Tic: Tòpics i pànic!

Enguany des de l’AMPA, seguint el cicle de conferències iniciat en els darrers cursos, vam organitzar la xerrada TIC: Tòpics i Pànic! (Viure i Sobreviure a les Noves Tecnologies en Família) del professor i membre del Departament Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Juanjo Fernàndez i Sola. El ponent, bon coneixedor del perill que suposen les noves tecnologies, ens va parlar sobre la necessitat de conscienciar als menors dels riscos que suposa fer públiques dades personals a la xarxa. La conferència es va centrar en el tema de la seguretat a Internet, i per a conscienciar l’auditori, el professor Fernández va presentar el que ell anomenà el famiTICàleg, un decàleg per a tractar amb les TIC a la nostra família. Aspectes com l’interès i l’actitud positiva i de respecte per a la relació dels fills amb les TIC; el diàleg i la comunicació amb els menors sobre l’ús que fan de les tecnologies de la informació i el coneixement; l’actitud d’obertura cap a altres fonts d’informació i recursos fora de la xarxa (el dia a dia en família i el món físic més enllà de la web); la planificació a l’hora d’establir horaris i fixar limitacions en l’accés a Internet dels nens; la recomanació d’estar alerta sobre determinats perills que es poden trobar a la xarxa, i la necessitat de no difondre dades personals pròpies o de persones conegudes a la web; la sensibilitat per diferenciar el que està bé i és adequat i el que no amb l’objectiu que els menors respectin el dret a la privacitat de totes les persones; la transparència en l’ús de la xarxa, en aquest sentit el ponent, va insistir molt en la necessitat de col·locar l’ordinador en un espai d’ús comú i de manera que la pantalla sigui visible fàcilment, respectant la privacitat del que fan els fills, però recordant-los que la privacitat està supeditada a la seguretat que no es faci un mal ús de la xarxa; els recursos gratuïts i de pagament que poden facilitar la gestió de les TIC a casa, tals com la formació en les noves tecnologies per controlar d’alguna manera l’ús que fan els nostres fills de l’ordinador, o bé la contractació de serveis de seguretat, filtres de continguts o bloqueig de pàgines web inadequades; la coherència amb les pròpies actuacions respecte a les TIC per tal de donar exemple als fills; i, finalment, l’actuació decicida davant de situacions negatives en l’ús de les TIC, o el reconeixement en cas contrari.

         Les recomanacions d’aquest decàleg només són un breu resum del que va donar de si la conferència del professor Fernández i que va comptar amb un nombrós i interessat auditori. No voldríem acabar l’article sense reproduir les paraules del ponent després de la xerrada col·loqui: “la veritat és que em vaig sentir molt ben acollit, amb aquests pares i mares tan interessants, la pissarra digital (una de les millors del món!) i aquesta escola vostra tan i tan bonica! També vull fer extensiu el meu agraïment a la resta de l’AMPA que va contribuir a l’organització de la xerrada … Per suposat quedo a la disposició dels pares i mares que vulguin fer qualsevol consulta, i que potser el dia de la conferència no se’ls va acudir o no van tenir temps.

De nou, moltes gràcies per la vostra acollida i per les valoracions positives que aportaren els assistents, i endavant amb les bones iniciatives de l’AMPA i de l’escola, fent servir i gaudint de les TIC.    

 

AMPA COL.LEGI VEDRUNA

Rua de Carnaval 2010

Gran rua de Carnaval del col·legi Vedruna el divendres dia 12 de Febrer a les 16h de la tarda. El recorregut de la Rua serà pel carrer Magnes i Pietat fins a la capella de la Pietat i tornar pel mateix itinerari. Durant la rua no hi haurà música. Aniria bé que els alumnes portessin algun objecte i/o instrument per fer soroll. En la cloenda de festa al patí si que hi haurà música. Els pares no podran accedir al pati.

Pessebre vivent solidari 2009

 Divendres 18 de desembre

 

 

Pessebre vivent

 

solidari

 

 

 

  • Les aportacions voluntàries es destinaran al projecte solidari de les comunitats Vedruna de Quezón City i Tagaytay, a Filipines (projecte bianual)
  • Entrada per la Plaça Dr Turon. S’haurà de seguir un circuit marcat i sortir per la mateixa plaça.
  • A les 7h, coca per a tothom al pati de l’escola.

     

     

    de 6 a 7h de la tarda,

     

    davant del Col.legi

     

    VEDRUNA

ORGANITZA

      

                         Col.legi Vedruna-A.M.P.A. Vedruna

 

Amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Arbúcies

 

Castanyada 2009

Us recordem que el dijous dia 29 d’octubre de 2009 els alumnes d’infantil i llar 2 aniran al Roquer a buscar fulles i treballar un paisatge de tardor. Els alumnes de primària aniran a recollir castanyes al Sagrat Cor a la tarda.

 

 

El divendres farem la castanyada tots plegats, de p2 a 6è, a Sant Lluís a la tarda. Una comissió d’alumnes de 6è aniran passant durant aquesta setmana per recordar que vagin portant castanyes, llenya, tres peus, torradores i apuntar el nombre d’avis i/o pares que vulguin venir a torrar castanyes. Recordeu que cal fer les paperines per posar les castanyes i portar la paperera de curs per recollir la brossa. Les paperines d’infantil les faran els alumnes de cicle mitjà i superior. 

 

 

Els alumnes de 6è ajudaran a portar els nens de p3 per anar cap a Sant Lluís. Els alumnes de 5è ajudaran a portar els nens de p4; alguns alumnes de 4t ajudaran a portar els nens de p2, i la resta ajudaran a p5. La sortida dels nens d’infantil es farà des de Sant Lluís, mentre que els nens de primària sortiran de l’escola.    

 

La direcció

Actes de la setmana de Sant Jordi 2009

 Dilluns, 20 d’abril:

  • Activitats de Sant Jordi per cicles a les classes (disfresses, poemes, manualitats, punts de llibre, la llegenda de Sant Jordi)
  • Ambientació de Sant Jordi al claustre amb llibres antics, pergamins, manualitats,…

Dimecres, 22 d’abril:

  • Espectacle musical “L’ocell martinet” per educació infantil i cicle inicial a ¾ d’11 del matí al teatre Centre.
  • Els alumnes de sisè prepararan les roses de Sant Jordi.

Dijous, 23 d’abril:

  • Parada a la plaça de la Vila de venda de llibres a càrrec de l’AMPA Vedruna.
  • Participació per cicles als actes de la plaça amb motiu de la diada de Sant Jordi organitzats per l’ajuntament.
  • Representació de la llegenda de Sant Jordi a càrrec dels grups de P-2 llar i P-5, al pati de l’escola.

Divendres , 24 d’abril:

  • Espectacle musical per cicle mitjà a les 11 del matí al teatre Centre.

   

Coca Solidària Arbúcies-Filipines

Divendres 3 d’abril del 2009

Enguany els alumnes del Col·legi VEDRUNA d’Arbúcies tornem a organitzar un esmorzar solidari al pati. Tots els alumnes de primària organitzats en grups de quatre o cinc persones, prepararem una coca, el dia abans, a casa d’un dels components del grup (previ acord amb la família). Els ingredients per fer la coca aniran a càrrec dels components del grup i només caldrà que la portin a l’escola el divendres 3 d’abril al matí. A l’hora del pati, els alumnes de sisè organitzaran la mostra de coques. Un jurat triarà la coca més bona, la més ben presentada i la més original d’entre totes les presentades. Tot seguit, es repartiran les coques entre tots els alumnes, que faran una aportació voluntària d’un euro. Els diners que es recollint, aquest any i el proper aniran destinats a la campanya “Arbúcies- Manila (Tagaytay), ajudem a Filipines” que hem organitzat des del centre per tal de col·laborar amb la comunitat Vedruna d’aquesta població filipina.

Gràcies per la vostra col·laboració

 

 

TALLER DE PINTURA AL COL·LEGI VEDRUNA

L’ART AL CICLE SUPERIOR :

MIRÓ, VAN GOGH i PICASSO a 5è curs

“El meu amic Van Gogh”. D’aquesta frase , que dóna  títol a una pel·lícula, sorgeix la idea d’aproximar els nostres alumnes a grans artistes del món de la pintura. Picasso, Van Gogh i Miró han estat els autors treballats pels alumnes de 5è aquest segon trimestre.

 La idea és engrescadora i tot un repte. Durant els primers dies hem treballat les barreges de colors primaris per aprendre a fer la resta de colors. També a utilitzar millor la tècnica dels pinzells i tot el material necessari per fer una correcta sessió de pintura. Seguidament hem pintat  un ocell molt bonic i ens hem familiaritzat més amb els colors primaris i secundaris. A partir d’aquí ja podem començar a conèixer més a fons cadascun d’aquests grans pintors : Miró, Picasso i Van Gogh . Després  hem estat prou engrescats per a començar a pintar. Els resultats han sigut molt bons!

 Ara aquests artistes ja no són simplement noms, fins i tot, ara els alumnes en reconeixen el seu rostre i aspectes anecdòtics de la seva vida.

 Amb aquesta activitat volem introduir els nens i nenes en el camp de l’art plàstic i fer-los partíceps de manifestacions artístiques, com és el cas de la pintura. La idea de treballar el llenguatge plàstic de la mà d’un artista conegut, té com a objectius:

 – Conèixer a fons la vida i l’obra d’un pintor, i així introduir l’alumne en aquest món  i alhora fer-lo conscient de la seva sensibilitat . 

 –  Desenvolupar el gust per la pintura per així  poder valorar les obres d’art  i proporcionar destreses i tècniques per estimular la seva creativitat i la llibertat expressiva .

– Analitzar i valorar les produccions pròpies, les dels companys i les d’aquests grans genis de la pintura.

– Afavorir l’actitud crítica i el treball en grup.

– Iniciar els alumnes en algunes de les manifestacions culturals del seu entorn visitant museu, exposicions de pintura i escultura, consultar llibres d’art, etc.

            Animeu-vos a pintar i a descobrir l’apassionant món de l’art!

                                                                            

Com s’ha de llegir la Bíblia?

Si algun dia un alumne em preguntés com s’ha de llegir la Bíblia em posaria en un seriós compromís, ja que és una qüestió complexa i difícil de respondre. Per llegir la Bíblia cal tenir en compte una sèrie de criteris i orientacions. Quan llegim un text o un capítol qualsevol d’algun dels llibres que formen la Bíblia, hem de tenir en compte el context a què es refereix, perquè si no ho fem el text es descontextualitza i tal com assenyala el bibliòleg i bon amic, Justino Martínez[1]: “Un Texto fuera de su Contexto puede servir para cualquier Pretexto”.Cada llibre, cada capítol i cada verset es refereix a determinats contextos literaris, històrics, culturals, socio-polítics, i religiosos. I per aquesta raó és imprescindible conèixer els contextos en què foren escrits i explicats els diferents llibres que formen la Bíblia. Des de la manera d’escriure (narracions, càntics provinents de tradicions orals, salms, proverbis, evangelis, cartes, llibres profètics, històrics, deuterocanònics, poètics, espirituals, pedagògics, jurídics, etc.), i els diferents recursos literaris (l’existència de diverses tradicions[2], sovint entrellaçades, i traduccions [hebrea i grega], determinades expressions i conceptes[3], costums, idees, etc.; el marc geogràfic i històric, el temps històric a què es refereix cada llibre (des de l’època patriarcal dels segles XVIII-XIII, passant per la sortida d’Egipte a mitjans del segle XIII, l’assentament a Palestina de finals del segle XIII, l’època dels Jutges durant els segles XII-XI, la monarquia unida 1030-931 aproximadament, els dos regnes del 939 al 586, l’exili a Babilònia 538-333, l’època de domini persa 538-333, l’època grega 332-63, fins a l’inici de la dominació romana a l’any 63 aC); i considerant els contextos econòmics, polítics, socials, culturals i religiosos de cada moment i de cada situació. En aquest sentit, hem de tenir en compte, que no és el mateix el grau d’independència política, econòmica, cultural i religiosa del poble d’Israel des de l’assentament a Palestina fins a la formació dels dos regnes (vegeu per exemple els llibres del Deuteronomi, Jutges, o el primer llibre dels Reis), que durant el captiveri a Egipte o l’exili a Babilònia (vegeu el llibre de l’Èxode pel que fa a l’opressió egípcia, o el segon llibre dels Reis, Ezequiel, Lamentacions, Isaïes, Jeremies, o els quatre Càntics del Servent, respecte a la traumàtica experiència de l’exili babilònic. Fins i tot el llibre del Gènesi (sobretot els primers 11 capítols), escrit entorn el 550 aC, durant el confinament a Babilònia, reflecteix l’etapa de l’exili, esdevenint un llibre clarament contestatari (contracultural), en oposició a la cultura i la religiositat dominant.           

Un cop assenyalada aquesta consideració, passarem a enumerar un seguit de criteris a tenir en compte a l’hora de llegir, comprendre i interpretar els missatges de la bíblia. És recomanable començar pel principi de cada llibre i llegir capítol rere capítol, seguint l’ordre preestablert, fins a l’acabament. En el cas del llibre de Jonàs, és imprescindible fer-ho d’aquesta manera, ja que el darrer capítol: Misericòrdia de Déu i indignació de Jonàs, finalitza amb una pregunta retòrica que fa referència als altres capítols del llibre. Cal fixar-se sobretot en els principis (les introduccions) i els acabaments (els desenllaços) de cada llibre, capítol i verset, perquè és on se solen apuntar les claus per entendre i interpretar els missatges de cada lectura. Tanmateix, però, no podem obviar que els versets formen part d’un tot, i que s’han de comprendre en el seu conjunt. El criteri de la successió cronològica és vàlid a tots els nivells, tant pel que fa a la lectura de llibres sencers, capítols i versets. En aquesta línia destaca l’Evangeli de Lluc, capítol 15, 1-32, redactat d’una manera que només es pot entendre des d’una visió de conjunt; si llegim els versos per separat perd el sentit originari.    

Un segon criteri respon a la idea de la lectura atenta i curosa. Cal llegir el llibre, capítol i verset tantes vegades com faci falta; s’ha de llegir i rellegir; centrar-se en el context (literari, històric, polític, social, cultural i religiós), fixar-se en els títols dels diferents capítols, que sovint són d’allò més reveladors per entendre els missatges, en els personatges[4] que hi apareixen (en les seves accions, gestos i actituds), en les diverses temàtiques (en aquest punt diferenciaríem entre l’Antic i el Nou Testament; en el primer hi predominen aspectes com la fam, la mort, la guerra, la misericòrdia, el pecat, el càstig, l’amor, la fraternitat, o l’aliança, entre d’altres; en el segon els temes més recurrents són les paraules i els fets de Jesús, les paràboles, els miracles i les guaricions, la passió, mort i resurrecció, la fe en el missatge de Jesús, els inicis del cristianisme i l’expansió de la bona nova de Jesús), en les paraules clau (paraules que es repeteixen constantment), en les simbologies, en els detalls, en l’ús de determinades expressions, en les preguntes retòriques o preguntes sense resposta[5], fetes amb la finalitat d’interaccionar amb el lector (en aquesta línia destaca l’Evangeli de Marc on hi trobem més de 100 preguntes retòriques), en les notes al peu (les notes a peu de pàgina sovint poden clarificar i precisar possibles dubtes i determinades dificultats de lectura). Per altra banda també cal anotar els dubtes, les preguntes, les dificultats de comprensió, i d’interpretació que ens pugui suscitar la lectura del llibre, capítol o verset que estiguem treballant.

En aquest sentit, destaquen alguns dels textos que vam treballar a la classe. Per exemple el llibre de Rut, comença amb el vers: “En l’època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país”, aquesta frase ens està donant pistes sobre quin era el context socio-econòmic d’aquella època; o per exemple el primer llibre de Samuel, capítol 3, que comença amb el vers: “El noi Samuel vivia … En aquell temps, el senyor comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió”, una expressió que respon a un recurs per exagerar la importància de l’aparició del senyor a Samuel com a un fet extraordinari. O, encara, en els quatre evangelis (Nou Testament) quan es narra l’entrada de Jesús a Jerusalem, la importància i reiteració del pollí, el burro, com a mitjà de transport dels pobres i humils en contraposició al cavall reial (com a símbol dels reis); i que emparenta amb el novè vers del novè capítol del llibre de Zacaries (Antic Testament) quan diu: “… Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera”.

Pel que fa a les preguntes retòriques, destaca el capítol 4 de l’Evangeli de Marc, on Jesús explica el perquè de les paràboles: “mirin bé, però no hi vegin; escoltin, però no entenguin, no fos cas que es convertissin i fossin perdonats”; que, a més de ser una pregunta retòrica que busca l’afecte contrari en el lector o oient, és una referència creuada[6] al llibre d’Isaïes capítol 6, 1-13, que diu: “Escoltareu, però no entendreu; mirareu, però no comprendreu”.    

A l’hora de llegir i interpretar el Nou Testament, i més específicament els evangelis,  hem de tenir en compte l’ordre en què foren escrits (Marc 65-69 dC, Mateu i Lluc 80-85 dC, i Joan 95-100 dC aproximadament) i les relacions de dependència i influència entre els mateixos respecte de les fonts emprades; en quines tradicions primer orals i després escrites[7] s’han basat; de quines fonts s’han nodrit (de les primeres comunitats de cristians, de la font Q, etc.); diferenciar els evangelis sinòptics (Marc, Mateu i Lluc) del de Joan[8]; fixar-se amb les similituds i les diferències entre els mateixos sinòptics: l’estructuració dels continguts de l’evangeli en un esquema general comú (preparació del ministeri de Jesús, ministeri a Galilea, viatge a Jerusalem, passió, mort i resurrecció), els versets comuns i propis de cada autor, les tradicions simples, dobles i triples, els duplicats (tradicions que apareixen dues vegades en un mateix evangeli), les referències creuades entre el Nou i l’Antic Testament pel que fa a determinades expressions (com per exemple Fill de l’Home que apareix en l’Evangeli de Marc i en els llibres d’Ezequiel i Daniel), a cites textuals (com el cas de l’Evangeli de Mateu capítol 12, 18-21 i el llibre d’Isaïes capítol 42, 1-4), o al·lusions directes a la terminologia pròpia de l’Antic Testament (es presenta a Jesús com el nou Adam, apareixen referències als animals feréstecs i domèstics dels llibres del Gènesi i d’Isaïes).

Per posar un exemple concret de l’estructuració dels evangelis   en un mateix esquema general, ens hem fixant en el de Marc, on a mesura que es va avançant en la lectura respon a les preguntes: qui és realment Jesús?, què diu el poble, i entre aquest els deixebles, sobre la persona de Jesús?, fins que s’arriba a l’afirmació per part d’un pagà: “Aquest home era Fill de Déu“. A més, pel que fa a la pregunta qui és realment Jesús, ja des del començament de l’evangeli, es posa molt èmfasi en presentar a Jesús com el messies, el fill de Déu; una afirmació, per altra banda, que va apareixent de forma recurrent al llarg de la lectura amb expressions equivalents del tipus (Fill estimat, el Crist, Fill de l’Home, Fill de David, Fill de Déu, etc.).

Tanmateix, a banda del fil conductor al voltant de la identitat de Jesús, l’Evangeli de Marc, i per extensió els demés evangelis sinòptics, també es poden estructurar en relació a l’espai geogràfic en el qual es va moure Jesús (ministeri a Galilea i més enllà de les fronteres, la pujada a Jerusalem, i a Jerusalem), o segons les relacions de la persona de Jesús (Jesús i els seus deixebles, multituds i adversaris; la manca d’entesa entre Jesús i els seus deixebles; i Jesús i els seus deixebles davant els adversaris a Jerusalem).

Malgrat tots aquests criteris i orientacions, tal com assenyala el bibliòleg Justino Martínez, per comprendre i interpretar la bíblia, s’han de seguir les pistes d’accés al tresor que el text ens ofereix. Cal localitzar i esbrinar el fil conductor, les temàtiques i les paraules clau per entendre el missatge del senyor, les paraules de Déu. Ens hem de centrar en el fil conductor i gaudir a cada etapa dels avatars del camí, des de l’inici fins al final. Hem de saber veure quin és el propòsit, la intenció i la finalitat del missatge de Déu al lector o oient. En aquest sentit, no hem d’oblidar que la Bíblia és una selecció de llibres i textos escrits des de la fe i per a la fe. En definitiva, aquest seguit de criteris i orientacions ens poden servir per encarar d’una altra manera la lectura de la Bíblia; per intentar entendre-la, per esbrinar la riquesa de cada llibre, capítol i text. Hem de llegir i rellegir, analitzar i contextualitzar, identificar les preguntes i els perquès, esbrinar els motius i les finalitats deliberades i subliminals dels textos; i tenir en compte la manera com se’ns presenten els textos (gèneres literaris, història del text, redaccions successives, esmenes, correccions, etc.). A cada nova lectura, a cada nova situació personal, descobrirem nous missatges i sentits que ens ajudaran a entendre-la una mica millor, ja que tal com apunta Justino: “Leer la Biblia lleva poco tiempo, pero comprenderla lleva toda una vida”. En altres paraules, hem de recollir i menjar la fruita de l’horta de la Bíblia nosaltres mateixos. Cadascú ha de descobrir i assimilar la Bíblia a la seva manera, i és que com molt bé descriu Justino Martínez: “La Biblia es como una nuez, guarda un secreto que hay que descascar con cariño y saborear despacito”. La lectura de la Bíblia des de la vida, des del dia a dia, des de la realitat que ens envolta, i com a integrants d’una comunitat de fe que llegeix i escolta la paraula de Déu, és interpel·lada per ella i es compromet a donar una resposta solidària, ens ha de servir per escoltar a Déu avui a través dels gemecs de la humanitat. La paraula de Déu ens pot servir per il·luminar i donar resposta  els conflictes i les dificultats que se’ns presenten dia a dia. 


[1] Justino Martínez Pérez és membre de l’Associació Bíblica de Catalunya, de l’Associació Bíblica Espanyola i professor del Centre d’Estudis Pastorals. [2] Sobre la qüestió de la pluralitat de tradicions, vam poder veure com en els capítols 2 i 3 del llibre de l’Èxode es parlava de dos noms diferents (Jetró i Reuel) per referir-se a una mateixa persona, el sacerdot de Madian i sogre de Moisès. 

[3] En alguns textos (Mc 3, 20-35; Mc 6, 1-6 és indispensable conèixer el sentit que pels jueus tenia el concepte germà com a parent pròxim, i no en termes estrictament biològics, ja que si no pot tergiversar la interpretació de les lectures. A més, Jesús es val d’aquest sentit més ampli per mostrar un nou concepte de família de Déu (poble de Déu), perquè en la fe tots som germans. Respon a la idea d’un Jesús universal, de tots i per a tots, que no és exclusiu de ningú.

