Traçat de la via per Espanya

 

El recorregut de la via Augusta per Espanya comença a Narbona (Narbonem), és una ciutat que pertany a França , va ser fundada per la colònia romana el 118 a.C. amb el nom de Colònia Narbo Martius.

En aquesta ciutat acabava la via Domitia i començava la via Augusta. A l’ajuntament és conserva encara la via Domitia en l’estat que va quedar al segle IV i es pot apreciar la unió entre Itàlia i Espanya.

Una vegada la Via Augusta passava per Narbona, entrava a la península Ibèrica travessant els Pirineus i arribant a Catalunya, allà passava per les províncies de Girona, Barcelona i Tarragona.

Finalitzat el seu recorregut per Catalunya, el proper punt que trobem de la Via Augusta és a la Comunitat Valenciana, durant aquest recorregut podem trobar 96 monuments que exalten la grandiositat de l’Imperi Romà i s’observen restes de la pròpia calçada, mansions, ponts, arcs monumentals, la toponímia típica d’aquella època, etc.

La Via Augusta travessa les províncies de Castelló i València al llarg de 280km, des del riu Sénia que és el limit de Tarragona fins a la Font de la Figuera que és on comença la prolongació cap a Albacete. Els jaciments arqueològics que es destaquen de cada província són:

• Província de Castelló:

–  A Sant Mateu és un municipi de la Comunitat Valenciana, a l’any 1925, en el seu actual emplaçament es va descobrir un assentament romà i aquest està relacionat en el sentit de proximitat amb el pas de la Via Augusta.

En la comarca de la Plana Alta, és on s’han trobat més restes de la Via Augusta, els llocs més destacats són:

–  En el municipi de Bell-Lloc, on la via creua el municipi de nord a sud, les restes que s’hi han trobat són de 30 m. de llarg i de 5,5 m. d’amplària, actualment aquest tram de via està en procés de recuperació.

–  En el municipi de Borriol, destaca el mil·liari romà del segle III d.C de l’època de l’emperador Deci on s’explica el pas de la via per aquesta localitat.

–  Cabanes, en aquesta ciutat s’han trobat varis fragments de làpides, ceràmiques, i monedes romanes. També s’ha trobat un arc que és creu que era un monument funerari de caràcter privat relacionat amb  una vil·la agrícola propera a la Via Augusta. Tot indica que la ciutat de Cabanes va ser fundada en època romana com una mansió de la via.

L’Arc de Cabanes és l’element més important de la Via Augusta pel seu pas per la Comunitat Valenciana. És un arc de triomf romà construït en el s.II d.C.

–  A Castelló de la Plana s’han trobat restes d’una necròpoli romana, aquesta necròpoli estava en el camí Villamargo. Aquest jaciment trobat reforça la tesi de que la Via Augusta discorria per aquesta calçada.

–  A Poble Tornesa, per un dels seus carrers més importants passa la via, de la qual és conserven encara tres mil·liaris.

–  Al poble de Vilanova d’Alcolea, en el 1992 es van descobrir les restes d’una mansió, aquesta és denominava Ildum, també es va descobrir un mil·liari en bon estat on esta marcat el pas de la Via Augusta.

–  Chillches, per aquesta població passava la via Augusta, les restes que s’hi han trobat són un mil·liari, i algunes restes estructurals.

• Província de València:

-Sagunt (Sagunto) és una ciutat d’origen grec i aliada a Roma, és una ciutat molt important ja que aquí va succeir la segona Guerra Púnica. Es conserva un tram de la via que s’ha restaurat i es troba al museu de la Moreria.

-València (Valentia), va ser fundada pel Cònsol romà Juli Bruto al 138 a.C., aquesta ciutat està situada a la costa mediterrània i és la tercera major població d’Espanya. Sorprenentment, tot i la seva ubicació i la seva importància en l’època romana, no s’hi han trobat restes de la via, però si que s’aprecia la presència romana ja que hi ha restes de domus, del circ, de la necròpolis i part del fòrum.

–Játiva (Saetabis) en aquesta ciutat no s’han trobat restes de la via, però tot i així se sap que per allà passava. Com a curiositat ens agradaria dir que el carrer per on molts investigadors diuen que circula rep el nom de Via Augusta.

• Província d’Alacant:

-En aquesta província es trobava la ciutat romana de Lucetum, nom que rebia antigament la ciutat. No s’hi han trobat restes de la Via Augusta, però en les ciutats de Dénia (Dianium) i Elche (Iizi) si que n’hi trobem.

-Dénia: gràcies a unes excavacions realitzades per l’ajuntament, s’han descobert uns 60 metres de ramal de la Via Augusta que unia aquesta antiga ciutat de Dianium amb la resta de l’Imperi Romà.

-Elche (Iizi): en l’antiga ciutat d’Iizi, que es trobava assentada sobre una elevació de terreny en el jaciment de La Alcudia es troben trams de via ben conservats.

