Per ràbia, per tristesa,

per alegria, per dolor…

Sempre de la llàgrima presa

i amb el cor sentint la calor.

La primera gota cristal·lina

mai pot ser l’última,

la més platina,

sempre ha de seguir l’ànima.

Amb els ulls, amb els llavis,

que difícil és somriure

envaït de tristesa,

és la llei dels més savis.

Tampoc és real el que somriu a la riquesa.

Un somriure comença una rialla,

una riallada fa el cor feliç,

el cor feliç dóna pas a una llàgrima que es rovella,

la llàgrima rovellada s’acaba fonent.

Cor que riu, llàgrima que cau.

Cor entristit, somriure apagat.

Mireia Pérez