[4] En el cas del Nou Testament, destaquen els personatges-mirall com per exemple la samaritana, el deixeble estimat, el bon samarità, el cec de naixement, etc. Són personatges sense nom, sense identitat, que es caracteritzen per la seva universalitat, i en els quals tots ens hi podem sentir identificats. 

[5] Les preguntes retòriques es caracteritzen per a la utilització d’un llenguatge irònic, paradoxal i provocatiu, que pretén aconseguir del lector o oient l’afecte contrari del què es predica. 

[6] Les referències creuades són dites o expressions que apareixen tant en l’Antic com en el Nou testament i que s’entrellaçen.  

[7] Es refereix a la Lògia (una petita col·lecció de paraules i frases de Jesús concernents a les paràboles i els miracles).

[8] L’Evangeli de Joan té una visió particular del ministeri de Jesús, és més espiritual, parteix d’una reflexió sobre els signes de Jesús. De tota manera també hi apareix algun element de comparació amb els evangelis sinòptics. Una de les característiques més destacades de l’Evangeli de Joan són els diàlegs-controvèrsia amb la samaritana, amb Nicodem, amb els jueus del temple, etc. També és remarcable la polèmica entre jueus i cristians com hereus de l’Antic Testament que Joan deixa entreveure en el discurs d’acomiadament.

Reutilització dels llibres de text escolars

Cada any que passa, la despesa en la compra dels llibres de text escolars és més costosa i representa una càrrega econòmica important per a les famílies. És per això que les AMPA i l’ajuntament d’Arbúcies han iniciat un projecte per introduir un programa de reutilització lliure, voluntari i gratuït que promou l’intercanvi de llibres entre els alumnes de primària i secundària, fins a 3r d’ESO.Aquesta iniciativa que beneficiarà a les famílies arbucienques, suposant un estalvi important de diners, concorda amb la línia de sensibilització i foment de polítiques de reciclatge per part de l’equip de govern, i es contempla com una oportunitat per responsabilitzar i conscienciar l’alumnat sobre la preservació del material escolar, i la necessitat  d’endegar polítiques mediambientals.

Una de les poblacions que ja ha iniciat el projecte d’intercanvi de llibres reutilitzables és Vidreres, que amb el lema: Intercanvia llibres, hi guanyarem tots!, ja fa algun temps que ho porten a terme amb èxit i any rere any augmenta la concurrència d’alumnes que hi participen. Els nivells d’estalvi es mantenen al voltant dels 90 Euros de mitjana per alumne, arribant als 100 Euros d’estalvi pels alumnes d’ESO. També han pogut observar el correcte estat de conservació dels llibres que són intercanviats, i on es pot comprovar la cura especial amb els llibres de text que tant alumnes, mestres i tutors han mantingut al llarg del curs.

A la nostra vila, el proper pas és la creació d’una comissió de treball que integrarà la regidora d’educació, un equip tècnic municipal format per Educació, Medi Ambient i Serveis Socials, representants de cada AMPA i mestres de cada centre educatiu. Aquesta comissió promourà i vetllarà per la qualitat d’un procés que implanti un programa de reutilització de llibres eficient. L’aplicació d’aquest programa s’iniciaria en el curs escolar 2009-2010.

Des de la junta de l’AMPA volem animar a les famílies de l’escola a participar en aquest projecte en un futur proper. Apostem per la sostenibilitat i el reciclatge, per un tracte amb cura i respecte dels llibres de text, a ser més respectuosos amb la natura i el medi ambient, i per aconseguir un estalvi per a les famílies.

Gràcies i fins a l’intercanvi!

