ELS ÒRGANS DELS SENTITS
Els sentits
Els sentits són els que reben l’informació d’allò que passa a l’exterior.
Cadascun dels òrgans dels sentits està especialitzat en la percepció d’una classe de sensacions, per a això posseeix receptors específics.
Els cinc sentits són: la vista, l’olfacte, el gust, el tacte i l’oïda.
Aquí us deixem un link d’un vídeo que ens parla dels òrgans dels sentits:
VÍDEO EXPLICATIU D\’ELS ÒRGANS DELS SENTITS
Malalties dels òrgans dels sentits
Són molt freqüents les alteracions que poden afectar als nostres òrgans dels sentits. La major part d’elles poden corregir-se, encara que per altres encara no s’ha trobat solució. En alguns casos s’arriba a perdre totalment l’ús d’algun sentit important, com poden ser la vista o l’oïda.
Les afeccions més freqüents dels nostres òrgans dels sentits són les que descrivim a continuació:
Malalties de l’oïda
Presbiacúsia: Pèrdua de la capacitat auditiva associada a l’edat.
Malaltia de Ménière: Danys en l’oïda que provoquen vertigen i pèrdua auditiva.
Otitis: Inflamació de l’oïda mitjana.
Sordera: Son els danys en l’oïda interna causats per la intensa exposició al soroll, durant molt temps, no tenen solució, i solen ser causa de pèrdua auditiva. Fins i tot, si la lesió és molt important, provoquen la sordera total.
Malalties de la vista
Presbícia o dificultat per enfocar objectes propers: Vista cansada. És deguda a l’enduriment del cristal·lí amb l’edat.
Astigmatisme: Visió distorsionada a causa que la còrnia o el fons d’ull tenen irregularitats. Es pot corregir amb lents o quirúrgicament.
Miopia: Visió borrosa des de lluny. Es deu a un globus ocular molt allargat. Es pot corregir amb lents o quirúrgicament.
Hipermetropia: Visió borrosa d’aprop. La causa és un globus ocular molt curt.
Glaucoma: Augment de la pressió intraocular que pot provocar ceguesa irreversible per degeneració del nervi òptic.
Cataractes: Pèrdua progressiva de la transparència del cristal·lí que pot arribar a impedir la visió.
Conjuntivitis: Inflamació de la conjuntiva de l’ull.
Malalties del nas
Sinusitis: Inflamació de la mucosa que recobreix els sins paranasals, produïda principalment per l’obstrucció dels conductes que arriben a les fosses nasals.
Rinitis: Inflamació de la mucosa de les fosses nasals, generalment produïda per la grip o per al·lèrgies.
Epistaxis: Sagnat de les fosses nasals, pot produir-se per una gran varietat de causes, entre les que destaca l’hipertensió arterial, la inflamació de la mucosa o els traumatismes digitals (rascar-se).
Malalties del gust
Agèusia total: Incapacitat de detectar qualsevol sabor.
Agèusia parcial: Hi ha capacitat per detectar algun sabor, però no tots.
Agèusia específica: Incapacitat per detectar els sabors de certes substàncies.
Hipogeusia total: Descens en la sensibilitat per a tots els sabors.
Hipogeusia parcial: Descens en la sensibilitat per alguns sabors.
Digueuse: Distorsió en la percepció de sabors,pot haver-hi sensació del gust sense que hi hagi estimules gustatives.
Malalties del tacte
Urticària : Alteració al·lèrgica de la pell caracteritzada per l’aparició sobtada o reiterada de taques, faves o altres manifestacions. En general són com a inflamacions.
Psoriasis: És una malaltia crònica, es caracteritza per l’aparició de plaques escamoses. Es diferencia de la pell normal, ja que obté un color vermellós o castanyer, cobertes per petites escates blanques. Generalment afecta els genolls, el cuir cabellut i el pit.
Dermatitis: És la inflamació de la pell o la dermis. Els símptomes són enrogiment, dolor, exsudació de la zona
afectada. Quan es presenta per un llarg període, sol presentar faves, crostes i molta sequedat de la pell. La seva causa és per paràsits o irritants físics o químics.
