònia, és van començar a construir grans monuments com temples, termes, teatres, el fórum romà i així es va convertir en una de les principals ciutats de la península ibérica, i també es va convertir en una de les capitals de la província romana, Hispània Citerior o Hispània Tarraconensis.  Va arribar a tenir més de 30.000 habitants.
Octavi August, essent emperador va fer grans reformes a la ciutat de Tarraco i va fer construir altres grans monuments com el circ, l’amfiateatre, un aqüeducte i molts més edificis. Per millorar la comunicació amb les altres ciutats i així crear una xarxa comunicativa, va fer passar la Via Agusta per mig de la ciutat.

A l’actualitat, moltes investigacions portades per arqueòlegs han aconseguit restaurar i establir el possible camí que seguia la via Augusta per la ciutat de Tarraco.

Durant l’Edat Mitjana hi ha constància d’un camí enllosat, anomenat vico lasti, diverses investigacions han determinat que aquest camí s’havia construït amb la muralla antiga que envoltava la ciutat,  però quan la ciutat va créixer  van enderrocar-la per tal d’augmentar-la. Aquest camí, es tracta de la Via Augusta però a l’Edat Mitjana el van restaurar i el van anomenar vico lasti.

La via Augusta segueix el seu trajecte  per el Portal de Sant Francesc, seguint la direcció al Pont de Pedra del Francolí, passant pel carrer Estanislau Figueres i el vell camí de la Paret Alta.

Seguidament el traçat de la Via Augusta passa per la necròpolis de Tarraco.

A continuació a uns 20 kilòmetres de la ciutat de Tarraco, la Via Augusta continua pel seu traçat i els romans per tal de senyalitzar aquesta van construir un arc honorífic, més conegut com l’Arc de Berà.

L’Arc de Berà és un monument honorífic que està situat en el municipi de Roda de Berà. Aquest arc va ser construït per Luci Lucini Sura, que el va costejar amb els diners del seu testament. Per les característiques arquitectòniques que presenta l’arc es situa durant el regnat d’August, ja que aquest arc va ser dedicat a ell per les seves virtuts i construccions que va fer a la ciutat de Tarraco.

IMG_20130806_204903

Fotografia feta per Marina I Laura

Les característiques constructives que presenta aquest arc són senzilles, està construït seguint els esquemes de opus quadratum, la part inferior dels dos pòdiums és de planta rectangular. Sobre els dos pòdiums hi ha un cos central estructurat per quatre lesenes corínties en cadascuna de les façanes.

Les dimensions de l’arc són de 14,65 metres d’altura, 11,84 metres de façana i 3,7 dels costats laterals.  Moltes investigacions confirmen que en el frontó de l’arc hi hauria algun monument però no queda constància d’ells.

Els materials que van utilitzar per a la seva construcció van ser pedres procedents d’una pedrera propera, anomenada n’Elies

Durant la visita vam observar que l’arc és conserva en bon estat car ha estat restaurat moltes vegades, però sempre respectant l’estructura romana. Per sota de l’arc observem el traçat de la Via Augusta que també és conserva, aquest també ha estat restaurat ja que hi circulava qualsevol tipus de vehicle, però en una de les múltiples restauracions al 1936 és va tancar el pas de la via i és va vorejar per no perdre la seva estructura.

En el traçat de la Via Augusta també podem observar que hi ha trossos de l’antiga via.

També és pot observar una pedra en memoria a Luci Lucini Sena, amb una inscripció, aquesta no esta completa ja que els laterals no son originals, tot i així es pot observar que el text diu:

Ex testamento L.Lucini L. Surae consagratum.

IMG_20130806_205205

Fotografia feta per Marina I Laura

També s’observa dues plaques on explica una mica la història de l’arc i una pedra on s’indica que és tracta de la Via Augusta.

IMG_20130806_204751

Fotografia feta per Marina i Laura

Per tant podem dir que aquest arc ha sigut molt important ja que és un dels més importants de tota la península ibèrica i gràcies a les seves reconstruccions es troba en molt ben estat i podem gaudir d’aquest antic monument romà.

El Perelló és un municipi que pertany a la província de Tarragona, està situat a la comarca del Baix Ebre.

El poble està situat a 142 metres d’altitud per sobre de les aigües del barranc de Santes Creus i de Salt.

Els primers orígens que tenim de la ciutat daten de la Prehistòria, ja que s’han trobat pintures rupestres en una cova, més endavant en el temps s’hi van instal·lar els ibers i s’hi han trobat nombroses restes, finalment quan els romans van entrar i van ocupar la península, aquesta ciutat es va convertir en un assentament molt important.

En aquest lloc s’han trobat restes de la Via Augusta que consten en els Vasos de Vicarel·lo i en l’Itinerari d’Antoni.

Actualment de la Via Augusta es conserven 4 kilòmetres, un d’ells passa per l’Ermita de Sant Cristòfol  i es pot observar una bifurcació de dues més endavant hi ha un altre tram de via que es conserva en bones condicions i finalment trobem un últim tram que passa al costat de l’actual autopista N-340 on s’hi pot observar un pont, el qual també pertany a la Via Augusta, el Pont del Barranc dels Garidells.

Al costat de la via trobem diferents desguassos romans per canalitzar l’aigua, i aquests es troben en bones condicions.

El Perelló, per la seva situació, va ser un punt important ja que per allà passaven molts viatgers i comerciants, aleshores per facilitar-ne el seu pas els romans van fer-hi passar la Via Augusta.

Volem fer rellevància al fet de que durant el transcurs de la via trobem alguns pous romans, gràcies a ells ens fa entendre més bé la vida que feien per aquestes contrades els romans.

Per acabar podem recollir que aquesta via la van establir els romans per millorar la comercialització de la zona, gràcies a aquest fet va afavorir el continu trànsit per la via i per això existeixen trams que es conserven en tan bon estat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *