Havia nascut a la vora de la mar i en tota la meva vida no havia vist altra cosa que les onades festejant la platja amb garlandes de randa i el sol envermellint i empal·lidint…

Aquell dia vaig decidir marxar d’aquell lloc. Sempre havia estat allà i volia conèixer món. Se’m va fer molt difícil marxar d’aquell paradís, però ho tenia decidit. I si trobava un lloc encara millor? Ho volia descobrir. Em vaig acomiadar de tothom i me’n vaig anar cap a les llunyanes muntanyes.

Vaig caminar durant setmanes, potser mesos, i no vaig trobar ningú. Em vaig desesperar una mica, però vaig continuar el viatge. Al cap d’uns dies vaig trobar un petit poblet i m’hi vaig acostar. La gent era  molt simpàtica i amable. Em va acollir una família que em va veure pel carrer. Era un matrimoni que tenia dues filles petites molt carinyoses. Vaig comprar provisions per al viatge i una moto per anar més ràpid si ho necessitava. Al cap d’una setmana me’n vaig anar d’aquell poblet tan bufó.

M’anava apropant a les altes muntanyes, que s’alçaven damunt meu com les dents d’una serra que volen tallar el cel. El paisatge era preciós, tot verd, amb plantes i flors, passaven tot de rierols. El sol lluïa cada matí. Aquest paisatge no el podia trobar al la platja. A les muntanyes més altes hi havia una mica de neu i vaig decidir anar a tocar-la.

Mentre pujava, vaig trobar un altre poble, on vaig comprar més provisions. Allà la gent no era tan amable, però ho vaig deixar córrer, ningú no és perfecte!

Vaig arribar a la neu al cap de dues setmanes: allà quasi no hi havia vegetació ni animals. Em va fer molta il·lusió perquè havia vist la neu. Al meu poble, molt poca gent l’havia trepitjada. Vaig seguir el meu llarg viatge. A vegades em sentia sola, però al cap de l’estona ja se’m passava.

Va passar una altra setmana, i el paisatge va canviar, era a la plana, amb un gran riu que la travessava. Semblava una serp gegant, amb els seus meandres. Vaig anar seguint el riu, fins a la seva desembocadura. Em tornava a trobar a la vora del mar!

Al final d’un llarg camí, vaig trobar una ciutat turística. Vaig descobrir que era una ciutat que quedava molt a prop del meu poble, i vaig decidir arribar fins allà per poder explicar la meva gran aventura. Hi vaig anar amb la moto per anar el més ràpid possible. Com que ja em coneixia la costa…

Per fi tornava a ser a casa. Tots em van rebre amb gran excitació, volien que els expliqués tot el meu viatge aquella mateixa nit! Els vaig dir que estava molt cansada, i que ja els l’explicaria l’endemà. Allà, a la vora de la mar s’hi estava molt bé, potser millor que a les muntanyes, sí… allà s’hi estava molt bé…

Ho tinc decidit: em quedaré aquí, a la vora de la mar. Ha estat una experiència inoblidable, però aquí s’hi està millor, amb les onades festejant la platja amb garlandes de randa i el sol envermellint i empal·lidint…

Maria Cadefau