Micosi: És una malaltia produïda per fongs, causa molta molèstia perquè genera molta picor i irritació de la pell.
Onicomicosi: Són les afeccions en les ungles, sobretot en les dels peus. Produeix deformacions per engruiximent i esquerdament.
Dermatomicosis : Es presenta entre els dits, produint grans butllofes i esquerdes, es controla ràpidament, però sol sortir novament en èpoques caloroses i molt suoses. Per combatre-les s’empren líquids, pomades, pólvores i en alguns casos medicaments que s’ingereixen o injecten. També és recomanable usar sabates ventilades i canviar-se diàriament els mitjons o mitjes.
La tinya: És una infecció en forma d’anell. Els fongs ataquen els fol·licles pilosos, del cuir cabellut o de la barba. Es presenten erupcions molestes i desagradables, començant amb erupcions vermelles, que cada vegada es fan més grans i més vermelles acompanyades de molta picor.
La Pediculosi: És la parasitosis més freqüent causada per paràsits externs (ectoparàsits) anomenats polls.
Escabiosis o sarna: És una malaltia de la pell produïda per un animalet microscòpic anomenat àcar. Aquest animal, cava galeries sota la pell, allí posa els seus ous i es desenvolupen les seves cries, les quals produeixen gran picor. Aquesta malaltia és molt contagiosa, perquè l’àcar pot passar d’una persona a una altra. La millor forma de controlar aquesta malaltia, és practicar correctament la higiene personal.
L’acne: És una afecció de la pell en la qual queda retinguda la secreció de les glàndules sebàcies que s’inflamen i infecten. Pot ser causats per problemes hormonals, especialment en la pubertat, es presenta tant en els nens com les nenes. Aquesta irritació generalment es presenta en el rostre, però també es localitza en les espatlles i l’esquena. L’acne pot ser tractat amb cremes especials, receptades per metges dermatòlegs. També és molt important el consum d’aliments baixos en greixos.
Heu tingut alguna vegada alguna de les anteriors alteracions en els òrgans dels sentits? Vau ser al metge? Què us va receptar per a la seva desaparició?
😀
El divendres finalitza el termini de comentaris.
Salutacions
El treball dels meus companys m’ha semblat molt resumit però molt correctament explicat ja que gràcies a això m’ajudat a entendre millor aquest tema.
Responent a la pregunta que han dit;si, he tingut algunes d’aquestes malalties entre elles, miopia, que me la van detectar fa uns deu anys i ha causa d’això haig de portar ulleres (aun que últimament no les porto molt). Cada any vaig a la revisió anual al metge per veure com vaig de la vista.
Vam creure que seria millor posar les malalties mes importants dels òrgans dels sentits, perquè quan llegíssiu el nostre article, no es fes pesat ni massa llarg.
Posa’t les ulleres que amb el temps els teus ulls t’ho agrairan!!!!
Vigila amb l’ortografia Adrian.
Salutacions.
Un tema interessant.
Molt bona pregunta també, per cert.
La meva resposta a aquesta pregunta és, que no he tingut mai ninguna d’aquestes malalties per sort.
Respecte a aquest tema “Malalties dels òrgans dels sentits”, he intentat buscar informació, però si sóc sincer no he trobat res.
Nomes per això us dono la meva enhorabona.
Molt bona informació i fins a la pròxima.
Salutacions.
Doncs si, has tingut molta sort al no haver tingut cap de les malalties anteriorment anomenades.
Gràcies Xavier, salutacions.
Molt bon article Anna i Raúl, felicitats companys.
En quant a la vostra pregunta llançada, jo si que he tingut i tinc alguna de les malalties que haveu anomenat anteriorment, he tingut conjuntivitis i el metge em va manar unes gotes que van fer que la meva conjuntivitis desaparegués en uns dies i actualment tinc miopia i astigmatisme que rectifico durant el dia amb ulleres o amb les lentilles.
Salutacions.
No pateixis Marina en un futur et pots operar de la vista i no serà necessari que utilitzis ulleres o lentilles.
Gràcies Marina, salutacions.
Jo si que he tingut alguna de les anteriors alteracions en els òrgans dels sentits.
