CARTA AL SENYOR LLADRE

Judit Mensa Poblet    II Bat. B    Primer Premi Narrativa

Aquesta carta va adreçada al lladre que va robar a l’interior del meu domicili el 19 de maig, dissabte, aproximadament a les tres de la tarda, al carrer Gran de Sant Andreu, del barri de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona.

Benvolgut senyor o senyora lladre: em dirigeixo a vostè, en primer lloc, per felicitar-lo en nom propi i en el de la meva família, per la facilitat amb què va obrir una de les portes de casa meva i se’n va emportar, en un temps rècord, la majoria dels objectes de l’interior, a plena llum de dia. Sobretot cal destacar el seu excel·lent control sobre l’última tecnologia d’alarmes.

En segon lloc, li desitjo que gaudeixi molt del material pispat i, si no, que en pugui treure un benefici econòmic. A part de felicitacions i bons desitjos, si li escric aquesta carta és per demanar-li que, almenys, em torni tots els béns materials com la documentació, joies sense valor econòmic, llibres d’escola i fotografies personals, dels quals no podrà treure cap profit; és a dir: DNI, carnet de conduir, targeta sanitària, el collaret de fils que em va fer la meva germana petita o el llibre de català per poder fer els deures, ja que, si no, em posaran un zero. També m’agradaria recuperar el regal que tenia sobre la taula del menjador per al meu nebot, que aquell dia complia 4 anys, així com les fotografies personals dels meus éssers estimats, penjades al rebedor.

Arribat a aquest punt i sent conscient que la confiança fa fàstic, no aniria malament que també em tornés un CD d’Els Catarres que feia poc que m’havien regalat, perquè actualment està exhaurit i és molt difícil d’aconseguir. El que també em va doldre va ser que vostè es mengés el tiramisú que m’havia preparat la meva mare per berenar. Amb els 40 euros que va agafar, compri una ampolla de xampany francès i begui-se-la tota a la meva salut i a la de la meva família. Nosaltres ja vam brindar per vostè. Celebri també que vivim en una societat on la llei i la justícia estan per omplir fulls i les rates de claveguera com vostè es poden moure lliurement fent aquest tipus d’actes gràcies als grans governants que tenim en aquest país. Per últim, li dono mil gràcies per no haver-me robat o estovat el gos.

PD: Si algun dia torna a robar al meu domicili, no obri la porta amb tanta cura, sinó que, ja que hi som, intenti fer-la malbé. La meva assegurança, si no, no ho cobreix, així que intenti entrar-hi trencant el vidre de la finestreta del costat de la porta o directament arrenqui la porta. Moltes gràcies. I espero que els nostres camins no es tornin a creuar mai més.