Ajudats per la Sara, els nens i nenes han descrit un bosc i un bolet fantàstic. El bolet es diu Tim. Mireu com l’han dibuixat!

Descripció

El bosc més misteriós del món

Enmig d’un oceà hi ha una illa perduda que s’alça com una teulada, allà és on es troba el bosc més misteriós del món.

És ple d’arbres molt alts, tan alts com la Torre Eiffel, i molt vius, tan vius que es poden moure de lloc i tot. Al tronc tenen una porta encantada i quan algú hi entra, desapareix i va a parar a un altre lloc: són portes transportadores i cada arbre et condueix a un lloc diferent.

Aquests arbres fan fruites molt estranyes, com el “sindreló”, una barreja de síndria i meló que pot pesar fins a 105 quilos i és dolç com un caramel; el “kiwitjó”, que és una fruita fastigosa que té gust de peus suats; i el “platoma”, un plàtan amb pela vermella de poma, que té un gust entre salat i àcid.

S’ha de vigilar perquè algunes són verinoses i si les queixales et pots convertir en aranya, rat-penat o en la mateixa fruita amb potes.

En aquest bosc hi fa molt de vent, calent com un volcà en erupció.

En Tim, el bolet tímid

Existeix un bolet tan estrany com tímid. És de la mida d’un contrabaix, però quan té vergonya s’encongeix i es fa de la mida d’una oliva. Té el barret vermell amb unes taques blanques en forma d’estrella i al peu taronja hi té els ulls i una boca petita com una avellana. Els seus cabells són blaus i fins com un fil i va d’aquí cap allà amb les seves potes de granota.

És molt tímid, té molta vergonya quan veu una noia o quan els seus amics es riuen de les seves potes. A més, és un llepafils, no pot sofrir que se li posin al capell les mosques, els cargols, les erugues, les aranyes… Cada matí, després de rentar-se la cara al mar i pentinar-se, esmorza fruits del bosc i toca música pels arbres fins al capvespre, que és quan li agrada enfilar-se per les branques fins al capdamunt per observar l’oceà.