He tingut Conjuntivitis diverses vegades i l’oculista em va receptar unes gotes i una pomada per a l’ull. Actualment tinc Miopia, 4.75 en l’ull dret i 5.25 en l’ull esquerre, també tinc Astigmatisme en l’ull dret (1.75), que espero poder-me operar quan sigui gran.
També quan era petita vaig tenir Otitis, i el metge em va receptar una pomada.
Gràcies per totes les vostres aportacions!
Jo patia Estrabisme quan era petit però em van operar. Actualment pateixo de Psoriasis en el cuir cabellut que em tracto amb un xampú.
Esperem que us estigui semblant interessant el nostre article.
Felicitats.Aquest és el camí d’un bon blog.
És un bon article, ja que m’ha interessat molt a seguir llegint, perquè hi havien algunes malalties o bastants que desconeixia i amb l’ informació que han pogut aportar l’ Anna i el Raúl, he pogut saber una mica més, ja que jo, desgraciadament, he patit algunes d’aquestes malalties, com per exemple: Otitis, Conjuntivitis i Sinusitis.
La veritat és que és un article curt, molt resumit, ja que hi han moltíssimes malalties més, i han resumit molt el tema i la meva opinió és que està ben fet però podrien haver-li tret molt més benefici al tema de les malalties dels òrgans.
Tinc una pregunta per a vosaltres, a veure si sabríeu respondre-me-la; les malalties del gust, quines són (si hi han) les malalties del gust que duren tota la vida, és a dir, que mai més podries tenir gust?
Salutacions!
Carles, si et fixes bé en l’article penjat, les malalties del gust estan anomenades i explicades anteriorment.
Gràcies, Salutacions.
Anna Maria, però jo tenia una pregunta per vostè que no me a respòs, ni esta en l’article, que era, si en les malalties del gust, i existeix alguna que et quedis sense el sabor del menjar per sempre? Si es aixi, m’agradaria saber quines malalties et deixen sense el alen.
Salutacions i espero una resposta a la meva pregunta, gracias!
A veure Carles, no hi ha cap tractament per resoldre la pèrdua del gust. Quan va associada a una Xerostomia, aquesta pot ser tractada amb saliva artificial o pilocarpina. Quan es troba associat a una infecció bacteriana o fúngica, l’eradicació de la infecció ajuda a la recuperació de les sensacions gustatives.
La Digueuse d’origen traumàtic sol resoldre’s espontàniament.
Millora la teva comprensió lectora, salutacions.
Faig un reces del que han escrit els meus companys i que trobo molt interesant, i he de dir que jo patia miopia de petit i encara en pateixo i lo que recordo que hem van receptar eres unes simples ulleres, concretament jo hi veia pitjor d’un ull que de l’altre pel que hem van posar més graduació en aquest ull, i una qüestio que m’intriga es si aquesta malaltia es posible curar totalment amb ulleres o s’ha d’intervenir quirurgicament agrairia la vostra reposta gràcies.
Bona pregunta!
Vejam, en la major part de les persones amb miopia, per poder enfocar els objectes llunyans sobre la retina, s’ha d’interposar entre aquesta i l’objecte una lent divergent o negativa, ja sigui en la forma d’ulleres, lent de contacte (lentilles) o lent intraocular.
Una altra possibilitat és alterar el valor diòptric de la còrnia mitjançant cirurgia amb làser, es poden aplicar diverses tècniques, com la PKR, LASIK, LASEK o EPILASIK. Quan no és possible la cirurgia làser per corregir el defecte i el pacient no desitja utilitzar ulleres ni lentilles, pot realitzar-se una intervenció mitjançant la qual es col•loca una lent intraocular.
Quan hi ha una gran diferència de refracció entre un ull i un altre (anisometria), l’ull de major graduació corre el perill de no desenvolupar per complet el seu potencial. L’ús de la correcció adequada pot millorar la visió de l’ull afectat si es realitza durant la infància, abans que acabi el desenvolupament visual. Potser basats en aquest fet, hi ha persones que recomanen exercicis visuals per corregir o disminuir la miopia. Però l’efectivitat d’aquests exercicis en l’edat adulta és nul•la.
