La Península Ibèrica va estar habitada per dos pobles, els ibers i els celtes. Els ibers es van assentar a la costa mediterrània, i els celtes a les terres de la Meseta i a la costa atlàntica.
La Romanització en la península Ibèrica va començar al 218 a.C. quan el general Anníbal, un cartaginès va declarar la guerra a Roma, per conquistar-la va creuar l’Estret de Gibraltar i Hispània, i així arribar a Roma (Itàlia).
Llavors els romans es van planejar fer una guerra contra els cartaginesos a Hispània, van manar un exèrcit sota el comandament de Publi Corneli Escipió, aquest va desembarcar en Emporion (Empuries) i va començar la conquesta de les tribus de Catalunya. Aquesta conquesta es va aconseguir ràpidament, després de l’arribada del seu germà P. Escipión, que va assentar la seva base militar a Tarraco, destinada a ser una de les capitals romanes d’Espanya. Quan ja estaven ocupades les zones ibèriques i dividides les forces dels dos germans, l’any 212 a. C., Roma va guanyar la batalla contra Cartago Nova en les Guerres Púniques.
Una vegada acabada la guerra, Roma va començar el procés de Romanització, va aplicar als pobles ibèrics un procés d’aculturació i es van incorporar les maneres d’organització político-social, els costums i les formes culturals pròpies de Roma.
Aquest procés de romanització es va dur a terme en dues fases:
La primera fase va ser després de l’expulsió dels cartaginesos de la Península Ibèrica, així Roma va començar la seva conquesta.
Hispània va quedar dividida entre Hispània Citerior i Hispània Ulterior.
La segona fase es va iniciar quan encara gran part d’Hispània no havia estat conquistada, ja que malgrat que havien estat 500 anys de dominació encara tenien moltes invasions bàrbars.
Una vegada arribat Juli Cessar i August, al segle I a C. Es va impulsar definitivament la conquesta.
El clima de pau i la llunyania dels fronts bèl·lics van contribuir en ella.
Hispània va quedar dividida en tres províncies:
Lusitania, Tarraco i Bètica.
Les conquestes romanes començaven amb la creació de campaments, era el centre principal de l’estratègia militar.
Una vegada conquistada la zona s’establia una colònia o un campament estable, es comportava la construcció d’una muralla.
Quan ja tenien els municipis o les colònies es construïen grans infraestructures i s’establien les obres civils de Roma.
Les infraestructures que construïen es convertien en vitals per al funcionament de la ciutat i de la seva economia, així com la creació dels aqüeductes, el fòrum, les termes i la xarxa de calçades que gràcies a ella van vertebrar el territori peninsular i van contribuir per fomentar l’economia i el comerç de la zona,la xarxa de calçades que gràcies a ella van vertebrar el territori peninsular i van contribuir per fomentar l’economia i el comerç de la zona.