Una cantera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s’obtenen roques industrials, ornamentals o àrids.
La pedra era el material de construcció més important dels romans i van aconseguir increïbles coses solament amb aquest material sense afegir cap altre. Amb ella van construir canals,muralles,ponts, van posar fonaments i van construir tota la xarxa de calçades.
Unes de les canteres més importants d’Hispània va ser la pedrera del Mèdol, una cantera de pedra calcària de més de e 200 metres de llarg i entre els 10 y 40 metres d’amplada. Va servir per la construcció més importants dels edificis de Tàrraco i també es va utilitzar per la construcció de la via Augusta.
El seu mètode d’extracció es realitzava en diferents fases:
1) Es retirava la terra vegetal.
2) Es feia una primera cava en la qual s’eliminava la pedra espatllada pels elements naturals.
3) L’explotació es feia mitjançant un sistema escalonat, el picapedrer va donant cops creant orificis més o menys amplis, en els orificis es ficaven tascons (cunei) fins que s’extreia el bloc. També es podien ajudar amb barres metàl·liques, com a palanques d’extracció.
4) Finalment, es transportaven els blocs de pedra, utilitzaven la força humana o animal; per enlairar les pedres tenien diferents tipus de maquinària, la més importants era la grua, (magna rola).
També per subjectar els blocs de pedra empraven diferents maneres, les més importants eren quatre: ho podien fer deixant dos petits apèndixs pel qual es podien subjectar amb una corda, també podien fer dues incisions amb forma d’o i per aquí passaven les cordes, una altra manera era perforant el bloc de pedra i pels forats introduïen les cordes, i per últim amb una argolla que mitjançant un passador subjectaven tres petits claus enterrats en el bloc.
A més a més, era molt sovint utilitzar grues, politges, corrioles, bastides…