AMPA COL.LEGI VEDRUNA

Padrins de lectura

 Descripció, desenvolupament i temporalització de l’activitat

        Des de les tutories de primer i sisè vam creure necessari endegar el projecte padrins de lectura, amb l’objectiu de treballar la pràctica de la lectoescriptura i la motivació per la lectura, amb el curs de primer de forma més individualitzada i amb la supervissió dels tutors corresponents. A grans trets, l’experiència consiteix en que els alumnes de sisè ajuden a llegir als companys de primer per parelles i de forma individualitzada. A cada alumne de sisè (padrí) se li assigna un alumne de primer (fillol) amb l’objectiu que la lectura comuna dels dos, d’acompanyament per part del padrí i activa per part del fillol, ajudi a aquest darrer en l’assoliment de la lectoescriptura. El padrí assenyala amb el dit el text que el fillol ha d’anar llegint, i l’ajuda en la identificació dels sons i les grafies en el cas que aquest ho requereixi, de manera que van avançant conjuntament en la lectura.  A banda de l’aprenentatge més mecànic de la lectoescriptura, també es treballa la comprensió lectora i el vocabulari, ja que el padrí assenyala les paraules que no s’entenen i planteja qüestions referents a la comprensió. Pel que fa a l’organització de l’activitat, distribuïm els grups de primer i sisè, meitat i meitat, a cada classe i la durada de l’activitat és de 30 a 45 minuts. Ho portem a terme tots els divendres després del patí. Vam començar utilitzant els llibres de lectura de primer, però a mesura que han anat avançant les sessions, els alumnes de sisè han portat contes de casa seva o de la biblioteca i han elaborat diversos materials didàctics i pedagògics per ajudar als fillols en l’assoliment de la lectoescriptura. La veritat és que ens ha sorprès gratament, l’acollida de l’experiència per part dels alumnes d’ambdòs cursos. S’han creat uns vincles afectius i de solidaritat molt grans entre les parelles de lectors i la motivació per la lectura ha augmentat de manera considerable.

Objectius de l’activitat

  • – Afavorir la comunicació entre l’alumnat de diferents cicles.
  • – Afavorir una educació basada en l’ajuda positiva del padrí envers el fillol.
  • – Assumir el compromís i la responsabilitat de vetllar pels més petits durant la durada de l’activitat.
  • – Fer créixer l’amor propi dels de sisè, fent-los partícips del progrés en la lectura del seu fillol.
  • – Fomentar actituds d’interès envers la llengua escrita.
  • – Fer avançar en l’aprenentatge de la lectura als nens de primer.
  • – Educar en el respecte, tenint en compte les peculiaritats de cada alumne.
  • – Gaudir de l’ensenyament aprenentatge de la lectoescriptura.

Algunes pautes a seguir pels alumnes de sisè

  • – És molt important la seva ajuda perquè poden fer que els alumnes de primer estiguin més motivats i progressin en la lectura.
  • – Depenent del nivell de lectura del fillol se l’haurà d’ajudar més o menys en el moment de llegir. Llegir un fragment de lectura, fer-lo anar més a poc a poc, etc.
  • – S’han d’assegurar que el petit entén el que llegeix, no cal anar paraula per paraula, si cal l’alumne de sisè explicarà el text, donarà pistes o posarà exemples per tal que el text quedi entès, també es faran preguntes senzilles de comprensió lectora.
  • – Els padrins han de tenir present que han d’aconseguir que els nens de primer estiguin motivats per la lectura i afavorir les ganes de llegir.

Conclusions:

Trobem molt positiva l’experiència.

Hi ha molta motivació per la lectura per part dels més petits i moltes ganes d’ajudar per part dels grans.

Hi ha molta il·lusió per part dels alumnes d’ambdós grups, esperen amb moltes ganes aquesta hora de lectura conjunta.

S’han establert uns vincles d’ajuda i protecció al fillol per part dels de sisè, sobretot a les hores de pati. Es manifesten molt responsables i mostren compromís i complicitat amb els fillols.

Ha millorat notablement la lectura i la comprensió lectora dels nens de primer. 

Proposta

Al darrer dia de l’activitat cada fillol farà un regal (dibuix, escrit, etc.) al seu padrí per donar les gràcies.