• El següent tram per on circulava la Via Augusta era la Regió de Múrcia:

– Lorca (Elicroca), els mil·liaris o columnes que es troben a Lorca confirmen que la Via Augusta recorria per aquest municipi. Els mil·liaris originals es troben al Museu Arqueològic  Municipal de Lorca. Per la seva importància històrica la Via Augusta s’incorpora a la Xarxa d’Itineraris Ecoturístics de la Regió de Múrcia, com a un itinerari d’interès cultural i ambiental que recorre part del municipi de Lorca a través d’una gran varietat de paisatges: des del Cejo dels Enamorats fins a les planes del camp de Lorca passant pels rius Guadalentín.

-Cartagena (Carthago Nova) és una ciutat que es troba al costat del mar mediterrani, el general romà Escipió. Va envair-la al 209 a.C. i li va posar el nom de Carthago Nova, es va convertir en una de les ciutats més importants d’Hispania. Per tant la Via Augusta havia de passar per allà. Actualment la via està en procés de reconstrucció.

-Lezuza (Libisosa): en el segle II a.C. es construeix la colònia Libisosanorum Foroaugustana, més coneguda com Libisosa, la qual va ser una colònia molt important. Pel que fa a la via, en aquesta ciutat hi trobem marques de les principals senyalitzacions de la Via Augusta.

-Chinchilla de Muntanya-Aragó (Saltigi), és una ciutat que està situada a la part alta d’una plana, empantanada pels rius que baixen del sud. Segons la tradició, el primer origen de la ciutat se li atribueix a Hèrcules, ja que diuen que va posar les primeres pedres de la ciutat. Aquesta ciutat també és molt important, ja que s’esmenta en l’itinerari d’Antoni S’hi han trobat diversos trams de camí de la via.

• Província de Ciutat Real:

-Villanueva: En aquesta ciutat ja estava construïda la via Herculea, creada pels ibers, però ja quan van arribar els romans van establir una moneda pròpia i van reconstruir la via amb el nom de via Augusta.

• Província de Jaén:(situada a l’est de la comunitat autònoma d’Andalusia)

-Jaen: Tenia molt bona comunicació de comerç amb Carthago Nova,  ja des de l’època dels ibers, van establir una via de comunicació per tal de comercialitzar, la qual és denominada Via Augusta

-Andújar: en aquesta ciutat cal destacar el pont d’Andújar, d’origen romà, es va construir al començament del segle II a.C., en temps de Septimio Sever Pío. Aquest pont va per permetre que el camí entre Còrdova i Cástulo, que formava part de la Via Augusta, pogués travessar el riu Betis. Des de llavors ha estat una via essencial de comunicació de la vall del Guadalquivir, en temps recents segueix sent necessàri aquest camí, ha arribat a suportar el tràfic de la N-IV.

-Còrdova és una ciutat d’Andalusia, aquesta està situada a la riba del riu Guadalquivir.
Era la ciutat romana més important de Bètica. S’han torbat diversos mil·liaris (mil·iaris d’Adriano), també es conserven diversos trams de via i ponts que travessaven el riu Guadalquivir.

-Província de Sevilla (Seville): La via Augusta, la qual travessa tota l’Andalusia occidental, va des del camí de Fonts d’Andalusia fins a Palma del Riu, posa en contacte la Campiña amb el Guadalquivir i la Serra Nord. Passant per les ciutats de Écija, Fuentes de Andalucia, Carmona, Hispalis i Dos Hermanas.

–Ècija: Cap al 14 a.C., en època d’August, es va fundar al costat del poblat turdeta la Colònia Augusta Signatura. Es va crear per qüestions de guerra, per tal de poder mobilitzar els soldats per les diferents ciutats, així doncs, van fer passar la Via Augusta per aquesta ciutat.

-Fuentes de Andalucia: En l’Itinerari d’Antonino apareix Obulcula, on es mencionen dos camins que és dirigien a dues cases privades: la primera mansió en el número VIII de la via Hispalis-Corduba i la segona a la via Hispalis-Emerita. Aquesta ciutat també aquesta esmentada en els Vasos Apolinares amb el nom de Obucla.  Encara que no s’hi han trobat restes de la via Augusta, la senyalizació en els mapes més importants d’aquesta època confirmen el seu recorregut per aquesta ciutat.

-Carmona: La Via Augusta segueix el traçat d’aquest camí antic que en part es perpetúa fins avui en alguns trams de la Nacional IV. En època romana la via entrava a Carmona pel camí del Quemadero, avui conegut com a Carrer de Jorge Bonsor i travessava la porta de Carbona.

-Sevilla (Seville): La Via Augusta està oculta sota el camí de l’antic escull (camí en àrab).
Conserva tota la seva longitud, ja que s’aprofita per construir la carretera d’Andulucia.
En temps de Carles II d.C. com ho mostra en un álbum dibuixat a mà per ordre de Floridablanca, demostra que van aprofitar trams de la Via Augusta per construir una nova carretera. El recorregut que segueix la Via Augusta fins a Cadis, aquesta roman en gran part oculta sota l’antiga N-IV. En moltes ocasions no és fàcil determinar per on passava l’antiga calçada ja que ni els gots de Vicarello ni el Itinerari Antoni recullen el recorregut de la Via Augusta.