Glossari

En aquest apartat del blog trobareu totes aquelles paraules que no coneixeu:

Agger: (en llatí aggero) un antic terme romà que designava un terraplè, rampa o parapet. S’utilitzava sobretot per la construcció de calçades romanes.

Argila blanca: també anomenada caolinita, és una argila blanca molt pura que s’utilitza per a la fabricació de porcellanes, també per a la fabricació de paper i d’alguns medicaments.

Aristocràcia: és el concepte polític que accepta a aquelles persones que els hi recau el poder polític i econòmic d’un país.

Calç: La calç s’obté de pedra calcària sotmesa a cocció. Es pot utilitzar per a la restauració de construccions antigues, per a la construcció i per al tractament de pells.

Celtes: (en grec ,Κέλτoι ), aquest terme s’utilitza per descriure al poble o al conjunt de pobles de l’Edat del Ferro, parlaven llengües celtes. Una teoria, i la més acceptada del seu origen és la de “l’origen indoeuropeu”, que diu que un grup de pobles procedents de l’Índia i del Pròxim Orient, van emigrar cap a Europa, i d’aquest poble indoeuropeu van sorgir algunes de les civilitzacions més grans d’Europa, com són els grecs, els víkings, els germànics, els romans i els celtes.

Censor romà: era un dels magistrats de l’antiga República romana, la seva funció era supervisar la moralitat pública i el finançament públic.

Còdols: anomenem còdol al fragment de roca de formes arrodonides com a conseqüència de l’erosió. S’utilitza sobretot per la construcció per a fer revoques o mampares.

Curator Viarum: un funcionari de l’Estat que s’encarregava de donar odres per fer treball a la via o per fer-hi reparacions.

Desforestació: anomenem desforestació al procés d’extracció de qualsevol fauna o flora en un territori determinat.

Edil romà: (en llatí Aedilis) hi havia de dos tipus: l’edil curul càrrec que només podien optar els patricis i els plebeus, s’encarregaven de l’ organització dels jocs, dels mercats i de resoldre problemes en el comerç. I l’edil plebeu, càrrec reservat únicament a les persones d’origen plebeu, la seva funció principal era el manteniment de temples.

Gals: són els pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia (Gallia en llatí), és a dir, actualment el que són els territoris actuals de França, Bèlgica, Suïsa, Itàlia i els Països Baixos. Els gals estaven dividits en molts pobles o tribus que es comprenien entre ells, els mateixos pensaments, etc.

Guardarodes: Sistema que s’utilitzava a les vies per guiar les rodes dels carros.

Ibers: Els ibers són un conjunt de pobles procedents de la costa oriental de la Península Ibèrica, que obtenen aquest nom des del segle VI a.C. La “cultura ibèrica” tíngué la seva màxima expansió aproximadament entre la desembocadura del riu Roine i Cadis, aquesta cultura aflorí entre el segle VI al II o el I a.C. Depenent de la romanització de cada zona territorial.

Incineració: és una tècnica de transformació per l’acció del foc que s’utilitza per una part per cremar els cadàvers de persones o d’animals, i d’altra banda com a tècnica pel tractament de residus, junt amb altres tractaments a alta temperatura.

Llossa de pedra: és una peça de pedra, generalment amb forma prismàtica i de grans dimensions, utilitzada com a tapa o tancament d’alguna cosa, o bé formant un o diversos paviments.

Mil·liari, o pedra mil·liària: (del llatí miliarium), és una columna cilíndrica, oval o parale·lepípeda que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passos. Solien ser generalment de pedra.

Patricis: van ser la classe més alta i dirigent de Roma des de la fundació de la ciutat fins al segle II a.C. Constituïen el que podem anomenar l’aristocràcia romana. Els patricis i les seves famílies constitueixen el primer esglaó social i per tant posseïen esclaus, de vegades un gran nombre.
Pla Hipodàmic: és un pla urbanístic que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant illes de cases rectangulars.

Populus Romanus: anomenat també SPQR que és la sigla de la frase llatina Senatus Populus Que Romanus. Servia per referir-se al govern de l’antiga República romana.

Procònsol: fou el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l’ofici mateix de cònsol.

Sacerdotesses: (del llatíVestal),en l’antiga Roma era una sacerdotessa consagrada a la deesa de la llar, Vesta. Havien de ser verges, de pare i mare reconeguts i de gran bellesa, eren escollides a l’edat dels sis a deu anys i la seva responsabilitat màxima era procurar que el foc sagrat del temple de Vesta estigués engegat. Portaven un vel al cal i una làmpada encesa entre les mans.

Sistema de clavegueram: és el sistema d’estructures i canonades usat per a la recollida i transport d’aigües residuals i pluvials d’una població, des del lloc en què es generen fins al lloc què s’aboquen.

Topogràfia: és la ciència que estudia el conjunt de procediments per a determinar la posició d’un punt sobre la superfície de la Terra, tant en planimetria com en altimetria.

Toponímia: és el conjunt de topònims d’un indret, és a dir, els noms d’un lloc. Tamé podem anomenar toponímia l’estudi dels noms del lloc.