En els últims anys s’han utilitzat lents de contacte nocturnes que modelen la còrnia i modifiquen la seva poder diòptric per la pressió que exerceixen. Aquestes lents es lleven durant el dia. El tractament es coneix com ortoqueratologia. No ha tingut gran difusió ja que els resultats no són immediats ni duradors, i molts pacients ho abandonen per incomoditat.
En tota persona, àdhuc hipermetrop o emmetrop, l’ull creix acompanyant el ritme de creixement corporal. En els ulls miops l’eix anterior augmenta amb el creixement i per tant augmenta la magnitud de la miopia.
Moltes persones, especialment els pares dels nens miops, veuen amb preocupació aquest fenomen i ho consideren un fracàs del tractament. És necessari recordar que la funció tant d’ulleres com de lents de contacte és aconseguir una visió correcta mentre s’utilitzen.
Vigila amb l’ortografia Andrés!!
Salutacions.
molt ben fet ana maria i raul magrada molt la informacio ke ens eu esplicat estan ben esplicada i els organs del sentit es un tema molt be i treu molta informacio sobre tot adew i sort.
Vigila amb l’ortografia Chaimae i gràcies.
Els meus companys, Ana i Raul, han sigut molt exactes amb el tema. Suposo, des de la meva opinió, que es un tema bastant fàcil i a la vega interessant.
Me pogut donar compte, de que les malalties de l’ull, són les que mes em donen la dificultat d’entendre-les, ja que són malalties una mica difícils, però suposo que amb el temps i estudiant una mica més, ho sabré molt bé.
Sobre el tema nou del bloc; dons molt bé, m’ha semblat un tema molt bo de escollir, molt bé explicat tot, i tot molt complet.
Salutacions
Gràcies Karla, salutacions.
Jo crec que els meus companys han escollit un bon tema, a part de ser un bon tema ho han explicat molt bé perquè ho han fet tipus esquema, i les malalties estan molt ben organitzades.
Aquest tema m’ha agradat i és molt interessant perquè de vegades passem o passarem per aquestes malalties i les malalties que no sapiguem i que mai haguem escoltat ens les expliquen aquí, i si un dia tenim algunes d’aquestes malalties que no coneixiem .. sabrem que malaltia és i que ens pot provocar, tot això ho sabrem gràcies als meus companys Anna i Raúl, també gràcies al blog i al professor julián, i tot això en un futur ho agrairem.
Aqui deixo un vídeo sobre les malalties dels 5 sentits:
http://www.youtube.com/watch?v=27nT6uboinQ&feature=related
Molt bon material visual, gràcies pel teu interès Sandro.
Vigila amb l’ortografia.
Salutacions.
El tacte : La pell és l’òrgan del sentit del tacte. Està formada per dues capes: l’exterior o epidermis i la interior o derma. A la derma hi ha les glàndules sudorípares i els receptors sensorials de la pressió i la temperatura. La informació que capta és enviada, a través dels nervis, a la medul•la espinal i a l’encèfal.
El gust : La llengua és l’òrgan del sentit del gust. A la llengua es troben les papil•les gustatives, que recullen els sabors dolç, amarg, salat i àcid dels aliments i envien la informació a l’encèfal a través del nervi del gust.
L’olfacte : El nas és l’òrgan del sentit de l’olfacte. Està format per dues cavitats que comuniquen amb l’exterior. A la part superior de cada cavitat hi ha la pituïtària, una membrana que capta les olors i envia la informació a l’encèfal pel nervi de l’olfacte.
L’oïda : Les orelles són els òrgans del sentit de l’oïda. El so entra per l’orella externa i xoca amb el timpà que, a través dels ossets de l’orella mitjana, transmet les vibracions a l’orella interna. La informació del so rebuda per l’orella interna és enviada a l’encèfal a través del nervi auditiu.
