Té més de vint segles d’existència i per ella van penetrar bàrbars i àrabs, va ser una ruta de reis i el seu ús s’ha mantingut fins a l’Edat Moderna. Sempre ha tingut un continu flux de persones, al llarg de la qual cada període històric ha anat impregnant-la de nous elements patrimonials com ara noves poblacions, nous centres econòmics, industrials, noves infraestructures, noves cultures etc.
Aquesta via és va anar reparant entre els anys successius des de l’època de Neró fins al s.III dC.
.jpg "Via Augusta")
La Via Augusta va ser l’eix principal de la xarxa viària en l’època dels romans, ha rebut diferents denominacions segons les èpoques: Via Herculea, Via Heraclea, Camí d’Anibal, Via Exterior, Camí de Sant Vicent Màrtir i Ruta de l’Espart. Però el nom més conegut és Via Augusta pel nom de l’emperador August, ja que va ser ell el que va efectuar entre els anys VIII i II a.C la seva reactivació i diverses reparacions.
El nom de Via Heraclea prové de la llegenda procedent del mític Hèrcules, aquest en un dels seus càstigs ha de conduir una parella de bous que havia robat al monstre Gerió. Per arribar a la península hispánica, traça la via que posteriorment portaria el seu nom.
Al cap d’uns anys, quan el general roma Escipió després d’haver conquerit el territori, va situar a la via Heraclea un sistema de postes, per tal de decorar-les i poc després a la meitat del s.II a.C. va ser senyalitzada i mesurada amb mil·liaris pels romans.
Això es va fer amb l’objectiu de facilitar la circulació de l’exèrcit invasor, és a dir, l’exèrcit romà havia utilitzat la via Heraclea per arribar des de Tarragona fins a l’Ebre.
Posteriorment en el 118 a. de C. la via Heraclea resta unida a la via Domitia que creuava el sud de l’actual França.
A la primera meitat del s. I aC que s’hi edificaren les mansiones o parades que s’esmenten als Vasos Apol·linares i que són el resultat de l’evolució de les postes que hi instal·laren els Escipions.