(Inspirat en la cançó “L’home del carrer”, de Francesc Pi de la Serra)

Aquest soldat ras, que obeeix molt bé,

que sempre compleix, que sempre compleix,

aquest soldat ras que ha d’obeir,

des d’ara en direm, el soldadet.

Es lleva el primer, es vesteix molt bé

-fusell a l’espatlla, fusell a l’espatlla-,

corre a formar, es posa tot dret,

mireu si obeeix, el soldadet.

Parla amb un amic, ai no, que no en té,

la guerra els ha mort, la guerra els ha mort,

no queda ningú, només queda ell,

que poc viuràs, soldadet.

Agafa munició, ai no, que no en té,

va al magatzem, va al magatzem,

a l’entrada de la tenda troba el sergent,

saluda tot ferm, el soldadet.

La xicota l’enyora, ai no, que no en té,

ara ho recordo, ara ho recordo,

ella el va deixar, quan s’allistà

això és desgràcia, soldadet.

Agafa les racions, ai no, que no en té,

no té menjar, no té menjar,

només li faltava morir de fam.

Ja veus quina feina, soldadet.

Toca combatre, de guerra sí en té

ell no vol matar, ell no vol matar,

si no hi ha victòria, no hi ha tornada…

Ho tens molt fumut, soldadet.

L’ànim li dol, ai no, que no en té,

abans en tenia, abans en tenia,

la guerra se l’endú i ja no hi pot fer res.

Ho has perdut tot, soldadet.

Edgar Codina