La vista : Els ulls són els òrgans del sentit de la vista. La llum entra a l’ull a través de la pupil•la i el cristal•lí, una lent que projecta la imatge sobre la retina. La informació de la imatge s’envia a l’encèfal a través del nervi òptic.
un bon aport raul i anna felicitats
El treball dels meus companys m’ha semblat molt resumit però molt correctament explicat ja que gràcies a això m’ajudat a entendre millor aquest tema.Jo tinc ‘estrabisme és la desviació de l’alineament d’un ull en relació a l’altre. Implica la falta de coordinació entre els músculs oculars. Això impedeix fixar la mirada d’ambdós ulls al mateix punt de l’espai, la qual cosa ocasiona una visió binocular incorrecta que pot afectar adversament a la percepció de la profunditat.
Quan l’estrabisme és congènit o es desenvolupa durant la infància, pot causar ambliopia, patologia en la qual el cervell ignora la visió de l’ull desviat encara que aquest sigui capaç de veure amb normalitat.
I lo que em passa ami es que un ulles força mes que un altre.
La meva opinió sobre el treball que han realitzat és bastant bo ja que han resumit las malalties de cada sentit però crec que el que tindrien que haver fet es centrar-se en les malalties d’un o dos sentits i explicar detalladament aquests però igualment està bé.
Centrant-me en la pregunta, és una bona pregunta ja que podem debatir i exposar les nostres malalties i poden veure les variacions i les malalties de cada persona, i la meva resposta és que tinc Psoriasis i com el Raúl vaig anar al metge i utilitzo un xampú especialitzat.
Aquest article, m’ha semblat molt interesant ja que m’agrada molt saber sobre els organs dels sentits, el que més m’ha cridat l’atenciò a sigut les malalties de l’olfacte, ja que és la que més interesant emb sembla.
Altres enfermetats o problemes que podem trobar molts mes problemes poden afectar el nas, entre ells:
Envà nasal desviat: és un desviament de la paret que divideix la cavitat nasal en meitats
Pòlips nasals: masses toves que es desenvolupen en la mucosa nasal o dels sins paranasales
Hemorràgies nasals
Rinitis: inflamació del nas i dels sins paranasales, de vegades causat per al·lèrgies. El principal símptoma és la secreció nasal.
Jo vaig tenir conjuntivitis més d’una vegada, i no és molt agradable.
Conjuntivitis és la inflamació de la conjuntiva, membrana mucosa que recobreix l’interior de les parpelles i que s’estén a la part anterior del globus ocular.
Presenten unes manifestacions comunes (enrogiment, fotofobia i lagrimeo) i altres depenents de la seva causa (lleganyes matutinas en les infeccioses, ganglis augmentats de grandària en les víriques, prurito en les al·lèrgiques, etc), amb una durada entre 1 i 3 setmanes.
Esta molt bé aquest artícle, m’agradat molt, saber més enfermetats que potser eh pogut passar pero no sabía com es deien.
Una abraçada.
Gràcies per totes les vostres aportacions i per tot el vostre interès, aquí acaba el nostre treball del bloc que hem portat a terme durant tota aquesta setmana.
Salutacions!
MOLT BONA FEINA. FELICITATS.
De Part de Arianne:
Penso que l’article que han posat els meus companys Ana i Raúl està molt bé. També penso que és un tema fàcil però interessant.
Segons la pregunta, jo si que he tingut algunes d’aquestes malalties.
Malalties de l’oïda: He tingut otitis. Tic molta facilitat per agafar aquesta malaltia, sóc propensa des de petita.
Malalties de la vista: He tingut conjuntivitis un parell de vegades.
Malalties del nas: També he tingut rinitis, però de girp, alegria no he tingut mai.
Malalties del gust: Mai he tingut cap, només quan em poso malalta del nas que no tinc paladar, el que ens va dir en Julian a classe, però res mes.
Malalties del tacte: He tingut acne que és el normal a l’adolescència, però no he tingut massa.
Per sort només he tingut malalties que es poden curar.
Per l’altre pregunta de que em recitaven per curar-ho:
Malalties de l’oïda: Em recitaven pomada, gotes, xarops o càpsules.
Malalties de la vista: M’han receptat gotes.
Malalties del nas: Per la grip, pastilles o gotes per a les fosses nasals
Malalties del gust: Les gotes per destapar el nas
Malalties del tacte: Només he tingut una mica d’acne, i no me posat res.